L’últim Eurobaròmetre dibuixa un panorama clar: la ciutadania europea percep un món cada vegada més inestable i expressa una preocupació creixent per la seguretat, els conflictes internacionals i les crisis globals. Davant d’aquest context, el missatge és contundent: es reclama una Unió Europea més forta, més unida i amb més capacitat d’acció.

🌍 Un context internacional que genera inquietud

Els resultats de l’enquesta indiquen que les principals preocupacions dels europeus estan relacionades amb la seguretat i l’estabilitat global. Els conflictes armats prop de les fronteres de la UE, el terrorisme, els ciberatacs provinents de països no comunitaris, així com les catàstrofes naturals vinculades al canvi climàtic i la migració no controlada, apareixen com a fonts destacades d’angoixa col·lectiva.

Aquesta percepció d’amenaça reforça la idea que molts reptes actuals superen les fronteres nacionals i requereixen respostes coordinades a escala europea.

Espanya davant el mirall europeu: més preocupació, més suport a la UE

Quan comparem les dades d’Espanya amb la mitjana de la UE, s’observa una tendència clara: la ciutadania espanyola es mostra, en general, més preocupada pels riscos globals que el conjunt europeu, però alhora més favorable a reforçar el paper de la Unió Europea.

Per exemple, el percentatge de persones molt preocupades pels conflictes armats propers a la UE és més elevat a Espanya que a la mitjana comunitària. El mateix passa amb el terrorisme, els ciberatacs o els desastres naturals relacionats amb el canvi climàtic, on els nivells d’alerta són sistemàticament superiors.

Aquesta preocupació es tradueix en un suport encara més clar a l’acció europea: el 93 % dels espanyols considera que els Estats membres haurien d’estar més units per afrontar els reptes globals, davant del 89 % a la UE-27. A més, el 90 % defensa que la UE hauria de tenir una veu més forta en l’escena internacional, quatre punts per sobre de la mitjana europea. EP_Autumn_EB049EP_Factsheet_es_…

🤝 Més unitat, més recursos i més protagonisme internacional

A escala europea, el missatge també és molt clar. Una àmplia majoria de ciutadans considera que:

  • Els Estats membres han d’actuar de manera més cohesionada.
  • La UE necessita més recursos i instruments per respondre a crisis globals i amenaces de seguretat.
  • El pes internacional de la Unió ha de reforçar-se, especialment en un món cada vegada més multipolar.

Aquest consens reforça la legitimitat de polítiques comunes en àmbits clau com la defensa, la diplomàcia o la seguretat energètica.

🛡 Quines prioritats hauria de tenir la UE?

Quan se’ls pregunta en què hauria de centrar-se la UE per reforçar la seva posició al món, tant a Espanya com al conjunt de la Unió destaquen tres àmbits principals:

  • Defensa i seguretat, com a resposta directa a les tensions geopolítiques.
  • Competitivitat econòmica, indústria i ocupació, per garantir prosperitat i resiliència.
  • Independència energètica i recursos estratègics, per reduir dependències externes.

A Espanya, però, es posa un accent lleugerament més gran en aspectes socials com la salut pública i la creació d’ocupació, reflectint preocupacions internes que conviuen amb els grans reptes globals. EP_Autumn_EB049EP_Factsheet_es_…

💡 Optimisme personal enmig d’un món incert

Un element especialment revelador de l’Eurobaròmetre és el contrast entre la visió global i la personal. Tot i el pessimisme respecte al futur del món, una clara majoria de ciutadans —tant a Espanya com a la UE— es mostra optimista sobre la seva vida personal i familiar. Aquest contrast suggereix que la inquietud se centra més en l’evolució del context internacional i en la capacitat de resposta institucional que no pas en la situació individual immediata.

📌 Conclusions

L’Eurobaròmetre confirma una tendència de fons: com més complex i insegur es percep el món, més es demana una Unió Europea forta, cohesionada i amb capacitat real d’actuar. En el cas d’Espanya, aquesta demanda és fins i tot més intensa que en el conjunt de la UE, fet que reforça el paper del projecte europeu com a espai de protecció, estabilitat i resposta col·lectiva davant dels grans reptes del segle XXI.

Última actualització d'aquesta pàgina: 6 febrer 2026