Presentar a l’Arcadi Oliveres és potser innecessari, doncs ha estat un dels professors més populars de la nostra Universitat. Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1968. Durant la seva etapa d’estudiant va participar activament al moviment estudiantil antifranquista, quan la Facultat d’Econòmiques era l’epicentre de les mobilitzacions. Aquest fet li va comportar una detenció i un procés judicial per la seva participació a la “Caputxinada” de 1966. Un cop llicenciat va iniciar la seva activitat professional a un centre d’estudis, però la mort sobtada del seu pare al 1969 el va obligar a fer-se càrrec de l’empresa familiar. L’empresa no va poder superar la crisi del 1973 i va acabar tancant el 1978. Això el va alliberar d’una activitat que no li feia el pes i orientar-se cap el que sempre li havia interessat: la recerca i, sobretot la docència. El 1980 va entrar com a professor a la Escola d’Empresarials de Sabadell (actualment integrada a la Facultat d’ Economia i Empresa). El 1993 va llegir la seva tesi doctoral centrada en la despesa militar i l’industria d’armament a Espanya. I posteriorment, formant part del Departament d’Economia Aplicada, va concentrar la seva docència al Campus de Bellaterra, particularment a la Facultat de Polítiques i Sociologia.
La seva tasca intel·lectual va totalment associada a les seves preocupacions ètiques i polítiques. La seva formació va estar fortament impregnada per les corrents del cristianisme progressista integrant-se primer a Cristians pel Socialisme i posteriorment a organitzacions dedicades a lluitar per la pau i contra el militarisme, especialment Pax Christi i Justicia i Pau (que va presidir de 2001-2014). En aquesta mateixa línia va ser un dels principals impulsors de la Universitat Internacional per la Pau que celebra anualment unes jornades a Sant Cugat del Vallés. Va ser també promotor del Procés Constituent, un intent d’aplegar forces d’esquerres entorn al debat independentista. Però això és només una petita part de les iniciatives i accions en les que va participar. Impulsor d’iniciatives com l’objecció fiscal a la despesa militar, la dedicació del 0,7% del PIB a cooperació, el suport a les mobilitzacions dels immigrants irregulars, els moviments contra la globalització neoliberal. I, sobretot, com a animador cultural donant mil i una xerrades arreu del país. De fet una tasca de transferència de coneixement poc valorada (doncs no reporta ingressos) però especialment útil per generar reflexió crítica.
La seva tasca docent és només una part de la seva vida activa. Una altra gran part ha estat dedicada a l’activisme social. Començant pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i sobretot fonamentada en el seu compromís amb el cristianisme progressista (Cristians pel Socialisme, Pax Christi, Justicia i Pau). Ha estat un dels actors principals de diversos moviments socials a Catalunya, especialment el pacifisme (presidint Justícia i Pau i de la Universitat Catalana per la Pau), el de la solidaritat internacional (la lluita del 0,7), l’antiglobalització … Activitats que el van portar a donar una infinitat de xerrades, conferències, debats.
Sens dubte l’activitat docent i les xerrades era el camp on millor es desenvolupava. Tractava sempre de relacionar conceptes generals sobre el funcionament de l’economia amb informacions concretes sobre processos específics. Amb una especial dedicació a mostrar el elements de poder que intervenen en la major part d’activitats econòmiques. Tenia especial cura en buscar informacions contrastades que il·lustressin les seves explicacions. I a proposar alternatives de canvi davant situacions injustes o indesitjables. Els problemes del desenvolupament, la crisi financera i els problemes de la globalització van constituir l’eix d’aquesta activitat divulgativa que desenvolupava amb un enorme eficàcia i empatia.
Amb tot aquest activisme, la seva producció escrita ha estat lògicament menor. Centrada en treballs d’intervenció, reproduint materials de les seves conferències. El que en podríem dir una producció no convencional. Entre les seves publicacions més citades destacaria “El ciclo armamentista espanyol” (Icaria, Barcelona 2000) coordinat amb Pere Ortega, on analitzen el paper de la política industrial i l’indústria armamentística local; “ ¿Quién debe a quién?. Deuda ecològica y deuda externa” (amb Joan Martinez Alier) (Icaria, Barcelona 2003) un anàlisi sobre les raons del deute internacional i les injustes relacions entre països rics i pobres. “Aturem la crisi” (Angle, Barcelona 2010) “Un altre mon” (Angle, Barcelona 2011). Dos llibres on aborda el problema de la crisi i el paper jugat pel sector financer. I la recent “Paraules d’Arcadi” (Angle, Barcelona 2020), un recull de les idees que han constituït el seu recorregut vital. Hi ha coherència en aquest recorregut sobre el temes que ha anat abordant: desigualtats Nord- Sud, militarisme, poder financer i endeutament, crisi econòmica. I coherència en el judici crític de la realitat i la necessitat d’alternatives.
Certament l’Arcadi Oliveres no ha estat un professor universitari típic. Ni en la forma que ha desenvolupat la seva producció intel·lectual. No ha produït “papers” ni grans tractats. Ha preferit la comunicació oral, el pamflet, el treball d’intervenció. En part perquè la seva exhaustiva dedicació a aquesta tasca de difusió li impedia fer un treball més reposat. Ni tampoc amb el tipus de compromís ètic i la pressa de posició social a cada vegada més difícil de trobar el participants en una vida acadèmica dominada per l’eclecticisme i la carrera competitiva. En canvi ha estat una persona amb una enorme projecció social que ha servit per impulsar moltes vocacions de persones dedicades a l’estudi del temes que ell va impulsar i a alimentar una reflexió crítica sobre el nostre entorn econòmic i social. Quan pensem quin paper ha de fer la Universitat, quins perfils de professorat necessita, estic convençut que persones com Arcadi Oliveres són tan necessàries com les d’altres perfils més convencionals. Com explica l’ecologia la biodiversitat és essencial pel bon funcionament del medi natural. I l’Arcadi aportava unes funcions bàsiques per la bona salut d’un medi on la reflexió crítica és bàsica. Tots els que hem coincidit amb ell al Departament d’Economia Aplicada de la UAB hem pogut apreciar la seva dedicació docent, la seva obertura al diàleg, el seu reconeixement i interès pel què li podíem aportar, la seva disposició a participar en l’activitat col·lectiva. Actituds imprescindibles pel bon funcionament de qualsevol centre universitari.
Avui que l’activitat econòmica torna a estar en crisi. On les desigualtats socials són insuportables per milions de persones. On la crisi ecològica és cada cop més evident. I on proliferen les incerteses és més necessària que mai una activitat crítica, rigorosa, informada, coneixedora de la complexitat dels problemes, compromesa amb la societat. Aquest és el llegat més important del treball i l’activitat que va fer l’Arcadi Oliveres al llarg de tota la seva vida.
Albert Recio Andreu
Professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB
La seva contribució a la Universitat Autònoma de Barcelona també es va fer efectiva a la Biblioteca de Ciències Socials. A l’any 2016 va fer una donació de llibres a la nostra Biblioteca. Aquesta va enriquir els nostres fons. Per altra banda els seus llibres els podeu trobar també a la nostra biblioteca.
La Biblioteca de Ciències Socials ha volgut retre un homenatge a Arcadi Oliveres, en forma d’exposició exposició virtual, que podeu consultar a: https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2021/240149/oliveres/oliveres.html