Per a molts les biblioteques universitàries són un lloc d’estudi i d’investigació tranquil on poder estudiar, investigar i accedir a fons especialitzats. A remolc dels canvis curriculars, en els darrers anys els canvis tecnològics i el nous models d’aprenentatge (Pla Bolonya) han anat transformant aquesta visió clàssica en favor de biblioteques on es facilita el treball en grup.
Més recentment, la implantació de models d’aprenentatge més centrats en el paper actiu de l’estudiant que no pas en l’accés a continguts, comporta posar en valor l’experimentació i la creació, complementaris de l’estudi individual. Aquest canvi convida a reflexionar sobre el paper de les biblioteques. A grans trets, es planteja el pas d’un model centrat en la col·lecció a un model on el centre és l’usuari. Entre altres implicacions, això convida a repensar la funció d’espais de les biblioteques.
De fet, és justament aquí on s’albira un escenari d’oportunitats, també per a la Biblioteca de Comunicació Hemeroteca General (BCHG), que compta amb espais dedicats a col·leccions de premsa en paper.
La planta 2 de la BCHG està dividida en diverses àrees: zona d’estudi, fons audiovisual (zona Nord); fons de revistes de comunicació i zona estudi (zona Ponent) ; fons de premsa internacional i revistes de gran format (zona Sud.). És justament aquesta darrera la que es proposa de reconvertir en un espai diferent.
Des d’aquesta perspectiva d’adaptació, el curs 2018-2019 es va iniciar un procés per explorar les possibilitat futures de transformació d’una part del la planta 2 d’acord amb les necessitat docents i de recerca de la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) i del Campus de la UAB.
En primer terme es va revisar la literatura especialitzada, on es troben molts exemples de transformació d’espais bibliotecaris que poden ser inspiradors, malgrat que cada context té les seves particularitats i no hi ha receptes úniques.[1. Actualment hi ha moltes experiències de transformació d’espais bibliotecaris:
EDUCAUSE Learning Initiatives i FLEXSpace són organitzacions de referència dedicades a recollir propostes i experiències d’innovació docent i d’espais d’aprenentage.
Educause Horizon Report dibuixa els escenaris a curt, mig i llarg termini.
NMC Horizon Report 2017. Library Edition. Rethinking Library Spaces, p.16] Amb el resultat d’aquest sondeig previ es va iniciar el camí que ens ha dut a transformar un espai dedicat a part de la col·lecció de premsa i revistes en el que actualment es coneix com COMTEC Centre.
Punt de partida i context UAB
Una zona de la planta 2 de la BCHG estava ocupada per un fons actualment poc consultat (veure plànol, perímetre en vermell). En concret, el fons ocupava aproximadament 784 m. lineals i 260 m2.
Les dades de consulta d’aquest fons mantenia una tendència a la baixa i a llarg termini es considerava convenient traslladar-lo a un dipòsit específic de la Planta -2 del mateix edifici. Aquesta mesura obria una oportunitat per crear un espai bibliotecari orientat a l’aprenentatge i a la innovació i es va elaborar una primera proposta alineada amb els plans estratègics de la UAB i del Servei de Biblioteques.
El primer, el Pla estratègic de la UAB, remarca la voluntat “disposar d’espais físics per afavorir l’aprenentatge no formal i la innovació social digital” [2. La UAB del futur: visió per al 2030. Línia estratègica 4.]. I s’alinea també amb l’actual Pla estratègic del Servei de Biblioteques respecte la transformació dels espais. [3. Pla estratègic del Servei de Biblioteques de la UAB, 2015-2018. (objectiu 3.4: Avançar en un nou model d’espais bibliotecaris).]
A més, la UAB aleshores estava en fase de creació del projecte Xarxa d’Humanitats Digitals, part del qual afecta a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.
En resum, l’espai potencial, aprox. 260 m2, es podria transformar en una zona dedicada l’aprenentatge informal, el debat, la creació, l’experimentació i la innovació en Comunicació.
