I com han afectat la forma de treballar?

En tantes i tantes coses, a major o menor velocitat, però les biblioteques sempre hem estat obertes al canvi, encara que també hem tingut algun episodi anecdòtic de resistència, sobre tot a l’inici de l’automatització. Quan vaig començar a treballar a la UAB l’eina més tecnològica que tenia a l’abast era una màquina d’escriure manual, ni més ni menys que la majoria del PAS de la universitat. Van passar uns 5 anys abans no vaig poder substituir-la per una d’elèctrica, però com que no era catalogadora a dedicació exclusiva el pressupost no va arribar per a disposar de màquina elèctrica amb memòria, que permetia fer tantes còpies de la fitxa com necessitéssim.  A començaments dels anys 80 gairebé totes les nostres biblioteques eren sense accés lliure. Calia demanar els llibres omplint prèviament una butlleta amb la signatura topogràfica que el personal anàvem a cercar al dipòsit, on  recollíem el llibre sol·licitat, al mateix temps que hi deixàvem una mòmia de recordatori.

Tracing, mòmia… hi ha una colla de paraules que ja han desaparegut del nostre vocabulari professional. La informàtica ens va portar novetats molt útils per a la nostra feina. Un cop implementat VTLS, l’antic catàleg col·lectiu en fitxes va poder passar a la història. Al llarg dels anys, moltes aplicacions informàtiques institucionals o pròpies han anat esdevenint imprescindibles, no hi ha marxa enrere.

Animo a tothom a passar per la Biblioteca de Ciències Socials, on hi ha un espai expositiu amb els objectes habituals a les biblioteques de la UAB abans de l’automatització. Només amb un cop d’ull es pot copsar fins a quin punt ha canviat la nostra manera de treballar.

Imaginem que aquests reptes t’obliguen a estar al dia dels canvis tecnològics i noves eines, com ho has fet que mantenir-te actualitzada durant tants anys?

Fins a finals dels anys 80 la Universitat no disposava encara  d’una unitat de formació i desenvolupament per actualitzar els coneixements del seu personal. En canvi, des dels primers temps del COBDC i abans, a l’Associació de Bibliotecàries, es va crear una bona oferta de cursos de formació per mantenir al dia els professionals. No era molt àmplia però ens permetia anar actualitzant els nostres coneixements.

Hi ha un curs del 1986 que recordo especialment: Introducció a la Informàtica per a bibliotecaris: BASIC, que es feia els dissabtes al matí. En una de les primeres sessions tots els assistents vam arribar commoguts per l’assassinat, el vespre anterior, del primer ministre de Suècia, Olof Palme.

Era un moment que encara s’assumia sense qüestionar-ho, que la formació continuada era una decisió personal que se la pagava un mateix i es portava a terme sense compensacions per part de les institucions, per això  els cursos s’oferien en horari nocturn o en dissabtes. Únicament, de manera puntual, la universitat assumia el cost de la inscripció a algun seminari o congrés, prèvia sol·licitud ben justificada per la persona interessada.

No em voldria equivocar, però diria que la primera vegada que els bibliotecaris de la UAB vam rebre un curs d’actualització de coneixements professionals  va ser l’any 1987, un curset sobre la segona edició de les “Anglo-American Cataloguing Rules”. La Unitat de Formació encara va trigar uns anys a crear-se, però des del primer moment la col·laboració va ser total. D’aquesta bona entesa el 2014 en va sorgir un article preparat juntament amb Neus Fitó que vam titular “Actualització professional a l’entorn universitari: la formació al Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona“[1].

Quan vaig assumir la subdirecció,  la Direcció encara era a l’edifici del Rectorat, just al costat de la Biblioteca General, on es rebien totes les revistes de Biblioteconomia. I així em vaig fer lectora assídua  del que anava arribant. Especialment Journal of Academic Librarianship, el Collegue and Research Libraries i el Bulletin des bibliothèques de France.

De seguida que les revistes subscrites del nostre camp es van anar passant al format digital les notificacions dels sumaris em van tenir al dia d’una colla de títols, que m’han permès d’anar “pescant” articles que m’interessaven.

I d’altra banda, a partir de la preparació dels nostres plans estratègics em vaig  afeccionara anar llegint plans estratègics de moltes biblioteques universitàries i informes prospectius.

Mirant endarrere, quin èxit/s destacaries de la teva carrera professional?

Bàsicament, l’èxit va ser triar una professió que m’agradava i em feia feliç, i fer-ho a les biblioteques de la UAB ha estat un privilegi.  Però, posats a explicar un exemple concret, el 1989 la UAB va organitzar unes Jornades d’Administració sobre direcció per objectius a les quals vam assistir l’antic director i jo mateixa. En vam sortir convençuts que era un instrument de gestió que ens aniria bé a les biblioteques i de seguida el vam incorporar. Els plans estratègics i el treball per objectius ens han ajudat a tots a remar en la mateixa direcció i amb un horitzó clar pel davant. Definir objectius, prioritzar-los, graduar les forces necessàries, establir indicadors per a avaluar-ne l’assoliment és un cicle que hem anat repetint tantes vegades que ja ha esdevingut un element nuclear de la nostra manera de fer i avançar. Aquest és un punt fort de les biblioteques i estic contenta d’haver-hi contribuït. Però, en tot cas, és un èxit compartit, perquè totes les persones del Servei s’hi impliquen per a assolir-los.

Què et va empènyer a especialitzar-te en temes de qualitat?

Com comentava abans, tenia una sèrie de revistes de “capçalera” que a finals dels anys 80, però sobretot als inicis dels anys 90 van començar a parlar de Performance Measurement o de Total Quality Management. D’aquella època també recordo el llibre de Lancaster If you want to evaluate your library, i la convocatòria de la  1ª Northumbria International Conference on Performance Measurement in Libraries and Information Services. No hi vaig assistir, però recordo haver “devorat” les actes d’aquell congrés.

