Aquest dimarts tornem a tenir una comissió negociadora. Ara mateix hi ha 6 punts a l’ordre del dia. 8 si contem l’aprovació de l’acta i el torn obert. El que afecta les noves estructures el plantegem com d’informació. Diu així; 3. Informació sobre el projecte de revisió de les estructures. I a hores d’ara encara no han penjat cap documentació. Queda clar que estem, una altra vegada davant un incompliment flagrant de la gerència. Al desembre, quan la seva proposta va saltar pels aires, el gerent, entonant el mea culpa, va dir que això s’arreglaria ràpidament i que pel març ja estaria. Ara mateix no tenim ni calendari ni res de res. Només promeses incomplertes i negatives a les propostes sindicals.
El tancament econòmic del 2023 ens presenta unes dades interessants i tristes, però que obren una possibilitat. El capítol 1 del pressupost 2023 no s’ha gastat sencer. No pagar al personal interí com li pertoca, no cobrir les vacants i no aplicar les noves estructures sembla que ha generat uns estalvis. Estalvis que van a compte nostre. Ara la gerència ja no té excuses per negar els efectes retroactius. Hi ha diners i es pot fer. Només cal que hi hagi ganes. Arribats a aquest punt, insistim en el fet que cal augmentar la pressió. Tant per assolir els efectes retroactius com per a tancar les noves estructures, com a màxim al mes d’abril. Si no es fa així, ja ens en podem oblidar. Vindran les eleccions al rectorat i tot quedarà aturat, i qui sap si pot saltar pels aires.