Proposta genèrica
Prèviament a la proposta inicial es va fer un revisió de la literatura professional per localitzar casos concrets de transformació d’espais en espais de creació basats en experiències universitàries ben documentades (4). Entre ells destacaven els casos següents:
Digital Media lab (DML): Entorn apte per realitzar projectes amb necessitats audiovisuals. Exemples:
Taylor Family Digital Library (TFDL) at the University of Calgary
Data Visualization Labs (DVL): Entorn visual per a la representació de dades. Ha de permetre crear gràfics des de tots mena de fonts, tant per a treballs de curs com a per projectes de recerca intensius en dades. També poden enfocar-se a treballs artístics on es valora la creativitat. Exemples:
Edge at Duke University (Data and Visualization Service)
B. Hunt Jr Library at North Carolina State (Teaching and Visualization Lab)
Knowledge market: Servei de suport d’estudiants per a estudiants (mentors, peer-learning) sobre destreses bàsiques: escriure, parlar en públic, presentacions, habilitats informàtiques, media literacy i visualització de dades
Exemple: Grand Valley State University. Mary Idema Pew Library. Knowledge market.
Digital Humanities Lab (DH): Orientat a donar suport a l’aplicació de tecnologia digital en àmbits de recerca de les Humanitats. Enfocat a l’aplicació en recerca i formació d’investigadors.Exemple:
University Wisconsin-Milwaukee Libraries Digital Humanities Lab
Arrela en el pla estratègic de biblioteques de UWM i reaprofita espais de les biblioteques.
Makerspace:Orientats a estudiants i enfocats donar les eines i la formació instrumental per a resoldre problemes. Es potencia el treball en col·laboració sota la tutela d’un monitor o líder. Són espais equipats amb diferent tipus d’eines segons finalitats. El seu concepte s’assembla al d’un taller.
Els LivingLabs de la UAB tenen una orientació molt similar. Exemple:
Library Living Lab Volpelleres (Sant Cugat)
Sense perdre de vista els casos coneguts, en la proposta inicial es van tenir en compte els aspectes específics propis de la Biblioteca i de la Facultat, remarcant allò que la podia fer singular:
· La Comunicació com a tema tranversal, important per a moltes disciplines no necessàriament vinculades a la FCC.
· A la vegada que es reforça el caràcter central de la BCHG en el Campus.
· Es considera important elaborar un projecte de Facultat per impulsar la innovació en la docència, l’experimentació i la transferència.
I es van definir els requisits imprescindibles,
· Es proposa transformar-lo en un espai, modular i multifuncional
· Equipat amb mobiliari flexible
· Amb connectivitat excel·lent (elèctrica, xarxa i Wifi)
· Que afavoreixi en treball de cocreació i l’experimentació amb tecnologies, especialment el mòbil
· Sense barreres arquitectòniques
· Obert i integrat en la biblioteca
I els aspectes estratègics a tenir en compte,
· Tenir suport institucional i fer convergir les diferents parts implicades: Facultat, comunitat UAB i Biblioteca.
· Valorar l’interès i demandes de la comunitat (estudiants, docents i PAS)
· Tenir un projecte pedagògic / docent / recerca per part de la Facultat de Comunicació
· Explorar models o exemples similars dins i fora de la UAB: Campus Media, LivingLabs de la UAB
El projecte COMTEC
Comptar amb la FCC com a aliada ha estat decisiu per canalitzar el canvi. Es amb l’aportació de la Facultat que la proposta s’omple de contingut i es converteix en un projecte innovador i viable.
L’equip de govern de la FCC va dissenyar el projecte COMTEC per recuperar el liderat a través del talent digital, un projecte de futur centrat en la competència digital i la conveniència de posar la tecnologia al servei de la comunicació i de les persones.[5. El projecte COMTEC està liderat per Carmina Crusafon, Vicedegana de Docència, Professorat i Alumnat i Carles Llorens, Vicedegà de Comunicació i Uab Campus Mèdia]
Aquest projecte dona nom a l’espai transformat, COMTEC Centre. El projecte promou la captació de talent digital, la col·laboració amb empreses tecnològiques i la formació dels futurs perfils professionals de l’àmbit de la Comunicació. En aquest procés, un dels elements claus és que la innovació docent i l’experimentació siguin part fonamental de la formació. Per fer-ho possible el COMTEC centre se suma al Campus Media, des d’on donar vida al projecte COMTEC.