D’altra banda, l’any 1994, la UAB va entrar en el grup CRE-ESMU Gestió de la Qualitat a l’Administració Universitària, que formava part d’un programa de cohesió europea orientat a la implantació de l’enfocament de la qualitat total en l’àmbit universitari, i vaig tenir l’ocasió d’assistir a un parell de seminaris. Un dels projectes que va sorgir d’aquest programa va ser la iniciativa de la Gerència i l’Àrea de Recursos Humans de crear Grups de Millora i ja en la fase pilot es va comptar amb la participació de tres grups sorgits a les biblioteques.

En definitiva, de mica en mica em vaig anar engrescant amb tot el que es referia a qualitat i avaluació.

Més tard, quan la universitat estava redactant el Contracte programa UAB-Generalitat de Catalunya 1998-2001, que tenia com a lema “Un compromís per a la millora de la qualitat de la universitat pública”, es va demanar al Servei de Biblioteques que incorporés un objectiu al pla. Les normes ISO començaven a ser emprades en algunes empreses de serveis i ja les havíem estat valorant amb el director. Vam pensar que, sempre que la universitat ens permetés rebre un bon assessorament extern inicial, les biblioteques estaven suficientment preparades per a poder implementar un sistema de gestió de la qualitat. Vam descartar fer proves pilot i ja d’entrada vam estructurar un sistema global que inclogués totes les biblioteques i tots els serveis. La certificació va ser el març de l’any 2000, i vam esdevenir el primer servei de biblioteques amb certificat ISO 9002 a l’estat espanyol.

A banda de la teva carrera professional a la UAB, has desenvolupat altres facetes professionals, com ara la docència, en algun moment et vas plantejar iniciar la carrera acadèmica?

He estat vinculada a la Facultat de Biblioteconomia de la UB, ara Facultat de d’Informació i Mitjans Audiovisuals, més de 20 anys com a professora associada. La figura del professor associat és la d’un professional que imparteix assignatures específiques relacionades amb la seva àrea d’expertesa professional. Els encàrrecs docents al llarg d’aquests anys han anat variant a mesura que s’anaven transformant els plans d’estudis, però sempre han estat relacionats amb la gestió, la planificació, la qualitat o l’avaluació. De manera que els temes professionals i els docents s’han anat retroalimentant al llarg dels anys i ha estat una experiència molt enriquidora, com també ho ha estat el contacte amb els alumnes i la relació amb els altres professors. Quan es va començar el programa de doctorat a la Facultat em vaig animar a fer la tesi, però més com un repte personal que amb la finalitat de fer una carrera acadèmica.

Quina recomanació faries a un/una bibliotecari/a que avui comença a treballar a les Biblioteques UAB?

Doncs que sigui participatiu/va, que no tingui por a aportar idees, que aprofiti les oportunitats de formació que la universitat posa a la seva disposició i que pensi també que tenim accés a tot un ventall de revistes professionals i és molt fàcil subscriure-hi una alerta. Hi pot trobar articles ben interessants que l’ajudin a mantenir i ampliar els seus àmbits d’expertesa. I, quan es senti preparat/da, que no dubti en assumir places que presentin nous reptes professionals.

Quin/s repte/s diries que afrontem avui les biblioteques?

El repte ha estat, és i probablement serà, cobrir les necessitats i expectatives que la nostra comunitat ha tingut, té i tindrà en cada moment.

Crec que, simplificant molt la resposta, el repte és sempre el mateix: identificar les noves necessitats dels usuaris, que és probable que, com més anem, seran més disruptives respecte a les que cobreixen actualment el ventall de serveis que estem oferint. Ens cal estar sempre preparats per a innovar. On podem aportar valor per als nostres usuaris? És estratègic adaptar amb rapidesa la nostra oferta de serveis a aquestes noves necessitats; i és clau trobar els mecanismes de comunicació adients per tal que coneguin suficientment tot allò que la biblioteca els pot oferir per a facilitar-los la seva activitat. En resum, res de nou, la 4ª llei de Ranganathan (1931) diu: “Estalvia temps al lector” però, decididament, això és molt més complex avui que fa 90 anys.

I per acabar, ja sabem que tens molts plans per a la jubilació, però et planteges seguir connectada d’alguna manera amb la professió?

Mantinc les alertes de sumaris, i segueixo donant una ullada i fullejant alguns articles i d’altres documents. Per exemple, no fa gaire he llegit “Knowledge Matters”, el nou document estratègic de la British Library pels anys 2023-2030. La missió d’una biblioteca universitària no és la mateixa que la d’una biblioteca nacional, però tenen molts punts en comú. I així, molts dels grans temes que presenta aquest document els podríem subscriure perfectament les biblioteques universitàries: accés,  inclusió, modernització de serveis, aprofundir en les aliances, oferir nous espais físics de qualitat, temes de sostenibilitat… També he revisat un article per a una revista on ja he fet aquesta tasca de peer-review en ocasions anteriors.

Per descomptat, segueixo el dia a dia de les biblioteques de la UAB per les xarxes socials i per la web. Però, bàsicament, he passat a l’altra banda del taulell i m’he fet força usuària del servei de préstec.  Navegar pel nostre catàleg no decep mai, i el nombre de registres guardats a “els meus preferits” no para de créixer. No me’ls acabaré!

[1] Balagué, Núria; Fitó Font, Neus. «Actualització professional a l’entorn universitari : la formació al Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2014, Núm. 32, https://bid.ub.edu/32/nbalague1.htm. [Consulta: 20 juliol 2023].