Al Pla de Mobilitat UAB 2018-24 (aprovat en Consell de Govern 06/02/2019), es van acordar una sèrie d’actuacions encaminades a “reduir la contaminació al campus, d’acord amb les polítiques del Campus Saludable i Sostenible“, en concret, les del Pla de mobilitat. Aquestes actuacions, pensem que benintencionades, s’han substanciat principalment en el tancament de l’eix central. Sabem que aquest tipus de mesures generen debats polaritzats on les forces d’esquerra, polítiques o sindicals, ens posicionem a favor de reduir l’ús del vehicle privat, reduir la contaminació i potenciar el transport públic. Això no significa deixar de ser crítics i mirar de trobar solucions als problemes quotidians de la classe treballadora.

Les intencions originals del pla eren:

  • Potenciar el transport públic i fer un ús més racional del vehicle privat. Amb aquest objectiu calia coordinar totes les variables i actuar conjuntament en millores. Mentre l’oferta de transport públic no pugui absorbir la totalitat dels desplaçaments de la comunitat universitària també plantegem una gestió horària que eviti les hores punta i que l’aplicació del “treball a distància”, i el futur teletreball, serveixi per evitar desplaçament al campus que permetin la millora la seva millora ambiental. Malauradament l’aplicació es fa en un moment de canvi complicat: el retorn a la presencialitat de l’alumnat i treballadors/es.
  • Aconseguir l’accessibilitat universal al campus. S’ha aconseguit el contrari. Ha empitjorat l’accessibilitat. Probablement és difícil aconseguir-ho mentre el campus faci funcions de trànsit de pas, com es veu amb la congestió ocasionada amb el tancament de l’eix central. A més, les entrades a la UAB s’han vist agreujades pel tancament unilateral de l’accés per Veterinària, per part de l’EMD de Bellaterra.
  • Potenciar els desplaçaments amb mitjans de transport actius. Creiem que això va de fer servir la bici. Per poder complir aquest objectiu (arribar amb bici i a peu) cal una acció urgent i coordinada amb els municipis de l’entorn i les administracions amb competències en les infraestructures per garantir la seguretat i comoditat del desplaçament.
  • Crear una zona de baixes emissions (ZBE). Constatem que l’embussament viari és monumental. Això creiem que genera més CO2. Cal el monitoratge del compliment de la baixada de les emissions, no només a la ZBE, sinó al conjunt del campus per si cal rectificar o corregir efectes perjudicials. Així mateix, cal vetllar perquè el temps de desplaçament al campus no augmenti.
  • Fomentar la concentració de persones i la seva interrelació. Fomentar la concentració de persones amb temps de pandèmia podria no ser el més assenyat. Les activitats de socialització i diferents tallers (benvingudes siguin) no cal condicionar-les a un eix central tancat, es poden realitzar en els nombrosos espais del campus.
  • Millorar la percepció i imatge d’aquesta zona del campus. El focus hauria d’estar a millorar la percepció i la imatge de tot el campus i no en una via del campus. Sens dubte hauríem de fer un millor ús de la plaça cívica, de la vila universitària, de la plaça del coneixement i de les nombroses zones verdes. Hom pensa que és més una qüestió d’organització i d’activitats que no pas de metres quadrats.

Veient el col·lapse de cada matí, ens fa patir per si un dia s’ha de fer una evacuació urgent del campus. S’ha modificat el pla d’emergències? El Campus té un Pla d’emergència i evacuació en cas de necessitat. Cal tenir en compte que el tancament de l’eix redueix la capacitat d’evacuació del campus i l’accés de vehicles especials com ara els camions de bombers. Les actuals jardineres redueixen la capacitat de maniobra d’aquests vehicles, en cas d’un incendi. Imaginem que tot ha estat estudiat.

Un canvi d’aquesta magnitud ha de tenir al darrere un projecte i estudi de viabilitat ben pensat, amb xifres reals i mesos de seguiment. Demanem que es faci públic el projecte i el seu cost econòmic.

En el marc de l’emergència climàtica, i també de les condicions de vida que la pandèmia ha generat, caldria rebaixar la pressió de l’accés al campus, molt concentrat en certes hores, i escalonar les hores d’entrada del nostre personal. També hauria estat una bona mesura mantenir els tres dies de treball a distància. Són accions que pot fer la UAB i no depenen d’altres administracions. Evidentment, també cal la coordinació de la UAB amb la resta del món per continuar millorant el transport públic, fent segura l’arribada al campus amb bici, etc.

La iniciativa és lloable i compartida, però ara cal una rectificació a temps per aconseguir els objectius sense perseverar en l’error i en el perjudici dels usuaris; per convertir el perjudici en benefici.