Giovanni Pontiero va néixer el 10 de febrer de 1932 a Glasgow (Escòcia) i va morir el dia del seu 64è aniversari a Manchester (Anglaterra). Va estudiar a la Universitat de Glasgow, on es va llicenciar i a on va presentar la seva tesi de doctorat l’any 1962 sobre la poesia de Manuel Bandeira. Durant gairebé tota la seva vida va ser professor de Literatura llatinoamericana a la Universitat de Manchester. El seu interès pel teatre el va portar a escriure un dels seus millors treballs: Eleanora Duse: In Life and Art (Frankfurt: Lang, 1986), i la traducció de Guido Noccioli, Duse on Tour: The Diaries of Guido Noccioli 1906-1907 (Manchester: Manchester University Press, 1981).
Va dur a terme una prolífica activitat com a investigador, principalment en el camp dels estudis literaris lusitano-brasilers, amb nombrosos articles, assaigs, conferències, entrades en enciclopèdies i traduccions. Si bé també va traduir del castellà i de l’italià a l’anglès, es va centrar principalment en autors lusitano-brasilers, en particular Clarice Lispector i José Saramago. Amb aquest autor, de qui va traduir sis llibres, va arribar a establir una estreta amistat. Pontiero va obtenir els següents premis de traducció: Premi de Traducció Camões (1968); Premi Rio Branco (1970); Premi Foreign Fiction Award del diari The Independent (1993); Premi Outstanding Translation Award de l’American Literary Translators’ Association (1994); Premi Teixera-Gomes del govern portuguès (1995).