Research Lines

L1: Exclusions due to gender, racialization, ethnic belonging with an intersectional perspective, social movements and conflict analysis

AHCISP va néixer amb l’objectiu d’estudiar tant l’elogi de les identitats i diferències socioculturals, com la celebració de mestissatges, hibridismes i sincretismes que fan permeables les fronteres entre persones de diverses procedències i adscripcions.

En les seves recerques, AHCISP s’ha centrat a observar com les categories socials històricament considerades innates i, doncs, universals, com la del mestissatge (2005-2008 i 2009-2013), humanitat (2014-2018) o àrea cultural (2019-2022), no només no són òbvies sinó que no són extensives a totes les societats. Les nostres recerques posen en qüestió la dràstica divisió occidental entre natura i cultura. No totes les societats estableixen les mateixes fronteres en les seves categories ni totes resolen de la mateixa manera els intersticis entre categories, els espais intermedis o les mediacions i les coses fora de lloc.

A partir d’investigacions comparatives i transnacionals, interpel·lem les transgressions de fronteres, categories i jerarquies político-culturals identitàries que, en ser erosionades, semblen engendrar identitats ambivalents, i sense ser naturals, sovint són naturalitzades i tenen un gran impacte social.

AHCISP ha reflexionat doncs sobre les categories de gènere (Stocke 1974, 1992a, 1992b, 1998, 2010, Van den Bogaert 2017, 2018, 2019, Iribarren, Serrano, Gatell i Clua, 2024), Raça (Stolcke 1974, 1992a, 19992b, Clua 2011), ètnia (Stolcke 1992b, Ventura 1994, 2000a, Fons 2000), Jueu (Ojeda 2015, 2020, 2021, Queralt 2011), moro (Mateo 2017), Indígena (Martínez Mauri i Ventura 2022a i 2022b), Mestís (Stolcke y Coello, 2007,  Mateo 2012,  Ventura (ed.) 2010, Ventura et al. 2014, Coello, Clua & Muela, 2009), Humanitat (Ventura, 2018b, 2019, Ventura et al.2018,  Carlos 2015,  Surrallés 2018), crioll (Coello 2010, 2013), nació (Clua 2002, 2010, 2014, 2017, 2019; Branca 2017, Rue 2023, Stolcke 2001, ), comunitat (Branca 2017, Fontana 2023, Ventura 1996), àrea cultural (Ventura 2018a, Clua et al. 2022, Mateo et al 2022) i d’altres que els configuren o en són subsidiaris, com el de la migració (Stolcke 1995, Rubio, Clua i Sánchez, 2017, Rubio, Clua i Feixa, 2019, Clua i Sánchez, 2017)), d’esclau (Mateo 2021, 2024) Menor no acompanyat (Empez 2015), Cos i persona (Surrallés 2009a, 2009b, 2012, 2023 Ventura 2001, Van den Bogaert 2016, 2017, 2018a, 2018b, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022 ), entre d’altres, sempre amb la perspectiva d’una antropologia crítica sobre el binomi natura/ cultura (Ojeda, coord. 2011).

AHCISP també ha analitzat els moviments socials i els conflictes vinculats amb col·lectius estigmatitzats en diferents contextos, des de les primaveres àrabs (Mateo et al. 2019, 2022, 2023) als efectes de les guerres en societats indígenes (Oliver 2023, Ventura et al 2019, Olaya, Naranjo y Guevara 2017).

