Vipera aspis (Linnaeus, 1758)
ESP Víbora áspid EN Asp // Aspic viper
Descripció
Escurçó de mida mitjana que fa 60 cm de longitud, tot i que pot arribar a fer-ne 68 cm. El seu cos presenta 21 fileres dorsals d’escates imbricades i carenades, d’una coloració brunenca, grisa, ataronjada o verd apagada segons el sexe i edat de cada individu. També a la cara dorsal presenta unes taques més fosques en forma de barres transversal que es connecten en forma de zig-zag o bé per una línia més clara que recorre l’eix vertebral de l’escurçó. Pels seus costats acostuma a tindre més taques fosques més difuminades i de formes ovalades (García-Salmerón et al., 2024).
El cap és triangular i ben diferenciat del cos. Té una lleugera prominència a l’extrem del musell, semblant al de la Vipera latastei, tot i que més baix i format per dues o tres escates. També presenta dues fileres d’escates entre els ulls i les escates supralabials. Presenta diferents taques fosques al cap; habitualment, tenen unes franges que van des dels ulls fins al final del coll, també tenen més franges dorsals que es disposen en forma de V. Té pupil·les verticals amb iris de color ataronjat que van de més clars en la part superior a més fosca en la part inferior(García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
La coloració de la cua acostuma a ser de colors groguencs (Barbadillo et al., 1999).
Dimorfisme sexual: Generalment, els mascles tenen una cua lleugerament més llarga i un major nombre d’escates sublabials i ventrals que les femelles (García-Salmerón et al., 2024). El sexe també pot influir en la coloració dels individus. Els dissenys i colors dorsals dels mascles estan més contrastats i enfosquits (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els escurçons nounats mesuren entre 15 i 25 cm. Les seves coloracions són variables, però generalment tenen tons més pàl·lids i grisencs (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Es pot trobar en zones de clima eurosiberià, en boscos humits d’alzinars, fagedes, rouredes, pinedes i avetoses. També es pot trobar en prats de muntanya i subalpí. En èpoques de més fred, acostuma a habitar parets de roca o zones assolellades (García-Salmerón et al., 2024).
Es troba distribuït en un ampli gradient altitudinal. A la península Ibèrica està tant a nivell del mar com als 2500 metres al Pirineu català, o fins als 2900 a la vessant Francesa (Barbadillo et al., 1999).
L’escurçó ibèric es distribueix pel nord-est de la península Ibèrica, Andorra, bona part de França, l’extrem sud d’Alemanya, Suïssa i Itàlia, a banda d’algunes illes mediterrànies com Sicília, Elba i Montecristo (García-Salmerón et al., 2024).
A Espanya, es troba sobretot al Pirineu i Prepirineu que fa frontera amb França, de manera que es troba a Catalunya, nord d’Aragó, Navarra, País Basc, La Rioja i petites regions del nord-est de Cantàbria i Castella i Lleó.
A certes zones d’Espanya acostuma a conviure amb l’escurçó ibèric i l’escurçó de Seoanei (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2022): Vulnerable VU (Ursenbacher et al. 2024)
Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Gosá, 2002)
La seva distribució sovint es veu amenaçada pels canvis en els usos del sòl, ja sigui per la intensificació agrícola, l’increment de terreny urbà, creixement del bosc a causa de l’abandonament d’altres zones de conreu o ramaderia. Actualment (2024) protegida per llei a Catalunya (García-Salmerón et al., 2024).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Gosá A. (2002). Vipera aspis (Linnaeus, 1758). Víbora áspid. Pp. 296-298. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Ursenbacher, S., Bowles, P., Martínez-Freiría, F., Pleguezuelos, J.M., Joger, U., Zuffi, M.A.L. & Crochet, P.-A. 2024. Vipera aspis (errata version published in 2024). The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T61591A260760059.