El projecte IFMuC es va endegar el 2001 en el si del Departament d’Art i Musicologia de la UAB, sota la coordinació del prof. Josep Maria Gregori i Cifré, i és hereu de la labor i de les actuacions aplicades a la recuperació del patrimoni musical de Catalunya que van iniciar i desenvolupar el Centre de Documentació Musical de la UAB i l’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas de la UAB i la RACBASJ, sota la direcció de Francesc Bonastre i Bertran.1

El Centre de Documentació Musical de la UAB (1973-1979)

El Centre de Documentació Musical (CDM) va ser creat el 1973 en el si del Departament d’Art de la UAB, gràcies a la iniciativa dels professors Francesc Bonastre i Antonio Martín Moreno,2 els quals conjuntament amb els estudiants de l’Àrea de Música del Departament d’Art, van propiciar la formació d’un equip d’investigació orientat cap a la catalogació i l’estudi dels fons musicals de Catalunya. Entre els anys 1975 i 1978, van formar part de l’equip del CDM: Francesc Bonastre i Antonio Martín Moreno, i els estudiants Joan Bagüés Mayra Fa, Josep Maria Gregori, Esther Griera, Carme Rumeu, Maria Vila-Coro i Josep M. Vives.

La primera labor investigadora d’aquell equip va ser emprendre la catalogació i posterior microfilmació del fons musical de la catedral de Tarragona (1975-1981). La resta d’intervencions del CDM es van centrar en l’inici de la catalogació dels fons musicals de Santa Maria del Pi (Barcelona), Santa Maria de la Geltrú, Sant Esteve d’Olot, Santa Pau dels Arcs, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pere i Sant pau de Canet de Mar (1976-1980).3 Els treballs del CDM van obrir noves línies de recerca en el terreny de la recuperació del patrimoni musical català4 i en el de la metodologia de la catalogació de manuscrits musicals.5

L’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas de la UAB i la RACBASJ (1980-2016)

La labor realitzada pel CDM va ser recollida i continuada per Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas (IDIM), creat el 1980 amb el concurs de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) i la UAB, prèvia ordre ministerial del 6 de juny de 1979, sota la direcció del professor Francesc Bonastre i Bertran.6 Durant la dècada dels anys 1980, l’IDIM esdevingué una institució pionera en el conjunt de l’Estat Espanyol i l’única dedicada de forma exclusiva al conreu de la musicologia catalana.7

Pel que fa a la labor realitzada en el camp de l’arxivística musical, la posada en marxa de l’IDIM va permetre completar la microfilmació del fons de manuscrits musicals de la catedral de Tarragona i completar el procés de fitxatge i microfilmació del fons de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, que culminà el 1982.

Durant el desembre de 1982 l’IDIM va organitzar i acollir a la seva seu el I Simposio Nacional sobre Archivística y Documentación Musical. Entre 1983 i 1984, mitjançant un conveni institucional entre l’IDIM i la BC, i gràcies a un projecte d’investigació subvencionat, es procedí a efectuar la primera fase de la catalogació del fons musical Joan Carreras i Dagas de la Biblioteca de Catalunya.

Amb l’ajut de dos projectes subvencionats per la CIRIT, es va iniciar la catalogació del fons de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (1986), conservat al Museu del Vi (Vinseum), i es començà a treballar, en una primera fase, en la col·lecció de manuscrits musicals de la catedral de Tortosa (1987).8 Des de 2002, l’IDIM va canviar la seva antiga denominació per la d’Institut de Musicologia “Josep Ricart i Matas” de la RACBASJ, amb un conveni específic amb la UAB. Des d’aquell moment, les tasques de descripció dels fons musicals que havia desenvolupat l’antic IDIM van ser assumides pel nou projecte IFMuC, sorgit del si de l’Institut i connectat amb la docència sobre patrimoni musical del Departament d’Art i Musicologia de la UAB.

Un any abans del traspàs del seu impulsor i director, Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017), l’Institut de Musicologia “Josep Ricart i Matas” va ser clausurat per ordre de la RACBASJ. Des de 2018 aquesta institució alberga el fons bibliogràfic i documental de l’antic IDIM.9

Notes

1 GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. “Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017), impulsor de la recuperació del Patrimoni Musical de Catalunya des de la Universitat Autònoma de Barcelona”, Revista Catalana de Musicologia, XIII (2020), p, 15-41.

2 Professor del Departament d’Art de la UAB entre 1973 i 1978.

3 BONASTRE, Francesc. “La labor de documentación musical del IDIM de la UAB”, Anuario Musical, 49 (1994), p. 299-300.

4 Una de las primeres recerques amb les que Francesc Bonastre inaugurava les seves contribucions a l’estudi del barroc (“La Capella Musical de la Seu de Tarragona a mitjan segle XVIII”, Boletín Arqueológico (1976-77), ép. IV, fasc. 133-140, p. 259-270) i la tesi de llicenciatura de Josep Maria Gregori centrada en l’estudi i la transcripció de l’obra compositiva d’un mestre de la catedral de Tarragona del segle XVIII (La producció musical conservada de Joan Crisòstom Ripollès († 1746): catalogació i transcripció, UAB, juny de 1977).

5 La metodologia descriptiva emprada en la confecció del primer catàleg del fons de la catedral de Tarragona (1977), serví de model per a les edicions dels primers catàlegs que es van publicar a Espanya durant la dècada dels anys 1980.

6 BONASTRE, Francesc. “L’Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas”, Estudis oferts a Josep Ricart i Matas en la commemoració del centenari del seu naixement (1893-1993). Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1993, p. 85-91.

7 L’ICCMU, Instituto Complutense de Ciencias Musicales, es va crear el 1989.

8 GREGORI, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865.

9 MILLET I LORAS, Maria Dolors. “La biblioteca del Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques «Josep Ricart i Matas»”, AEDOM. Boletín de la AsociaciónEspañola de Documentación Musical, vol. 5, núm. 1 (1998), p. 83-87.

Compartir esta página