Projectes i activitats

Les Nacions Unides han proclamat l’any 2019 com a Any Internacional de la Moderació per a la promoció del diàleg, la tolerància, la comprensió i la cooperació. Per aquest motiu i en un context de crisi migratòria i radicalisme social i polític, cal sensibilitzar la comunitat universitària (de la UAB i altres universitats) sobre el paper i la responsabilitat dels mitjans de comunicació en el respecte, el compliment dels drets humans (DDHH), en l’acceptació i la representació de la diversitat social i cultural i en la lluita contra els discursos que fomenten l’odi.

Amb aquest objectiu es planteja la realització d’una exposició fotogràfica a la UAB sobre migració i DDHH, una jornada sobre comunicació per al canvi social i tres tallers teoricopràctics on s’aprofundirà els DDHH, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el respecte a la diversitat. Els tallers formaran part de la programació reglada del Grau de Periodisme i, sota inscripció, també hi podran participar altres estudiants de màster i postgrau, així com altres persones de la comunitat universitària.

Concurs de fotografia 2019

‘La imagen como herramienta para a la cohesión social y la promoción de los Derechos Humanos’

Aquest any 2019 ha estat proclamat l’Any Internacional de la Moderació per les Nacions Unides en un esforç per donar ressò a les veus de la moderació mitjançant la promoció del diàleg, la tolerància, la comprensió i la cooperació.

En aquest context, i en plena crisi migratòria, l’Observatori Mediterrani de la Comunicació ha organitzat un concurs fotogràfic titulat “La imatge com a eina per a la cohesió social i la promoció dels drets humans”. El termini de presentació d’imatges és obert del 14 de gener al 31 de març de 2019.

Les fotografies seleccionades seran exposades durant els mesos de maig i juny a la Facultat de Ciències de la Comunicació, juntament amb l’exposició fotogràfica ‘Porta Oberta/Frontera Tancada’ d’Open Cultural Center.

Tant el concurs com l’exposició formen part del projecte d’Educació per al Desenvolupament ‘La comunicació com a eina per a la cohesió social contra el racisme i la intolerància’ (CT615817) finançat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS). El projecte inclou, a més a més del concurs fotogràfic, una jornada sobre comunicació, drets humans i desenvolupament i diferents tallers sobre comunicació per a la cooperació, el desenvolupament i el canvi social.

L’any 2030 és la meta global per erradicar la pobresa al món. A la dècada vinent i mitja, els estats membres de les Nacions Unides estan cridats a implementar una nova estratègia que integra els àmbits econòmic, social i ambiental: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Un cop assolit el termini establert l’any 2000 per als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar a finals del 2015 una nova agenda composta per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 17 ODS estableixen gairebé 170 metes pensades per, segons l’ONU, afavorir “les persones, el planeta i la prosperitat, així com enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”.

Assolir els ODS és un desafiament per a tota la societat, per la qual cosa el sector i els professionals de la comunicació també tenen un rol determinant en aquests processos i iniciatives. Per això, l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) està duent a terme el projecte “El paper dels comunicadors com a promotors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: diagnòstic, sensibilització i formació als graus de Ciències de la Comunicació”. Aquest projecte ha estat seleccionat a la XXXIII Convocatòria del Fons de Solidaritat de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​per la qual cosa compta amb el suport de la Fundació Autònoma Solidària (FAS).

El principal objectiu és sensibilitzar la comunitat universitària de la UAB, i particularment els estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació, sobre la nova agenda dels ODS i el paper de la comunicació i el comunicador com a eixos fonamentals per a qualsevol projecte i activitat relacionada amb el desenvolupament sostenible, el canvi social i el respecte als drets humans. El projecte compta amb la col·laboració del Màster Erasmus Mundus Crossing the Mediterranean: towards Investment and Integration (MIM), el Laboratori de Prospectiva i Investigació en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC) i la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

De quina manera el treball de periodistes, comunicadors audiovisuals, publicistes i relacions públiques pot contribuir a assolir els ODS? Hi ha sortides professionals per als estudiants d‟aquests graus en els àmbits del desenvolupament sostenible i canvi social? Per donar respostes a preguntes com aquestes, el projecte organitza el proper 15 de novembre del 2016 el V Seminari Internacional “Comunicació, Desenvolupament i Drets Humans: l’Agenda 2030”.

