L’elaboració dels catàlegs ha configurat la sistematització d’una metodologia per a la descripció de documents musicals integrada dins la normativa arxivística i de gestió documental.[1] El sistema de descripció incorpora la digitalització dels íncipits musicals de les partitures manuscrites, en la majoria dels fons descrits, la qual cosa permet visualitzar les característiques paleogràfiques de cada document.

La confecció de la col·lecció dels catàlegs impresos arriba al seu terme amb la redacció d’una presentació metodològica seguida d’un estudi introductori en el que es fa esment de la personalitat dels fons, la seva història i les principals aportacions musicals que aquest conté per al coneixement de la història de la música a Catalunya. Aquest estudi que precedeix el catàleg, conté un capítol historiogràfic elaborat amb dades extretes de la documentació conservada a l’arxiu històric al qual pertany el fons, les quals ajuden a complementar els aspectes històrics de la institució mare que ha generat l’existència del fons musical —magisteris de capella i orgue, escolanies i cobles de ministrers o plantilles instrumentals—, així com els perfils biogràfics dels compositors que hi són representats, molts dels quals han romàs desconeguts fins a l’edició dels catàlegs. Es pot accedir al contingut d’aquest estudi introductori tant a través de l’enllaç al Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB, que incorporem al terme de la fitxa bibliogràfica dels respectius catàlegs, com de la secció Estudis sobre fons musicals catalogats a l’apartat de publicacions d’aquest lloc.

La col·lecció dels catàlegs impresos comprèn els volums 1 a 12 i ha comptat amb diversos patrocinis: la Subdirecció General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va patrocinar de forma exclusiva l’edició dels volums 1 a 3 i en conveni amb la UAB la dels volums 4 i 5; l’edició dels volums 6, 7, 8 i 9 la va assumir la UAB, a través dels ajuts dels projectes Micinn; i la publicació dels volums 10, 11 i 12 s’ha dut a terme en règim de coedició entre la UAB i l’IEC, gràcies als ajuts dels projectes Micinn i Fontes Musicæ Cataloniæ. A partir de 2024 la col·lecció dels catàlegs passa a publicar-se només en format digital, gràcies al patrocini de la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Catàlegs impresos de la col·lecció Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya

  1. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 2. https://ddd.uab.cat/record/125763
  2. Bonastre i Bertran, Francesc – Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1, 2/2: Fons de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. Arxius i documents. Eines de recerca, núms. 5/1 i 5/2. https://ddd.uab.cat/record/125761
  3. Grassot i Radresa, Marta. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montrgrí (I). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 6. https://ddd.uab.cat/record/125765
  4. Gregori i Cifré, Josep Maria – Cabot i Sagrera, Neus. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons dels Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 7. https://ddd.uab.cat/record/125764
  5. Niubó i Sala, Olga. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 5: Fons Ramon Florensa de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 8. https://ddd.uab.cat/record/125766
  6. Gregori i Cifré, Josep Maria – Monells i Laqué, Carme. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. https://ddd.uab.cat/record/125760
  7. Gregori i Cifré, Josep Maria – Salgado Cobo, Elena. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. https://ddd.uab.cat/record/125762
  8. Bonastre i Bertran, Francesc – Gregori i Cifré, Josep Maria – Canela i Grau, Montserrat. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de la Catedral de Tarragona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. https://ddd.uab.cat/record/211252
  9. Gregori i Cifré, Josep Maria – Romeu i Solà, Anna. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 9: Fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. https://ddd.uab.cat/record/211255
  10. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de Catedral de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2019. https://ddd.uab.cat/record/234561
  11. Anglada, Anna Maria – Badal, Carles – Fernández, Nil – Gregori, Josep Maria. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 11: Fons de Sant Feliu de Girona, Santuari de Santa Maria dels Arcs, Casa Carles, Santa Maria de la Bisbal i Narcís Figueras de l’Arxiu Diocesà de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2020. https://ddd.uab.cat/record/266821
  12. Augé, Irene – Badia, Martí – Navàs, Josep – Gregori, Josep Maria. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 12: Fons de la catedral de Solsona, Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2021. https://ddd.uab.cat/record/266820

[1] Cf. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria – GRASSOT I RADRESA, Marta – BADAL I PÉREZ-ALARCÓN, Carles. Guia per a la descripció de documents musicals. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans, 2024.

Compartir esta página