Al llarg de la història, les migracions han estat patents tant en el seu vessant legal, com en l’ús d’altres mitjans per motius de conflicte bèl·lic, opressió o pobresa, amb l’aspiració a una vida digna i conseqüentment a una feina i formació.

La Unió Europea s’ha topat els últims anys amb un repte difícil, donada la gran afluència de refugiats i migrats que han fugit del terror de la guerra a Síria i altres països, arriscant les seves vides per tal de creuar el mar Mediterrani en busca de protecció.

L’impacte d’aquesta crisi ha estat notori a causa dels continus moviments des de Grècia cap a països de l’oest i el nord d’Europa. És una matèria que ha ocupat gran part de l’agenda política des de 2015 i la premsa se n’ha fet ressò mundialment.

Va posar a prova el Sistema Europeu Comú d’Asil, els sol·licitants d’asil a la UE al 2015 van sobrepassar el milió de persones i aquest fet va constatar que el reglament de Dublín (acord dels Estats membres de la Unió Europea pel qual s’estableix a quin estat correspon examinar una sol·licitud d’asil segons les circumstàncies d’accés als països membres) no responia a les necessitats del moment.

“Hauríem de tenir un sistema que funcioni amb independència de si el flux d’arribada de persones és major o menor, per no haver d’implementar mesures d’urgència”, va assenyalar en una entrevista l’eurodiputada demòcrata liberal sueca Cecilia Wikström, encarregada d’aquesta negociació al Parlament Europeu. Al seu informe fa referència a tres prioritats clau de la reforma:

  • Que els països de la UE comparteixin la responsabilitat enfront els sol·licitants d’asil.
  • Que els Estats membres amb fronteres externes, que són el punt d’entrada a la UE, registrin a totes les persones que arribin al seu territori i les protegeixin, i que alhora mantinguin les fronteres exteriors de la UE.
  • Que les persones que necessitin protecció internacional puguin rebre-la molt més ràpid i que aquelles que no tenen dret a rebre asil siguin retornades als seus països d’origen de manera ràpida i digna.

Davant d’aquesta situació i la importància de reflexió, la doctora Cristina Blasi Casagran, professora de la Facultat de Dret i investigadora en el projecte “La cooperació internacional com a eina essencial per a combatre la tracta de persones i el tràfic il·lícit de migrats: el paper de la UE i altres organismes internacionals.”, participarà com experta convidada en una de les nostres tertúlies en anglès, que tindrà lloc el dimarts, 20 de març, de 13 a 14:30h, al Centre de Documentació Europea (mapa), i on es tractaran els aspectes més rellevants de la matèria. Com sempre, moderarà el doctorand Francesco Camonita.

A l’esdeveniment facebook trobareu una selecció d’enllaços per aprofundir en la matèria.

POSTDATA
Fotografies de la tertúlia Facebook
Crònica de la tertúlia al programa “El Pregoner” de Mataró Ràdio (29’04”)