Jaume Oliver es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Història) el 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va assolir la suficiència investigadora en Història el 1997, igualment a la UAB, amb el treball de recerca de doctorat “Agricultura, ramaderia i renda feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça, segles IX-XII)”, dirigit pel Dr. Miquel Barceló. Actualment treballa en una tesi doctoral sobre la formació de l’aristocràcia feudal i el cas específic de la nissaga dels Centelles, dirigida pel Dr. Fèlix Retamero.
També es va postgraduar en Gestió de Sistemes Documentals a les Empreses a la Universitat Politècnica de Catalunya i en Direcció i Gestió d’Empreses i Plataformes Culturals a la Universitat Pompeu Fabra.
Fa de Tècnic de Gestió de Projectes a l’administració local, inclosos els relacionats amb el patrimoni cultural. També realitza treballs en l’empresa privada en el suport a la restauració/rehabilitació d’edificis històrics i a la redacció d’instruments urbanístics de protecció del patrimoni (POUM, PEPP, etc.). Entre aquests treballs destaquen la direcció dels projectes de recerca, restauració i nous usos del castell de Centelles (BCIN) i el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt.
La recerca
Línies de recerca: història i arqueologia dels espais agraris del feudalisme; formació de l’aristocràcia feudal; documentació medieval en arxius patrimonials; història local.
Ha participat en diferents projectes finançats o subvencionats des de 1994; és col·laborador del Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana (ARAEM). En aquest àmbit ha participat en el I Seminari Miquel Barceló (2014) i ha coorganitzat el I Seminari sobre Ramaderia Medieval (2016). Així mateix, és investigador adscrit als projectes “Estudi dels paisatges culturals del Vallès-Montseny” (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2013-2016) i “Paisatges Culturals de l’Alt Congost” (Institut Català d’Arqueologia Clàssica & Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2014-2017).
Ha guanyat diversos premis i beques de recerca en l’àmbit de la història local. És autor o coautor d’una norantena de publicacions (articles especialitzats, ponències, comunicacions i pòsters, capítols de llibre, monografies i publicacions de divulgació).
Publicacions més rellevants
El senyoriu jurisdiccional de la Garriga (segle XIV), Sant Cugat, 1994.
“Senyors capturats? El delme a la documentació de Pallars i Ribagorça anterior al segle XII”, Histoire et Archéologie des terres catalanes au Moyen Age, Perpinyà, 1995, p. 135-161.
“Tècniques agrícoles i documentació medieval: dos exemples del Vallès”, Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers, 1 (1996), p. 125-133.
Amb C. Arbués, “Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu: les vinyes de Sorre i Montardit (Pallars Sobira) i Músser (Cerdanya)”, Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338.
Amb C. Arbués, “Geografia, història i arqueologia agrària del feudalisme a la muntanya”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49 (2000), p. 9-18.
“Història d’Estat i estat de la història. A propòsit de l’informe de la Real Academia de la Historia”, Diàlegs. Revista d’Estudis Polítics i Socials, III, 9 (2000), p. 121-139.
Amb C. Arbués, “Pocs prats per tants masos? Els prats en els espais agraris feudals de muntanya”, Col·loqui sobre el mas català (segles IX-XVIII), CSIC, Barcelona, 2001, p. 67-86.
Amb H. Kirchner i S. Vela, Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. Canal de Puigcerdà, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.
Història de Tagamanent a l’Edat Mitjana. Feudalisme, treball pagès i paisatge al Montseny Occidental, Ajuntament de Tagamanent, 2003.
Amb C. Arbués, “Topònims conquerits i documents que conquereixen. Els noms de lloc com a “fòssil director” de la feudalització de les societats indígenes pirinenques (Pallars Sobirà-Cerdanya, segles IX-X), Aportacions a l’Onomàstica Catalana, Universitat de Lleida, 2003, p. 563-579.
“Los paisajes del feudalismo (siglos IX-XVIII)”, Los paisajes de Parques Nacionales. La humanización de las cuencas de las Nogueras y la Garona, Ministerio de Medio Ambiente, 2003, p. 143-266
“Treball pagès i ramaderia feudal en el domini de la comanda de l’Hospital de Susterris (segle XII)”, II Congrés Internacional d’Història dels Pirineus, Girona, 2006, p. 381-395.
A l’ombra del modernisme? Present, passat i futur de l’arquitectura popular a la Garriga, Ajuntament de la Garriga, 2007.
La Processó dels Sants Patrons de Vallcàrquera (1812-2012): de prometença religiosa a patrimoni cultural, Amics dels Sants Patrons, 2012.
“Origen i desenvolupament dels veïnats de camí ral de la vall del Congost: el Figueró i Gallicant (segles XIV-XVIII), Monografies del Montseny, 28 (2013), 142-162.
Amb E. Barbé, A. Garcia i J. Llimargas, Història de la Garriga. Dels primers assentaments humans a l’actualitat, Ajuntament de la Garriga, 2014.
“Agricultura en terrasses en espais feudals: casos de l’Agustí (Tagamanent) i el solar dels Centelles (Sant Martí de Centelles)”, Actes del IIIr Congrés d’Arqueologia de la Catalunya Central, Roda de Ter, 2014, p. 188-196.
“Fracàs i èxit dels veïnats de camí ral a la baixa edat mitjana: el cas de la Garriga (s. XIII-XV), VIII Trobada d’Estudiosos del Montseny (2014), p. 419-429.
Amb M. Jaime, “La Rúbrica dels actes en pergamí de la casa y mas Agustí de Tagamanent: els pergamins de l’arxiu patrimonial actualment perdut”, Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 115-143.
Amb A. Garcia, “From foodscapes to concretescapes (through crisiscapes): the irrigated systems of la Garriga (Barcelona) 12th-21st C”, Association for Environmental Archaeology, Spring Conference, University of Nottingham-2015 (en premsa)
Amb A. Garcia et al., “Farming (and fearing) the riverbed. Agriculture and herding, socioeconomic structures and natural disasters in a Mediterranean riverscape during the Holocene”, Landscape Archaeology Conference-2016, University of Uppsala (en premsa).