CCOO reclamem una solució que reconegui aquest dret pel personal funcionari i que garanteixi una aplicació efectiva per a tot el personal, funcionari i laboral
CCOO reclamem:
- Que la jubilació parcial dels empleats públics s’inclogui de manera immediata a la normativa d’aplicació en matèria de Seguretat Social i Classes Passives, sense esperar a una futura (i hipotètica) aprovació de la nova Llei de la Funció Pública estatal.
- Que els termes en els que es reconegui aquest dret no suposin una modificació del que criteri general que aplica la Seguretat Social al personal laboral. La nova regulació no pot penalitzar aquest personal de l’administració que, en molts casos, han estat accedint a aquest tipus de jubilació durant dècades.
- Que el procediment que s’estableixi pels funcionaris (o per a tots els empleats públics, si s’escau) no suposi una paralització de la seva aplicació perquè depengui de la necessitat de fer un desenvolupament normatiu. Si es fa així, podria comportar, de facto, una paralització d’aquest dret o, en el millor dels casos, un retard molt important en l’accés a la jubilació parcial des del moment en què una persona compleix els requisits i hi està interessada.
Què és la jubilació parcial?
La jubilació parcial és una modalitat de jubilació que es pot iniciar quan es compleix l’edat que determini la normativa, i que permet simultaniejar la jubilació amb un contracte de treball a temps parcial, que pot estar vinculat amb un contracte de relleu celebrat amb un treballador o treballadora en situació de desocupació o que tingui concertat amb l’empresa un contracte de durada determinada.
Amb la jubilació parcial, la persona treballadora cobra una part de la pensió de jubilació (segons el percentatge de jubilació), alhora que percep un sou pel seu contracte de treball a temps parcial. A diferència d’altres modalitats de jubilació compatibles amb la feina, la jubilació parcial cal sol·licitar-la mentre encara es treballa a l’empresa. Una altra particularitat de la jubilació parcial és que la persona treballadora no pot continuar contractada a jornada completa en aquesta nova etapa, sinó que ha de signar amb l’empresa un contracte parcial. Per tant, la reducció de jornada és obligatòria. La jubilació parcial pot tenir dues modalitats: amb contracte de relleu o sense.
El qüestionament del dret
El dret a la jubilació parcial amb contracte de relleu, que legalment està reconegut per al personal laboral, va ser suprimit per al personal funcionari l’any 2012 pel govern del Partit Popular: mitjançant el Reial Decret Llei 20/2012, pel qual es van dur a terme diferents retallades al sector públic, va derogar la normativa que possibilitava que el personal funcionari i estatutari es pogués acollir a aquesta modalitat de jubilació (article 67 lletra d) de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic).
El procés de reconeixement legal del dret
El desembre de 2024, en el marc de l’Acord per a una Administració del segle XXI, CCOO, UGT i el Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública vam signar un acord que havia de tornar el dret a la jubilació parcial al personal funcionari i estatutari —inclòs el de les Classes Passives. Això representava un avenç que equiparava aquests col·lectius amb la resta de treballadores i treballadors que gaudien d’aquest dret. L’acord no suposava el reconeixement automàtic del dret, però el Govern de l’Estat es va comprometre a impulsar, de manera àgil, les modificacions normatives necessàries perquè l’acord es fes realitat. Les lleis que calia canviar són:
- L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP), afegint-hi una disposició específica sobre jubilació parcial.
- La Llei General de la Seguretat Social, que regularà l’edat, la cotització i la reducció de jornada.
- La Llei de Classes Passives, que també requereix ajustaments per incloure-hi aquesta modalitat de jubilació.
Malgrat els compromisos signats, després de 13 mesos de negociació a la Mesa General de Funció Pública, aquest dret continua pendent de incloure’s en un text legal que realment en garanteixi l’exercici. I tot això a causa dels plantejaments contradictoris dels diferents ministeris implicats (Transformació Digital i Funció Pública; Treball i Economia Social; Hisenda i Inclusió; Seguretat Social i Migracions).
La jubilació parcial s’ha inclòs en el Projecte de Llei de Funció Pública de l’Administració de l’Estat, que es troba en tramitació parlamentària des del 17 de juliol de 2024 i que, en aquests moments, està a la fase d’esmenes a la Comissió d’Hisenda i Funció Pública fins al 20 de febrer de 2026 (com a mínim, perquè els períodes d’esmenes s’han estat ampliant des de setembre de 2024). Si el Congrés aprovés aquest projecte de llei, passaria al Senat. Com que no té la consideració de tràmit d’urgència, el Senat tindria un termini de dos mesos per tramitar-lo. En qualsevol cas, atesa l’actual distribució de la representació parlamentària, res no garanteix que aquesta llei s’aprovi si en algun moment es sotmet a votació.
En aquest context, els empleats públics no podem continuar esperant indefinidament l’aplicació efectiva del dret a la jubilació parcial: no és una concessió ni un regal, exigim que els acords es compleixin! Reclamem una jubilació parcial immediata i real, que garanteixi que, en el moment en què la persona treballadora, laboral o funcionària, compleixi els requisits d’edat i cotització, pugui accedir a la jubilació parcial si ho demana, amb independència del procediment que es pugui establir per a la incorporació de la persona treballadora rellevista. Qualsevol solució que no respecti aquest principi suposaria buidar de contingut el dret i, per tant, incomplir de facto, els acords signats.