La UAB vol canviar el mètode d’avaluació de riscos psicosocials, un mètode públic, gratuït, reconegut i validat per institucions i la comunitat científica, per un nou mètode anomenat MentallyPro, privat, car, poc transparent i sense garanties ni validacions de les institucions i experts. Volen posar en risc i privatitzar la nostra salut mental a la feina.

CCOO ens oposem al canvi de mètode, ja que no hi ha raons que ho recomanin, i demanem millorar l’aplicació del mètode actual. A la UAB tenim un clar marge de millora en cultura preventiva, aplicació i efectivitat de les mesures i participació i confiança del personal.

9.000 € per una prova pilot que no convenç i 1.200 € per resoldre els nostres dubtes tècnics respecte al mètode d’avaluació.

Una de les disciplines que forma part de la prevenció dels riscos laborals és la psicosociologia, que s’ocupa de la salut psíquica i social de les persones treballadores a través del control dels riscos relacionats amb el contingut i l’organització del treball. Això permet reduir o eliminar l’exposició a factors de risc psicosocial (càrrega i ritmes de treball, demandes psicològiques, autonomia, inseguretat laboral o suport social, entre d’altres) i millora la salut física i mental de les persones treballadores.

Us animem que li doneu una ullada a un vídeo de menys de dos minuts que és força il·lustratiu.

Per això, empreses i administracions tenen l’obligació i el repte d’adaptar la seva organització i les condicions de treball i implementar un model de prevenció de riscos laborals, incloent-hi els de caràcter psicosocial. Tot plegat, amb l’objectiu de generar un impacte positiu en la salut i el benestar de les persones treballadores.

L’avaluació de riscos psicosocials analitza l’impacte de les formes i mètodes d’organitzar el treball. Per identificar i avaluar els factors de risc psicosocial calen metodologies validades i fiables, que garanteixin la participació de les persones treballadores i dels seus representants legals.

A la nostra universitat, l’any 2015, el Comitè de Seguretat i Salut (CSS) va acordar utilitzar el CoPsoQ-Istas21-PSQCAT com a mètode d’avaluació de riscos psicosocials. Un mètode originari de Dinamarca amb molt prestigi internacional, que garanteix el compliment dels requisits de fiabilitat i validesa exigibles d’acord amb els estàndards de qualitat científica.

Adaptat a Espanya per l’Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, i validat per l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST), és l’eina de referència delDepartament de Treball de la Generalitat de Catalunya.És un recurs ben conegut i àmpliament emprat al nostre país per institucions públiques i empreses privades, més de 1.950 grans empreses (de més de 500 treballadors) l’utilitzen.

És un mètode públic, obert i gratuït, que garanteix la participació, facilita l’acció sobre l’origen dels riscos, l’organització del treball, incorpora coneixement i metodologia científica, inclou el procés d’intervenció, i és adaptable i aplicable a qualsevol tipus d’empresa, independentment de la seva mida i activitat, i garanteix el compliment de tots els requisits legals. 

Des de la data de l’acord en el CSS, aquest és l’únic mètode que s’ha emprat a la nostra institució i, com passa amb l’ús de qualsevol eina per assolir resultats òptims, cal conèixer-la, adaptar-la i adquirir experiència.

Però ja han passat deu anys i malauradament avui dia, la UAB té menys del 30% de la seva plantilla amb l’avaluació dels riscos psicosocials feta, i ja no direm amb les mesures correctores aplicades. Queda clar que la salut laboral no és una prioritat a la nostra institució. Fruit d’una denúncia a Inspecció de Treball, la UAB va rebre un requeriment per fer l’avaluació de riscos psicosocials de tota la plantilla. Un requeriment que la nostra empresa va decidir d’allargar fins al 2030.

Des de gerència hem sentit molts comentaris en contra del mètode d’avaluació, justificant així la data del 2030; és lent en processar les dades, és molt rígid en l’alt percentatge de participació o el llenguatge del seu qüestionari no està ajustat als diferents col·lectius de la nostra empresa, principalment per al PDI.   

