L’any 2021 va entrar en vigor la nova Llei, de 9 de juliol, de treball a distància Normativa de treball a distància, amb atenció especial als aspectes vinculats a la prevenció de riscos laborals. 

Arran d’aquesta llei, el desembre del 2021 va entrar en vigor l’aplicació de l’Acord Marc de Teletreball de les Universitats Públiques Catalanes.  

Un any més tard, el 2022, es va signar a la UAB  l’Acord de normativa interna per preservar el dret a la desconnexió digital, amb l’objectiu d’establir les mesures que garanteixin a la UAB el respecte del temps de descans i la qualitat de vida i salut del nostre personal. En una notícia anterior ja vam parlar del dret a la desconnexió a la UAB. 

Segons la llei 10/2021 de 9 de juliol, de treball a distància, l’empresa està obligada a realitzar l’avaluació de riscos inicials i la planificació preventiva amb els mateixos requisits presents en la normativa preventiva que en el treball presencial (l’ha de fer personal tècnic amb la qualificació adequada, amb procediments i mètodes d’avaluació que proporcionin confiança en el resultat, s’han d’avaluar tots els riscos, ha d’existir la informació i la consulta prèvia a delegats i delegades de prevenció, etc.). El dia d’avui (tres anys més tard), la UAB encara no ha presentat el document de la planificació preventiva de riscos en el teletreball. 

En aquesta llei 10/2021, en els articles 15 i 16, s’especifica que:  

  • Article 15: Les persones que treballen a distància tenen dret a una protecció adequada en matèria de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb el que estableix la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la normativa de desenvolupament. 
  • Article 16.1: L’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva del treball a distància han de tenir en compte els riscos característics d’aquesta modalitat de treball, posant especial atenció en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. En particular, s’ha de tenir en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i les desconnexions durant la jornada. 
  • Article 16.2: L’empresa ha d’obtenir tota la informació sobre els riscos als quals està exposada la persona que treballa a distància mitjançant una metodologia que ofereixi confiança respecte dels seus resultats i preveure les mesures de protecció que resultin més adequades en cada cas. 

Respecte al dret a la desconnexió digital, es recull en l’article 18:  

  • Les persones que treballen a distància, particularment el teletreball, tenen dret a la desconnexió digital fora del seu horari de treball en els termes establerts en l’article 88 de la llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. 

En termes de salut laboral, és necessària l’aplicació de protocols específics de vigilància de la salut, especialment, els relacionats amb els trastorns musculoesquelètics (moviments repetitius, postures forçades…) i amb les pantalles de visualització de dades (PVD). 

Quan existeixi un dany a la salut durant la jornada de treball, s’entendrà com a accident de treball (AT) i, per tant, l’empresa implementarà el sistema que calgui per fer arribar el comunicat d’assistència a la mútua. 

El teletreball té impacte, principalment en els següents elements de la salut laboral: 

  • Problemes de salut de tipus musculoesquelètic i de vista, produïts per una manca d’equips adequats i de condicions ambientals adequades (especialment il·luminació, però també temperatura a les estacions més extremes de l’any), tot i que també per altres qüestions de l’organització del treball que poden incrementar els riscos ergonòmics per una major exposició o per multiexposició, com ara l’ampliació de la jornada, l’absència de descansos, les càrregues de treball excessives, etc. 
  • Els riscos psicosocials que potser tenen més incidència en el desenvolupament del teletreball són l’excessiva càrrega de treball, la manca de socialització, la manca de suport laboral de companys i companyes i de superiors jeràrquics, i els relacionats amb els temps de treball. Específicament parlem de pressions de temps per exigències quantitatives; fatiga; manca de suport que provoca dificultats per resoldre problemes que abans es podien solucionar més fàcilment perquè es tenia un contacte més directe amb els companys i companyes o caps; manca de control en la planificació de la feina amb un abús excessiu de reunions; excessos de jornada i de càrrega de treball; absència o reducció de descansos; presentisme tecnològic (necessitat d’estar sempre connectat per por que els caps pensin que no s’està treballant, respondre totes les trucades, contestar ràpidament els correus, etc.); tecno estrès provocat per la manca d’habilitats tecnològiques o per la manca de suport i de formació suficient; inseguretat respecte de determinades condicions de treball (salari, variables, etc.); no disposar d’un espai separat o dedicat exclusivament a la feina, que provoca límits difusos entre el treball i la família; aïllament; sistemes de control abusius, etc. 
  • També és convenient prestar atenció als riscos elèctrics en relació amb les connexions que la persona treballadora pot fer dels dispositius electrònics. 

Per tot això, es fa necessària una planificació de la prevenció d’aquest model de treball, vivim amb un alt grau de desconeixement i manca de conscienciació sobre què esperar en matèria de prevenció de riscos laborals en el teletreball. 

Igualment, la Universitat ha de garantir la formació al/la teletreballador/a en aquesta matèria i exigir-ne la superació, tal com s’està realitzant actualment amb les persones que el sol·liciten a la nostra universitat. 

Des que es van signar els acords per les universitats públiques i l’acord de la UAB, l’Àrea de Prevenció no ha presentat encara el protocol sobre la prevenció de riscos en el teletreball, no tenim dades ni tampoc sabem com es du a terme la vigilància de la salut. 

Sabem que els accidents produïts en el teletreball es tracten de la mateixa forma que en el treball presencial, però no en tenim dades, ni sabem com es du a terme la vigilància i adequació del lloc de treball. De fet, i segons assenyala la llei, un tècnic hauria de revisar la zona habilitada pel teletreball o bé, proporcionar un qüestionari sobre riscos a les persones que sol·licitin teletreball, cosa que no es realitza ara com ara. 

Aquí us deixem una breu infografia sobre aquest tema: 

infografia teletreball i salut 

Estem a la vostra disposició per a qualsevol pregunta en la nostra adreça de correu:  sccoo@uab.cat  

Delegades i delegats de prevenció de CCOO