Les notícies sobre els casos d’agressió sexual aparegudes als mitjans de comunicació durant els últims dies, que afecten directament el nostre entorn laboral i professional, han tingut un fort impacte en el campus i en el conjunt de la societat. CCOO no estem al marge del debat, i per això volem expressar el nostre parer.

En primer lloc, CCOO condemnem tota violència que s’assenta i s’aprofita de les estructures de poder. CCOO condemna enèrgicament la violència exercida contra les dones, sigui del tipus que sigui. Els casos apareguts en premsa en els darrers dies posen de manifest la indefensió en la qual queden les víctimes tot i la interposició d’una denúncia. Aquest és el punt que més ens preocupa.

En segon lloc, lluny d’alarmismes, però alhora amb la urgència i la prioritat que ha de tenir per tots i cadascun de nosaltres aquestes situacions de violència, hem d’actuar. No acostuma a ser bona idea prendre decisions en calent, i és per això que volem fer una crida al debat i la discussió raonada dins de la comunitat universitària. Volem posar de manifest alguns punts que creiem essencials tractar en aquest debat per tal que situacions com les que s’han fet públiques no es tornin a reproduir mai més.

Treballarem per:

  • Trobar la fórmula per interpretar les normes amb perspectiva de gènere. Cal que la protecció de víctima sigui l’eix central de qualsevol protocol i de la seva aplicació.
  • Assolir claredat en aquests protocols: cal que quedin perfectament taxades les accions a emprendre en funció de cada cas. La possibilitat d’establir mesures cautelars o disciplinàries, el detall de les mateixes o les accions legals a emprendre no poden ser potestatives de l’autoritat que hagi d’actuar en cada cas.
  • Avançar en la creació d’estructures universitàries que vagin més enllà de la intervenció davant una denúncia, cal intervenir abans per prevenir. Un protocol no ho resol tot. Els casos que s’han transparentat no són més que el símptoma d’una comunitat universitària que necessita guarir-se.
  • Aconseguir de manera immediata un protocol contra tots els assetjaments deguts a l’exercici de poder. No tenim notícies de casos d’assetjament que afectin el PAS i tenim clar que no és perquè no es produeixen, sinó perquè s’estan fent coses malament.
  • Abordar el tema estructural que hi ha de fons: La universitat és un microcosmos classista i desigual. Aquesta desigualtat produeix les situacions d’assetjament. Per tant, hem d’atacar de forma estructural aquesta desigualtat -que genera sensació d’impunitat- si realment volem acabar amb aquesta xacra. Si aquesta sensació d’impunitat segueix present, la víctima no se sentirà segura per denunciar i l’agressor se sentirà prou segur per continuar fent-ho. Hem de donar-li la volta a aquesta situació.
  • Reclamar una auditoria dels fets. Davant la incomprensió que ha provocat dins del campus els fets ocorreguts cal un estudi extern que permeti avaluar i replantejar, si escau, els protocols i instruments establerts i implementats institucionalment per combatre aquest tipus de situacions. També cal esclarir si els protocols actuals s’han respectat a totes les seves fases.
  • Exigir responsabilitats a la institució en cas que aquesta auditoria evidenciés negligències en les actuacions.            

Considerem que la construcció d’una nova manera de relacionar-nos dins del campus, donat el context actual de la UAB, ha de partir d’un plantejament raonat  i productiu d’allò que encara no tenim resolt. Cal trobar solucions i elevar, si cal, les nostres demandes conjuntes a les autoritats corresponents per poder continuar avançant també com a societat.

Secció sindical de CCOO a la UAB