Joan Lluís Perez Francesch

Joan Lluís Pérez Francesch (Barcelona, 1959) és catedràtic de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic de la Facultat de Dret de la UAB, i Secretari de la mateixa Facultat, delegat de la rectora per a estudiants, i actualment és coordinador de comunicació de la Facultat de Dret, president de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Dret, vocal de la Comissió de Política Lingüística delegada del Consell de Govern i membre del Consell Assessor del Servei de Llengües de la UAB.

Joan Lluís Pérez Francesch (Barcelona, 1959) és catedràtic de  la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic de la Facultat de Dret de la UAB, i Secretari de la mateixa Facultat, delegat de la rectora per a estudiants, i actualment és coordinador de comunicació de la Facultat de Dret, president de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Dret, que ha organitzat el Seminari sobre Dret i Llengua, en catorze ocasions, vocal de la Comissió de Política Lingüística delegada del Consell de Govern i membre del Consell Assessor del Servei de Llengües de la UAB.

Ha desenvolupat la seva docència fonamentalment a la Facultat de Dret de la UAB, però també a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la mateixa Universitat, impartint les assignatures: Dret Constitucional, Institucions Polítiques de Catalunya, Teoria de l’Estat, Introducció al Dret, i diverses assignatures de campus i de lliure elecció. És coautor del llibre de text en català: “Lliçons de Dret Constitucional” i de diversos materials de dret públic per a la UOC. També és autor de diverses monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica.

Ha participat en múltiples programes de doctorat, especialment relacionats amb el Govern i la direcció política. Ha dirigit un projecte d’innovació docent titulat “Institucions polítiques de Catalunya: elaboració de materials digitals que fomentin la interacció amb l’estudiant a partir de la visualització de conceptes”, i ha col · laborat també entre altres projectes docents en un projecte d’innovació docent per a l’educació secundària titulat “ciutadania i drets humans”.

Ha estat professor visitant de l’Institut Universitari Europeu de Florència i membre del Comitè científic del “Dottorato Internazionale di ricerca: sistema giuridici i política social comparativa”, del Dipartimento di Studi Giuridici, de la Facultat de Dret de la Universitat del Salento, a Lecce (Itàlia), i actualment és membre del col · legi de docents del doctorat en dret públic de la Universitat de Bari (Itàlia).

Ha publicat nombrosos estudis sobre el Govern i el poder executiu. El seu llibre “El Govern”, va arribar a la tercera edició el 1998. Ha estudiat altres àmbits de la seva especialitat com el dret de reunió i de manifestació, el pluralisme lingüístic a Espanya, el control dels mitjans de comunicació públics, la reforma de l’Estat de les Autonomies o el Defensor del Poble. S’ha ocupat també del pensament polític catalanista i de la teoria de l’Estat, publicant treballs sobre Josep Torras i Bages i sobre “Les Bases de Manresa” i el programa polític de la Unió Catalanista “. Ha estudiat el pensament polític d’autors anglesos com Locke, Winstanley, Wollstonecraft, Burke, John Stuart Mill o Lord Acton.

Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats amb fons públics: drets fonamentals i Unió Europea; l’indult com a acte del govern; Administració de Justícia i Estat Autonòmic; xarxa temàtica de pensament i filosofia a Catalunya, no discriminació i persona, els partits d’àmbit no estatal en el sistema polític espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat; El temps dels drets (Consolider-Ingenio 2010); nova configuració de la persona física, així com en els projectes europeus Integra i Caper.

Des de 2007 és responsable principal del grup de recerca sobre Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat, i des de 2011 és membre investigador de l’ Institut de Dret i Tecnologia de la UAB. Entre altres activitats com participació en seminaris i ponències, ha dirigit les publicacions “El terrorisme global” (UOC, 2009) i “Civisme i llibertat” (2009), i el que porta el títol del propi grup de recerca (2009, editat per l’Institut de Ciències Polítiques i Social, de Barcelona).

Ha assistit a nombrosos congressos de la seva disciplina i ha col · laborat amb diferents centres d’estudi: Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals (Madrid), Institut de Ciències Polítiques i Socials (Barcelona), Institut Basc d’Administració Pública, Universitat del País Basc (Sant Sebastià ), Escola de Policia de Catalunya (Mollet del Vallès – Barcelona), Escola d’Administració Pública de Catalunya (Barcelona), Institut Tecnològic de Monterrey (Mèxic), Universitat del Nord de Barranquilla (Colòmbia), etc.

Ha estat regidor de benestar social participació ciutadana, ensenyament i mitjans de comunicació a l’Ajuntament de L’Ametlla del Vallès (1996-99), autor d’un projecte de participació ciutadana per la Fundació Jaume Bofill (2000), i patró de diverses fundacions i director de la Fundació INEHCA (Institut d’Estudis Humanístics Coll i Alentorn -2000-2002-). Col·labora en mitjans de comunicació (Ràdio Estel –on ha fet un comentari setmanal d’actualitat de 2000 a 2012-, Catalunya Ràdio, TV3, TVE, i premsa escrita –El 9 Nou, i actualment El Matí Digital).

Ha format part del “Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica”, com a coordinador de l’àmbit de seguretat, impulsat pel departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Darrerament ha centrat la recerca en el civisme com a concepte que pot resumir avui en dia una bona ponderació entre els valors de la llibertat i la seguretat, dirigint seminaris i cursos sobre aquesta qüestió, i col·laborant amb ajuntaments i entitats. Es membre de l’ Institut Mounier Catalunya. Ha dirigit cursos sobre el civisme i la responsabilitat social de la persona. Sobre aquest aspecte també ha organitzat cursos en col·laboració amb el SAFOR (servei d’atenció i formació religiosa) de la UAB. Ha estat membre d’un projecte d’estudi de la responsabilitat social corporativa de la Facultat de Dret de la UAB.

Cada diumenge al matí passejava entre cinc o sis hores a la recerca de poder copsar en quin país vivim.