La transformació de l’espai
Amb la vista posada en el projecte i amb els requisits de partida clars es va encarregar un projecte que permetés:
- separar la zona que ocupa el COMTEC de la resta de la sala
- aprofitar el màxim possible de la infraestructura disponible
- no perdre punts de lectura
- utilitzar mobiliari que permeti ser flexible i ordenar l’espai segons les necessitats
L’espai havia de tenir tres funcions diferents:
- zona d’experimentació
- àgora
- zona coworking
Òbviament, tot el procés de trasllat de la documentació i el desmuntatge de les prestatgeries va estar planificat amb molta antelació i va comportar un període de feina intensiva. El trasllat va implicar un llarg i complicat moviment en cascada de documentació cap a diferents dipòsits[6. A la planta 2 hi havia una extensa col·lecció de premsa i revistes de comunicació. Espai ocupat: 784 metres lineals(520 de premsa + 264 de revistes de Comunicació). Del total de capçaleres, un 21% són en curs. Distribució del fons afectat :
| Tipus de publicació | Nombre de títols | En curs |
| Rev de Comunicació | 328 | 58 |
| Rev estrangeres FG | 35 | 10 |
| Rev. Estrangeres | 97 | 22 |
| Diaris espanyols | 7 | 7 |
| Diaris estrangers | 6 | 5 |
La BCHG utilitza regularment el dipòsit cooperatiu GEPA. En l’inici del projecte, ja s’hi havien traslladat 1101 títols de revistes i diaris i 6069 llibres.]
Les prestatgeries es van desmuntar totes i una bona part es van traslladar a d’altres biblioteques. Finalment, els punts de lectura es van poder reubicar degudament en la zona adjacent. El fotomuntatge següent il·lustra tot el procès:
Promoció: propostes d’activitats pilot
Un cop fet el canvi comença un camí diferent on el que compta és explicar-se, explicar el què, el qui i el com i fomentar la innovació que donarà sentit a l’espai. D’aquí neixen una sèrie de presentacions adreçades a la FCC per promoure el projecte i per fer una crida a proposar proves pilot. Arran d’aquesta crida ja tenim tot un seguit d’activitats programades, totes elles diferents, que es posaran en marxa properament.
En paral·lel en van elaborar les condicions d´ús, conscients que l’experiència ens obligarà a refer-les. Aquestes Condicions d’ús es van elaborar conjuntament amb la Facultat i reflecteixen el propòsit compartit amb la Biblioteca. Un cop definides van ser aprovades per la Comissió d’usuaris. Tota la informació relativa a l´ús i a l’equipament es pot trobar en la web del Servei de Biblioteques.
Actualment el COMTEC Centre està funcionat a partir de les activitats pilot, les quals ens han de permetre de fer l’aprenentatge necessari tant per l´ús com per a la gestió, sobretot tenint en compte que és un servei compartit. No serà fins a l’inici del proper curs que estarà en ple funcionament. Cadascuna de les activitats proposades és diferent i demanen una preparació prèvia que passa per tenir uns interlocutors clars i ben preparats, capaços d’aportar valor afegit a través del coneixement dels recursos, una acollida i acompanyament a l’hora i (re)definir les activitats, per conéixer les expectatives, per preparar-les a conciència, per connectar interessos i experiències, etc. En definitiva, un rol proactiu i corresponsable entre Biblioteca i Facultat[7. En el cal de la BCHG aquesta funció l’assumeix el Gestor de l’Hemeroteca, que s’ocupa de la “cuina prèvia” de les activitats en coordinació amb l’equip del deganat de la FCC]
Conclusió
El COMTEC Centre es pot entendre com un triangle amb tres cares. Les dues primeres, un espai transformat i un projecte de cara al futur. Però hi falta una tercera cara, el servei. Per fer possible el canvi caldrà actualitzar les funcions i els rols de les parts implicades i de l’equip de treball. En un procés en col·laboració i innovador com és el cas, un part del repte que tenim per davant és normalitzar i harmonitzar el servei: formar l’equip per tenir les competències necessàries, assegurar el suport tècnic, coordinar i preparar les activitats, dinamitzar l’espai, etc. Alguns d’aquests rols són nous i compartits i caldrà la flexibilitat necessària per adaptar-se. Bona part de l’èxit del projecte dependrà de saber integrar-lo en la rutina i estructura institucionals i d’incorporar la innovació en la mateixa gestió.
Tomàs Fabregat
Cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General