Laura Masgrau es va llicenciar en química (1997) i es va doctorar en química (2002) per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi, sota la supervisió d’A. Gonzalez-Lafont i J.M. Lluch, es va centrar en l’estudi computacional de les reaccions atmosfèriques iniciades pel radical hidroxil. Després de la tesi, la seva investigació es va traslladar a l’àrea de la reacció enzimàtica.
Va fer un postdoc de 3 anys al Departament de Química i Bioquímica de la Universitat de Leicester, on va treballar amb M. Sutcliffe, l’enzimòleg N. Scrutton, el cristal·lògraf D. Leys i en estreta col·laboració amb A. Mulholland de la Universitat de Bristol. Basant-se en una combinació de dades experimentals i mètodes QM/MM, van investigar la reacció catalitzada per dues amines deshidrogenases (AADH i MADH). En particular, van estudiar la millora de la taxa d’aquestes reaccions a causa del túnel d’hidrogen.
Al novembre de 2005 es va traslladar a l’Institut Pasteur de París com a beca intraeuropea Marie Curie (2 anys). Va treballar amb A. Blondel al laboratori de M. Nilges al Departament de Biologia Estructural i Química (Unité de Bioinformatique Structurale).
Va tornar a Catalunya a principis de 2008 per treballar a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona com a investigadora Ramon y Cajal, on continua com a investigadora sènior (compartida amb el Departament de Química).
Els seus interessos de recerca actuals estan en l’estudi dels enzims (reactivitat, especificitat, afinitat, estructura, enginyeria, etc.), amb la visió de possibles aplicacions biomèdiques i/o biotecnològiques. La seva principal línia de recerca és la glicobiologia química computacional, centrada en l’estudi dels enzims carbohidrats actius (mecanisme, redisseny, inhibició), en particular dels implicats en la biosíntesi i biodegradació de glicans. També està particularment interessada en el paper biològic i les possibles aplicacions de les interaccions carbohidrat-receptor.