PROGRAMA – AULA MAGNA DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ

10:00 Inauguració:

• Teresa Velázquez – Presidenta de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC)
• Jordi Prat – Director de la Fundació Autònoma Solidària (FAS)

10:20 – 12:00

• Luis Miguel Sirumbal (CEDAL, Perú) – “Dels Objectius del Mil·lenni als Objectius de Desenvolupament Sostenible”
• Olga Del Río (Universitat de Girona) – “Els drets a la informació, la comunicació i el ciberespai: eines per al canvi social
• Thomas Tufte (Centre for Communication and Glocal Change – Ørecomm, Dinamarca) – “Comunicació Participativa i Canvi Social”

12:00 Pausa

12:20 – 14:00

• Ricardo Carniel Bugs (Departament de Periodisme, UAB) – “Els estudiants de comunicació de la UAB i els ODS”
• Òscar Velasco (Director de comunicació – Creu Roja Catalunya) – “La comunicació com a eina de transparència i rendició de comptes de les organitzacions 2.0”
• Cristina Velásquez (Coord. Equip Interculturalitat – Ajuntament de Barcelona) “L’estratègia Antirumors de Barcelona”

També està programat un cicle de Tallers sobre Comunicació i Desenvolupament Sostenible, amb inscripció gratuïta, per als interessats a aprofundir en temes relacionats amb els ODS.

1. THOMAS TUFTE – Models of Participatory Communication – Case study (Anglès)
   15 de novembre de 2016 – 15:30 a 18:30 (Aula 4 – Fac. Ciències de la Comunicació)
2. LUIS M. SIRUMBAL – Globalització i Desenvolupament Sostenible (Espanyol)
   16 de novembre de 2016 – 10:00 a 13:00 (Aula 9 – Fac. Ciències de la Comunicació)
3. ARANTZA DEU – Institut Català de les Dones / Consell de l’Audiovisual de Catalunya – Tractament de la violència machista als mitjans de comunicació (Català)
   27 d’abril del 2017 – 9:00 a 12:00
4. RODRIGO PRIETO – Institut Diversitas (Xarxa Antirumors) – Vacuna’t contra els Rumors (Espanyol) 18 de maig del 2017 – 9:30 a 12:00

S’entregaran certificats d’assistència als participants.

Videoresum del projecte:

Millors treballs elaborats per estudiants

Els alumnes de l’assignatura “Producció Periodística Multiplataforma”, del darrer any de Periodisme, van elaborar en els seus respectius diaris digitals diverses notícies i reportatges sobre les jornades que es van celebrar el 15 de novembre de 2016. “Comunicació, desenvolupament i drets humans”, és el títol de la secció que engloba les notícies, les cròniques, les Inkiet. La redacció es va dividir en diversos grups petits que van cobrir un aspecte de la jornada:

• http://linkiet.wixsite.com/linkiet/copia-de-periodisme-i-necessitats-h
• https://diarifocus.wordpress.com/category/ods

A l’assignatura d’Informatius a Ràdio i TV, els estudiants també van crear equips de reportatges per cobrir les jornades i produir continguts audiovisuals.

Ja els estudiants de Comunicació, Cooperació i Desenvolupament van realitzar treballs de recerca, anàlisi i planificació a partir de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Cada grup d’estudiants va tenir assignat un país de la conca sud de la Mediterrània (Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Líban, Turquia i Israel) i va triar un dels 17 ODS per analitzar-ne el grau d’assoliment al país corresponent. A més, la part final del treball va consistir a elaborar una proposta de Campanya de Comunicació/Educació per al Desenvolupament, que pugui contribuir per assolir les metes establertes.

• Egipte ODS 2017
• Jordània ODS 2017
• el Líban ODS 2017
• Turquía ODS 2017

Els estudiants de Postgrau també van participar de les activitats programades en el marc del projecte. En el cas del Màster Erasmus Mundus en Mediació Intermediterrània: cap a la inversió i la integració (MIM), els grups d’estudiants també van tractar alguns dels ODS en el context mediterrani. A través de plataformes informatives i recursos multimèdia, l’objectiu va ser contribuir al debat sobre els ODS a partir de problemes i bones pràctiques trobades en aquest àmbit. Els treballs van unir els coneixements apresos a l’assignatura Media Languages ​​amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible.

“Sense una llibertat completa, no es pot desenvolupar la societat del coneixement”

L’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) va presentar el dijous 29 d’abril passat, a la sala d’actes del rectorat de la UAB, l’Informe del Coneixement al món àrab 2009. Es tracta d’un treball elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i la Fundació Mohammed bin Rashi. Aquest treball exposa en quin estat es troba el desenvolupament de la societat del coneixement als països àrabs, i quins factors juguen a favor i en contra d’aquest desenvolupament.

Per fer la presentació, i amb la col·laboració de Casa Àrab-IEAM, l’OMEC va rebre el director del projecte de l’Informe, Ghaith Fariz, i l’autora del mateix, Nagla Rizk. L’acte va presentar la rectora de Relacions Internacionals de la UAB, Mercè Unzeta; i ho va moderar Teresa Velázquez, catedràtica i presidenta de l’OMEC.

