La tensió entre llibertat i seguretat constitueix un dels reptes jurídics que cal afrontar a l’Estat de Dret dels nostres dies. En el conjunt dels Estats occidentals, i també a la Unió Europea, es pot observar un reforçament de la seguretat -en especial a partir dels fets de l’11-S-, amb els corresponents riscs per a la garantia dels drets fonamentals i per a la mateixa idea de Llibertat, nucli de qualsevol societat civilitzada.
Avui es donen fenòmens molt preocupants com ara la criminalitat organitzada transnacional o no, el terrorisme global, atemptats brutals contra elements fonamentals de la vida democràtica, i l’Estat ha de reaccionar , però ho ha de fer segons uns paràmetres tereminats. Així, és una exigència de l’Estat de Dret l’establiment de controls democràtics i jurisdiccionals adients, per a poder propiciar una convivència justa i en llibertat. Els poders públics han de ser conscients que les mesures que es prenguin han de tenir una eficàcia indiscutible, però no poden presentar problemes de legitimitat democràtica ni comportar violacions dels drets fonamentals.
Les organitzacions internacionals, especialment les Nacions Unides, el Consell d’Europa i la Unió Europea, adopten mesures de diversos tipus en aquesta lluita contra els malfactors, que els Estats han de tenir com a marc, acolllir i desenvolupar per tal de definir les seves polítiques. En aquest context, cal estudiar i analitzar amb rigor, els efectes de la legislació estatal o supraestatal i la seva compatibilitat amb les estructures de l’Estat de Dret, la democràcia i la protecció dels drets humans fonamentals.
Volem estudiar les transformacions que pateix l’Estat de Dret, en especial la garantia de la llibertat com gran valor inspirador dels drets fonamentals Des d’aleshores el reforçament de la seguretat ha provocat no poques tensions amb la llibertat (un dels fenòmens mes punyents son els presoners de Guantánamo, per exemple). Entenem que la llibertat i la seguretat no es troben al mateix pla. La seguretat està al servei de la llibertat, i és una de les condicions per al seu exercici ordenat. Volem estudiar i formular el dret a la seguretat en el context de l’Estat de Dret actual, que afecta a fenòmenos diversos, com ara el civisme a les nostres ciutats, la regulació de l’espai públic com a espai veritablement democràtic, però també les condicions amb les que el mateix Estat respon a les amenaces a la seguretat col.lectiva, les quals entenem que sempre han de ser proporcionals, delimitades jurisdiccionalment, i al servei de la garantia dels drets fonamentals.
L’objectiu darrer és analitzar les transformacions de l’Estat des de la perspectiva del Dret Constitucional, i d’una manera prioritària cóm les tensions actuals entre llibertat i seguretat estan plantejant noves maneres d’entendre el paper del Dret Públic en el si de l’Estat.