Avui 4 d’abril, en el marc del XIV Cicle de Converses al Raval organitzat pel Dpt d’Arqueologia i Antropologia del CSIC, Institut Milà i Fontanals, Montserrat Ventura i Oller (Dpt. Antropologia Social i Cultural, UAB), Mònica Martínez Mauri (Dpt. Antropologia Social, UB) i Araceli González Vázquez (Dpt. Arqueologia i Antropologia (IMF-CSIC) parlaran sobre les relacions que s’estableixen en diferents societats entre humans i animals no-humans.

La trobada, que tindrà lloc a les 18:30h a la residència d’investigadors del CSIC al c/Hospital, 64, té com objectiu difondre les recerques antropològiques que han realitzat aquestes investigadores sobre ontologies i (inter) relacionalitats.

És àmpliament reconegut que en les últimes dècades, en la confluència de noves formes de fer i pensar antropològiques, incardinades, per exemple, en els anomenats “gir animal” i “gir ontològic” de les Ciències Socials i les Humanitats, però també tant en recerques humanistes com posthumanistes, emergeix un innovador interès acadèmic per les vides animals. De certa interseccionalitat teòrica sorgeixen múltiples enfocaments, com els “estudis animals”, els “estudis humà-animal”, la “antrozoologia”, la “zooantropologia“, les “etnografies multiespecífiques”, i unes altres.

En l’actualitat existeix un creixent interès en l’Antropologia en l’estudi de les relacions entre els humans i els animals nohumans, que es reflecteix en un augment exponencial del nombre de llibres i articles que reflexionen sobre els estatus i els rols dels animals, sobre les concepcions humanes de la animalitat i les seves dinàmiques espacials i temporals, etc.

En aquesta sessió, antropòlogues americanistes i africanistes reflexionaran sobre la forma en què els animals són part de les vides humanes; sobre la forma en què els humans són part de les vides animals; sobre la manera en què humans i animals no-humans es relacionen en diferents entorns de creixent fragilitat, amb unes dinàmiques socials i polítiques a tenir en compte; i sobre la forma en què les
etnografies centrades en les relacions entre els humans i els animals no-humans adonen del pluralisme ontològic i contribueixen a desestabilitzar les ontologies naturalistes que dominen el pensament anomenat “Euroamericà” o “Occidental”.