Fariz, el primer a prendre la paraula, va recordar els problemes que encara persisteixen als països àrabs, i que es recullen als informes de l’Índex de Desenvolupament Humà: pobresa, atur entre la població més jove, conflictes interns i externs… En aquest marc, Fariz va plantejar la crisi econòmica global com un bon moment per aturar-nos i reflexionar sobre quin model de desenvolupament és el que

El director del projecte de l’Informe també va plantejar que el desenvolupament econòmic d’una societat no garanteix altres llibertats: “La llibertat, com el coneixement, no és fragmentable; o accedeixes o no”, va remarcar Fariz. L’exemple més clar són els països del Golf Pèrsic, on el comerç de petroli ha suposat un augment de la llibertat econòmica, mentre que altres llibertats continuen en una situació precària.

Finalment, Ghaith Fariz va marcar alguns dels objectius que ajudarien els països àrabs a reforçar la societat del coneixement: reduir la taxa d’analfabetisme, retenir els estudiants de cicles superiors o augmentar la inversió en investigació i innovació.

Per la seva banda, l’autora de l’Informe, Nagla Rizk, es va centrar en com el coneixement es regeix per les lleis de la propietat i el mercat: “El desenvolupament de la societat del coneixement als països àrabs requereix un sistema de propietat intel·lectual flexible, que no estigui basat en la indústria i l’economia”, com va continuar explicant Rizk, ha estat històricament la transmissió del coneixement.

Rizk, professora d’Economia a la Universitat Americana del Caire, va presentar algunes pinzellades d’un projecte en curs actualment. És una proposta de nous indicadors per mesurar el desenvolupament del coneixement, “un sistema de mesurament alternatiu al del Banc Mundial”, va apuntar.

La rectora de Relacions Internacionals de la UAB, Mercè Unzeta, va tancar l‟acte proposant un enfortiment de les relacions entre les universitats de diferents països i regions, “com a institucions responsables de la creació i transmissió del coneixement”.

Projecte d’enfortiment del servei públic audiovisual als països del Magrib i el Mashreq

El grup de recerca LAPREC (de la UAB) analitza el paper dels mitjans de comunicació a la construcció de la regió euromediterrània
El Laboratori de Prospectiva i Investigació en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC) es troba a la recta final del projecte, finançat pel Ministeri espanyol de Ciència i Innovació

L’any 2009 es va posar en marxa el projecte La construcció social de l’espai euromediterrani als mitjans de comunicació. La informació a premsa i televisió (CSO2008-01579/SOCI).

El projecte es proposa investigar, des d’una perspectiva interdisciplinària i de manera comparativa, la construcció social de l’espai euro mediterrani que fan els mitjans de comunicació d’Espanya, Itàlia, França, Gran Bretanya, el Marroc, Algèria, Egipte i Síria i la coherència d’aquesta construcció amb els objectius del Procés de Barcelona, ​​la Política de Veïnatge de la Comissió Europea de la Comissió Europea i les recomanacions contingudes al Pla d’Acció 2007-2009 i referides, en aquest cas, als mitjans de comunicació.

El projecte aborda, per mitjà de l’anàlisi, de quina manera les informacions concernides pel tema són tractades pels mitjans de comunicació seleccionats, i també focalitza com aquest aspecte és tractat pels mitjans espanyols seleccionats. Interessa, així mateix, comptar amb models de mitjans de distribució internacional per als països amb majoria musulmana, com són Al-Jazzera i Al Quds Al Arabi. Per això, la investigació se centra a analitzar com els mitjans de comunicació dels països referits contribueixen a aquest procés, centrant l’anàlisi a les tres àrees de la declaració de Barcelona i que es concreten a:

el component polític i de seguretat que té per objecte definir un espai comú de pau i estabilitat
el component econòmic i financer que ha de permetre construir una zona de prosperitat compartida
i el component social, cultural i humà encaminat a desenvolupar els recursos humans ia afavorir la comprensió entre cultures i els intercanvis entre societats civils
Els investigadors del projecte internacional són:

• Teresa Velázquez García-Talavera
• Hassan Abbas
• Maria Luz Barbeito
• Carmina Crusafon
• Olga Del Río
• Natalia Fernández
• Elisabet García Altadill
• Juan Antonio García Galindo
• Vitorina García Vélez
• Carmen Martínez Romero
• Lucía Molina
• José María Perceval
• José Manuel Pérez Tornero
• Juan josé Perona Paez
• Fernando Sabés
• Susana Tovías
• Ricardo Carniel Bugs