Enlaces – Equip de recerca sobre infància, família i educació

Agència de Salut Pública (2013). Programa de desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies. Barcelona.
Arranz, E. Diversidad Familiar y Desarrollo Psicológico. Resumen de proyecto. Resultats d’un projecte on s’analitzen les característiques de diferents nuclis familiars i l’impacte en el desenvolupament dels infants.
Arranz, E. (2004). Familia y desarrollo psicológico. Madrid: Pearson. Prentice Hall.
Arranz,A. , i Oliva ,E. (2010). Desarrollo psicológico en las nuevas estructuras familiares. Madrid: Pirámide.
Blasco.J. (2018). Els programes per fomentar la implicació parental en l’educació serveixen per millorar el rendiment escolar? Barcelona: Fundació Jaume Bofiil. Aquesta publicació recull les evidències de investigacions internacionals sobre la vinculació de l’èxit escolar i la partenarietat amb les famílies. Es detallen els aspectes claus com són les expectatives parentals, la comunicació i els programes en col·laboració amb les escoles.
Boff , L. (2012). El Cuidado necesario. Editorial Trotta. Madrid., Editorial Trotta. Madrid.
Bunk, G.P. (1994). La transmisión de las competencias en la formación y perfeccionamiento de professionales en la RFA, Revista CEDEFOP , 1, 8-14.
Catarsi , E. (2011). Pedagogía de la Familia. Barcelona:Ed. Octaedro.
Cembranos, F.; Medina, J.A. (2003) Grupos Inteligentes: teoría y práctica del trabajo en equipo. Madrid: Editorial Popular.Aquest llibre presenta una conceptualització teòrica fonamentada i sòlida sobre el sentit dels grups i el funcionament col·lectiu, i un conjunt d’eines pràctiques per millorar-los. Parteix de la base que la intel·ligència col·lectiva és millor i més completa que la individual, sense caure en la ingenuïtat de suposar que accedir-hi i gestionar-la sigui senzill. La lectura està esquitxada d’exemples en els quals és fàcil sentir-se reflectits -“això ens passa a nosaltres”-, i aporta eines pràctiques per a comprendre i millorar el funcionament col·lectiu en qualsevol tipus de grup.
Corkille Briggs, D.(1970). El nen feliç. Barcelona: Ed. Gedisa.
Díez Navarro, M.C. (2019). Caramelos de violeta. Hacia la dulce metamorfosis de nuestras escuelas. Barcelona: Graó.
Diputació de Barcelona (2001). Serveis per a la infància: marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal. Sèrie Estudis, núm.
E. T. X. A. D. I. HAEZI i de política familiar y desarrollo comunitario, D.,(2013). Informe técnico. publicado on line por el Gobierno Vasco.
Ferrer ,M. (2008). Suport a les famílies en la primera infància. Estudi de cas d’un programa socioeducatiu.Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears. Tesis doctoral.
Franke-Gricksch , M. (2001). Eres uno de nosotros. Argentina: Ed. Alma Lepik .
Hellinger, B. (2011). Felicidad que permanece. Barcelona: Rigden Institut Gestalt.
Mapa de recursos en parentalitat positiva (2019). Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Família. https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/recursoscriancapositiva/ En aquest enllaç La Direcció General de Famílies ha volgut impulsar la recollida i sistematització de recursos i experiències en criança (parentalitat) positiva que, amb caràcter transversal i preventiu, puguin oferir a totes les famílies suport i acompanyament en la seva tasca educativa, i puguin alhora reduir les situacions de risc social i vulnerabilitat. La recollida d’aquests recursos ha permès la creació d’un mapa que neix amb la voluntat d’anar creixent i actualitzar-se contínuament.
Martín Luengo, J. (2006). Madrid: Ed. VillakañPaideia, 25 años de educación libertaria. Manual Teórico-Práctico.eras.
Naranjo, C. (1996). Caràcter y Neurosis. Barcelona: Ed. La Llave.
Parentalidad Posiviva. Gurasotasuna (Web sobre Parentalidad positiva y recursos). Euskadi. En aquest web s’hi troben definicions, investigacions i recursos per acompanyar la parentalitat positiva.
Riera, R. (2010) La Connexió Emocional. Barcelona: Octaedro.En aquest llibre parteix de dues preguntes: per què certes persones reaccionen amb seguretat i empenta davant les dificultats, mentre que d’altres reaccionen amb sentiments de petitesa i desànim? I el que a la pràctica encara és més important, com podem canviar aquesta manera involuntària de reaccionar emocionalment? Ramon Riera respon a aquestes preguntes des de la mirada de la psicologia relacional. Posant èmfasi en el fet que el que aprenem en les relacions amb els altres és sobretot a reaccionar emocionalment davant els edseveniments i circumstàncies en els que ens trobem al llarg de la vida, i que aquest aprenentatge, que genera un imacte especialment important en els primers anys de vida en les relacions paternofilials, esdevindrà una eina central per al desenvolupament de tota persona.
Rodrigo , M. J. , Máiquez, M. L., i Martín, J. C.(2010). La educación parental como recurso psicoeducativo para promover la parentalidad positiva. Madrid: Ministerio de sanidad y política social. Federación española de municipios y provincias.
Rodrigo, M.J., Máiquez, M. L., Martín, J. C., i Byrne, S. (2008). Preservación Familiar: un enfoque positivo para la intervención con familias. Madrid: Pirámide.
Siegel, D.J. i Bryson, T.P. (2015). Disciplina sin làgrimes. Una guía imprescindible para orientar y alimentar el desarrollo mental de tu hijo (J. Soler Chic trad.). Barcelona: Ediciones B, S.A.
Thió. C. (2013), M’agrada la família que m’ha tocat. Barcelona: Eumo. Desprès de més de 40 anys acompanyant grups de mares i pares, aquest llibre recull els temes que ocupen la criança amb exemples de casos reals i estratègies per a la criança dels fills i filles.
Traveset , M. (2011). La Pedagogía Sisitèmica. Barcelona: Ed.Graó .