Ara la UAB vol tirar pel dret, i el 27 de juny de 2024 va informar el CSS que faria una prova pilot utilitzant un nou mètode d’avaluació de riscos psicosocials a la Facultat d’Economia i Empresa (FEiE). Un mètode, el MentallyPro, que el promociona l’empresa AfforHealth i ha estat cocreat per 64 organitzacions, principalment grans empreses privades, amb la participació del rector de la UB. Un mètode que no és ni gratuït ni públic, i és tan poc transparent que no tenim accés ni al qüestionari, ni a l’aplicació per l’anàlisi, ni al procés d’avaluació. Un mètode que no exigeix una mínima participació i del que desconeixem com garanteix l’anonimat i la protecció de les dades personals sensibles proporcionades.

Aquesta prova pilot del MentallyPro a la FEiE, que es va iniciar gairebé ja fa un any, encara no s’ha acabat, i ens ha costat més de 9.000 euros. Quan al si del Comitè de Seguretat i Salut hem fet preguntes tècniques respecte al mètode l’empresa ha demanat 1.210 euros per a respondre-les. Diríem que es tracta d’una broma de mal gust si no es tractés de la nostra salut i de diners públics.

No té cap sentit aquesta prova aïllada amb el MentallyPro, ja que no existeix una avaluació paral·lela amb el mètode CoPsoQ per fer comparativa de funcionament dels mètodes i resultats.

Tenim seriosos dubtes que el mètode Mentally compleixi els requisits científics que demana el Departament de Treball. Havent consultat a l’INSST, aquest ens informa que no tenen gairebé cap informació tècnica d’aquest mètode i que no ha estat validat per ells ni per Inspecció de Treball. En tot cas ens indiquen la decisió de canviar de mètode no es pot basar mai en qüestions menors, com el temps necessari per respondre el qüestionari, ja que la diagnosi psicosocial és prou important per a dedicar el temps que sigui necessari. I al mateix temps, que un canvi de mètode cal que estigui molt ben justificat. Doncs pot complicar la valoració de l’evolució psicosocial a la UAB quant a què els resultats no seran fàcilment comparables amb altres avaluacions o amb avaluacions anteriors i desaconsella tenir la plantilla avaluada amb mètodes diferents.

El Departament de Treball de la Generalitat ens va comunicar fa pocs dies que abans de l’estiu estarà disponible la versió III del mètode CoPsoQ-PSQCAT amb canvis actualitzats respecte a la versió II. La nova versió es millora amb la incorporació d’aspectes referents a la procedència i sexe de la persona que respon el qüestionari (hi ha un nou estudi fet a tota la població espanyola com a marc de referència), i inclou un programari gratuït que facilitarà el processament dels resultats.

Per tot això, considerem que la intenció que té la UAB de canviar de mètode d’avaluació psicosocial respon a la voluntat de substituir l’avaluació de riscos psicosocials per un mer tràmit per complir expedient, provocant un infradiagnòstic. La UAB busca estalviar temps, a costa de sacrificar resultats fiables i amb la ingent despesa econòmica que suposa el canvi de mètode.

Creiem fermament que el problema del baix èxit de les avaluacions psicosocials no recau en el mètode, sinó en la manca d’informació/formació, la baixa participació del personal i en la manca de credibilitat cap a aquestes avaluacions, on el sentiment de la majoria del personal és un clar desencís vers les aportacions i la seva efectivitat. La UAB mai s’ha pres seriosament aquesta feina.

Les avaluacions de riscos psicosocials es millorarien proporcionant els mitjans personals i materials necessaris a l’Àrea de Prevenció. Fomentant la participació del personal, com per exemple destinar part de la jornada laboral a omplir els qüestionaris, i així evitar que es vegi com a una càrrega, i apostant per la cultura preventiva, millorant en el seguiment, compliment i efectivitat de les mesures correctores i actualitzant el mètode i aplicació del CoPsoQ-PSQCAT. Un mètode que amb l’ajuda de professionals experts, que en tenim a la UAB, pot millorar el sentit de les preguntes per fer-les més comprensibles per aquests col·lectius amb dificultats de sentir-se identificats al qüestionari.

Els i les delegades/ts de prevenció de CCOO considerem que la nostra salut psicosocial és prou important perquè les avaluacions vagin al fons de tots els riscos, desconfiem dels mètodes d’avaluació que requereixen poc temps de resposta i/o de tractament de les dades, són mètodes poc rigorosos que no consideren la importància de la participació.

Ens oposem al canvi de mètode i ens oposem a què la cultura preventiva a la UAB sigui un simple tràmit administratiu.