Presentació
El Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC) va ser, des de l’any 1987 fins al 2012, un servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit pel catedràtic Dr. Borja de Riquer.
Va néixer l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local com a eix per a aglutinar un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària (assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local i actualització i seguiment de les investigacions en curs). L’any 1995 la UAB aprova el seu reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorga la denominació oficial de “Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya”.
Des de l’any 2003 va ser també membre del Centre d’Estudis sobre les èpoques Franquista i Democràtica (CEFID).Des dels seus inicis, el seu principal objectiu va ser centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de temàtica local dispersa en biblioteques i centres d’informació de tot Catalunya, en un intent d’agilitzar la recerca de la informació i les tasques de la investigació històrica, tot construint un instrument eficient per a la seva localització i consulta. Aquesta eina ha permet també aprofundir en el coneixement del patrimoni documental de Catalunya i integrar la bibliografia local en els suports tecnològics de la societat de la informació.
Aquesta iniciativa venia determinada per l’augment de la producció i demanda d’estudis locals, a la vegada que pretenia pal·liar els principals problemes de la recerca de la bibliografia local: l’escassa difusió i/o la manca de circuits de distribució fora del seu entorn immediat.
Aquest objectiu es va materialitzar en la creació, l’any 1990, en conveni amb la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, del Fons d’Història Local de Catalunya, base de dades bibliogràfica, actualitzada anualment, que recull més de 1341.730 referències de documents (monografies, articles, revistes, tesis, parts de monografies, actes de congressos, etc.) sobre història local de Catalunya recollits a biblioteques i centres d’informació de tot Catalunya.
En un primer moment, i donada la magnitud de la bibliografia local a processar, les tasques es centraren en la selecció i anàlisi de la documentació de les grans biblioteques catalanes amb uns criteris de selecció restringits al període contemporani i excloent-ne els articles de revistes. Aquesta etapa iniciada l’any 1987 conclou el desembre de 1993, havent-ne recollit més de 35.000 referències, accessibles a través d’Internet des de l’any 1996.
El projecte s’inicià amb l’establiment d’unes tasques prioritàries, com foren:
• Disseny de la base de dades
• Establiment d’uns criteris de selecció (temàtics, cronològics, geogràfics i tipològics) que permetessin enfrontar-se al gran volum d’informació existent
• Planificació del treball de camp
• Selecció de les biblioteques i centres d’interès
• Elaboració d’un llenguatge documental específic
A fi de portar-lo a terme es va comptar amb l’assessorament de tècnics i especialistes en l’àmbit informàtic i documental i amb vint-i-sis llicenciats en història encarregats de seleccionar i analitzar els documents.
Un cop finalitzada la primera etapa, un dels reptes per a l’actualització de la base de dades va ser el d’acostar-se als productors i difusors d’aquesta informació, és a dir, dirigir-se als àmbits les comarques i als municipis per recollir directament, i de forma exhaustiva, la bibliografia local.
Per a portar a terme aquest objectiu sorgí la iniciativa de crear bases de dades restringides territorialment, que permetessin abordar en profunditat el buidatge de totes les comarques i localitats més importants, és a dir, anar a les comarques i municipis per a recollir directament, i de forma exhaustiva, la bibliografia local. Això suposava completar tot el territori català a partir d’un programa d’actuacions a llarg termini que oferia al projecte un nivell d’exhaustivitat no assolit en la primera fase, car en aquesta nova etapa s’havia d’incorporar la bibliografia de tots els períodes històrics i altres tipologies documentals (articles de revista). Els resultats finals s’integrarien a la base de dades central i permetrien la seva actualització exhaustiva.
Aquesta proposta es concretà inicialment en el Projecte 2000, consistent en la realització de les bases de dades de les comarques de l’àmbit provincial de Barcelona, i es materialitzà l’any 1994 en un conveni signat entre el SDHLC, la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC).
L’acord va establir que la Diputació de Barcelona assumia una part important del finançament dels projectes comarcals i proporcionava la infraestructura informàtica necessària per a realitzar la difusió a través d’Internet i de la Xarxa de Biblioteques Populars (xarxa VTLS). Per una altra banda, la Coordinadora va assumir la tasca d’assessorament científic i de contacte amb els centres d’estudis locals interessats en formar-hi part. Finalment, el SDHLC, com a gestor i productor de la base de dades, dirigí i centralitzà totes les tasques tècniques.
D’ençà de l’acord, es van realitzar anualment les bases de dades corresponents a dues comarques i/o bé a un gran municipi. Així, des de l’any 1994 es van portar a terme les bases de dades de les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Osona, Bages, Garraf, Berguedà, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Anoia, Maresme, Barcelonès i les ciutats de Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat i una primera fase de la ciutat de Barcelona.
Bases de Dades de les comarques de Barcelona (PDF)
La pròpia dinàmica del projecte també ha comportat la necessitat d’elaborar eines de treball específiques, com el Tesaurus d’Història de Catalunya, vocabulari controlat que recull terminologia de la història local de Catalunya i que permet la indexació i recuperació de les referències del “Fons d’Història Local”. Aquest llenguatge documental, publicat l’any 1996, compta en l’actualitat amb més de 4.375 entrades i es continua actualitzant periòdicament.
D’altra banda, el fet de comptar amb la base de dades així com l’experiència adquirida en el procés de la seva creació ha diversificat les activitats i serveis que en l’actualitat ofereix el SDHLC: explotació de la informació recollida i realització d’altres productes com la publicació de bibliografies impreses , elaboració d’índexs de les publicacions periòdiques buidades, intercanvi electrònic de registres amb altres entitats anàlogues, assessorament i formació en l’organització, descripció i automatització de fons documentals i disseny d’aplicacions informàtiques amb el sistema de gestió documental CDS-ISIS i Winisis 1.3.