Moltes més abelles que una i totes en perill
Abelles per tot arreu?, abelles de totes menes?
En aquesta xerrada s’explica la gran diversitat d’espècies d’abelles que hi ha més enllà de l’abella de la mel. Aquestes altres abelles silvestres no fan mel, majoritàriament són abelles solitàries de manera que cada femella construeix el seu propi niu i no tenen cap estructura social, tampoc reina i obreres. Aquestes abelles junt amb altres grups d’insectes són vitals per la pol·linització de moltes espècies de flors i també per la producció de molts conreus.
Anselm Rodrigo
Els residus no existeixen
Els residus no existeixen sense un context antropològic, som les persones que decidim si quelcom té valor o no. Durant la meva xerrada exploro la possibilitat de convertir dos residus en recursos. Per una banda, el procés de compostatge ens permet fer una valorització material de la brossa orgànica, però hi ha alguns reptes que hem de gestionar. Per altra banda, tenim la fusta residual que ens permet obtenir biocarbó, una Tecnologia d’Emmagatzematge de Carboni. Com podem gestionar aquest dos residus de manera que desenvolupem un món més sostenible? Al final de la xerrada, m’agradaria que deixéssim d’anomenar-los residus, ja que en realitat són RECURSOS.
Elena Olivera
Futur digital amb garanties
La Intel·ligència Artificial té el potencial de canviar profundament el món tal com el coneixem avui en dia. Tanmateix, comptem amb prous garanties perquè aquest canvi sigui realment positiu per les persones? Amb el projecte INDUX-R, desde l’Institut de Dret i Tecnologia (IDT) treballem perquè aquestes noves solucions tecnològiques comptin amb els més elevats estàndards legals, ètics i socials. No només es tracta d’imaginar un futur digital, si no de construir-lo amb garanties.
Nil Bosch
Asamsé. Una mirada des de l’antropologia econòmica
A Guinea Equatorial, l’asamsé no és només roba de segona mà: és negoci, espai públic, estigma i estratègia de vida. A través de l’etnografia amb dones venedores al mercat de SEMU, aquesta xerrada explora com es construeixen pràctiques econòmiques quotidianes en contextos precaris i desiguals, i com els circuits globals de mercaderies, com la roba usada, es connecten amb formes locals de resistència, cura i supervivència. Una invitació a repensar l’economia des de la vida i amb l’antropologia.
Alba Valenciano
Quan la memòria té veu de dona
Aquesta xerrada reivindica les trajectòries i el llegat de les dones que durant la Segona República compartiren les seves idees a través de la premsa i que avui han caigut en l’oblit. Ho fa resseguint la biografia de l’escriptora i periodista María Luz Morales, pionera del periodisme cultural i primera dona en dirigir un diari de tirada nacional al nostre país. Tant a ella com a totes les altres, la vida els va canviar radicalment el 1939, quan van haver de patir l’exili, la repressió o l’insili. El format d’aquesta xerrada és el de la conferència performàtica, com a mostra de les metodologies de recerca-creació emprades en el Projecte FEMMEM en el qual s’emmarca.
Esther Lázaro