L2: Ritual Dimensions of the Human Societies

El ritual, com una de les expressions col·lectives de les societats humanes, és part de la recerca d’AHCISP des dels seus inicis. Equilibri, conflicte, estructura, ontologia, història i relacions de poder impregnen aquesta faceta de les societats que des de les heterodòxies musulmanes (Mateo, 2010, 2013, 2016, 2021a, 2021b, 2022) i jueves (Queralt 2011), hindús (Van den Bogaert 2018a), tradicionals a l’Àfrica subsahariana (Fons 2008, 2011, 2014) o dins del xamanisme amerindi (Ventura 2000b, 2000c, 2008, 2009, 2011, 2012a, 2012b, 2019a, 2019b ), ofereixen mitjans per a manifestar les contradiccions i donar suport existencial col·lectiu. Amb èmfasi en l’estudi de les ontologies, nocions de cos, de persona i d’humanitat, (Carlos 2015, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022,  Surrallés 2009a, 2009b, 2012, 2018, 2023, Van den Bogaert 2016, Ventura, 2001, 2018b, 2019, Ventura et al.2018) l’objectiu també ha estat de repensar la seva pròpia definició i proposar una metodologia d’anàlisi suggerent des de perspectives diverses (Fons & Ventura, 2021, Fons & Alvarez, 2024, Surrallés 2003).

L3: Human Mobility, Traditional and Contemporary Mobilities, and Tourism

La mobilitat ha format part de les societats humanes des dels orígens i malgrat les revolucions neolítiques i totes les altres transformacions posteriors i localitzades, que han convertit la sedentarització en l’estat paradigmàtic de la civilització, nombrosos col·lectius s’hi han resistit.

AHCISP incorpora la reflexió sobre les mobilitats humanes des del punt de vista de la relació ontològica, ecològica, econòmica, ideològica i social amb el territori. Espai (Figueres 2021, Ventura 2005, 2011) Nomadismes i semi-nomadismes tradicionals (Figueras 2021, Figueras i Ventura 2024, Ventura 2013), transhumàncies estacionals (Godoy et al. 2024,) i una referència especial al turisme (Milano, 2018, Milano et al., 2021, Sanchez 2021) com a proposta contemporània de mobilitat humana; propostes que situen l’arrelament a la terra en un segon pla i el canvi de lloc com a eix central de la vida social o com a alternativa.

L’objectiu és repensar conceptes clau de l’antropologia, com els d’espai, territori, sedentarisme, transhumància, nomadisme, semi-nomadisme, itinerància, mobilitat i immobilitat (Milano, et al. 2023) i d’altres que, des de l’eix paradigmàtic natura-cultura, permeten reconsiderar el lloc central de la mobilitat en les relacions humanes.

L4: Cultural Dimensions of Environmental Relations

En el marc de la tensió entre natura-cultura, AHCISP treballa sobre les relacions de les societats humanes amb els territoris (Surrallés y García Hierro eds. 2004, 2005; García Hierro y Surrallés 2009), amb un pes important en l’eco-antropologia i la conservació mediambiental (Dominguez & Ventura 2019, Godoy et al 2021, Sanosa et al. 2021, Godoy et al 2024), l’etnobiologia (Santos-Fita et al. 2009; Santos-Fita et al. 2012; Santos-Fita & Argueta, 2023), i les relacions entre humans i no-humans (Santos-Fita et al. 2015; Santos-Fita, 2016).

T1. Historical Antropology

Amb un èmfasi en l’antropologia històrica (Stolcke 1992a, Mateo i Coello 2015, 2016, 2020) com a mètode i perspectiva, AHCISP enfoca les seves recerques amb una mirada antropològica al passat i entenent el pes del passat en el present, sense oblidar que passat i present tenen sentits diversos (Ventura 2015). Aquest enfocament considera les relacions de poder clau en la constitució social i és per això que els estudis colonials i post-colonials són rellevants en la recerca del grup (Clua 2016, Clua, Kradolfer y Ojeda Coords,2011; Mateo 2003; Mateo y Muriel 2020, Surralles 2023).

T2. Heritage

Concepte crític i ambigu, els estudis sobre el patrimoni o que l’inclouen com a mitjà o destí dels projectes socials són importants en les recerques d’AHCISP.  Una part dels seus membres formen part de la Xarxa XIPE del Departament d’Antropologia Social i Cultural i algunes de les seves recerques incorporen el patrimoni, o la patrimonialització.