Podarcis lilfordi (Günther, 1874)
ESP Lagartija balear EN Lilford’s wall lizard
Descripció
Sargantana robusta i de cap alt. Com a mitjana, els mascles aconsegueixen al voltant de 8 cm de longitud cap-cos, i les femelles uns 7,5cm. Coll gairebé tan ample com el cap. Elevat nombre d’escates dorsals, generalment superior a 59, en una línia transversal. La coloració és molt variable i va del marró tacat de negre al verd oliva o al negre uniforme. En general, apareixen línies o bandes dorsolaterals simples o dobles més o menys marcades. Ventre blanc brut, groguenc, ataronjat o blau cobalt intens amb petites taques negroses més o menys esteses (Barbadillo et al., 1999).
Dimorfisme sexual: els mascles són, en general, més grans i més robustos que les femelles. A més, en algunes poblacions hi ha un cert grau de dimorfisme sexual en els dissenys i/o coloracions (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: els nounats són relativament grans i solen aconseguir 30-35 mm de longitud cap-cos i 55-65 mm de longitud de cua. En general, el seu pes oscil·la entre 0,75 i 1 g. Els juvenils presenten coloracions tan variables com els adults i normalment són similars a ells en cada població insular concreta. En general, els costats són més foscos que el dors i solen estar finament clapejats de pintes color crema. Les zones ventrals són de tons uniformement blanquinosos o grisencs, moltes vegades amb punts negrosos al centre de gairebé totes les escates ventrals. En moltes poblacions, però no en la totalitat d’elles, els juvenils tenen la cua de tons verdosos o blavosos que contrasten clarament amb el dors (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Es troba confinada principalment a petits illots rocosos sense gaire vegetació, molts dels quals estan molt a prop de les costes de les illes grans. A Cabrera pot trobar-se en superfícies bastant nues, en matoll baix i en boscos. És una sargantana molt vigorosa, capaç de suportar ambients extremadament hostils. Sol viure a terra, tot i que s’enfila amb certa assiduïtat (E. N. Arnold, 2002).
Ocupa tots els hàbitats representats en els illots propers a Mallorca i Menorca; en els de major extensió, com Cabrera o Colom (aquest últim, de Menorca) és més abundant a les zones costaneres, encara que penetra fins i tot a l’interior de pinedes i formacions arbustives denses. A les poblacions d’illots amb construccions humanes, aquestes són ocupades de manera preferent, probablement per aprofitar els nombrosos refugis i les parets, idònies per al assolellament (Barbadillo et al., 1999).
Restringida a petits illots enfront de Mallorca i Menorca i l’arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca (E. N. Arnold, 2002).
Present a l’arxipèlag de Cabrera i en els illots circumdants de Mallorca i Menorca. Ha desaparegut, però, de les dues illes principals; això va ocórrer probablement fa uns dos mil anys, com a conseqüència de l’arribada de l’home a les Balears i de la importació de nombrosos depredadors davant els quals la sargantana balear no tenia mecanismes de defensa efectius. Existeixen almenys 38 poblacions supervivents en l’actualitat, amb un nucli principal al Parc Nacional de Cabrera i un altre importants mica menor a Menorca. Ocasionalment, s’ha assenyalat la presència de la sargantana balear en punts de les costes mallorquina i menorquina, però és probable que en tots els casos es tracti o d’una confusió amb altres espècies o de recents introduccions que no semblen haver tingut èxit (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2008): En Perill EN B1ab(ii)+2ab(iii) (Pérez-Mellado, 2005; Pérez-Mellado y Martínez-Solano, 2009).
Categoria Espanya IUCN (2002): En Perill EN B1 + 2bd. Justificació dels criteris: fragmentació severa de les poblacions i declivi continu en l’àrea d’ocupació i en la qualitat de l’hàbitat (Pérez-Mellado, 2004).
Espècie inclosa a l’annex II de la Convenció de Berna i a l’Apèndix II de CITES (Pérez-Mellado y Martínez-Solano, 2009).
Hi ha una població extingida; la població de l’illa Ses Rates va desaparèixer quan l’illa va ser dinamitada en 1935 per facilitar la navegació a la badia de Maó (Pérez-Mellado, 2004). S’ha suggerit que la població del Illot de Ses Mones hauria estat substituïda per Podarcis Siculus (Pérez-Mellado, 2002b). No obstant això, Van den Berg i Zawadzki (2010) han comprovat la presència d’ambdues espècies a l’illot en els anys 2009 i 2010.
Mayol (2004), ha proposat traslocar part de les poblacions més amenaçades a illots actualment desocupats.
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).
Salvador, A. (2015). Lagartija balear – Podarcis lilfordi. A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 26 de gener 2018).
Webgrafia: