See full article/ Veure l’article complet
English:
The need for cities to prepare for the increasing frequency, persistence, and intensity of heat waves (HWs) makes modeling these events essential for evaluating the effectiveness of heat adaptation strategies. We use the Pseudo Global Warming (PGW) method to project HW episodes that are simulated with the Weather Research and Forecasting (WRF) model coupled with the Building Effect Parameterization and Building Energy Model at 1 km resolution using the Metropolitan Area of Barcelona (AMB) as a case study. We assess three plausible urban adaptation strategies to reduce temperatures, heat stress and vulnerability to heat now and in mid- and late- 21st century conditions under the SSP370 radiative forcing scenario: 1) increasing rooftop albedo by white-painting all feasible rooftops; 2) implementing irrigated sedum green roofs where possible; and 3) increasing peri-urban agriculture, urban parks, and urban fraction while reducing urban forest according to the recently approved Urban Master Plan. We find that (1) provides the greatest cooling (−1.75 °C during daytime) in the most vulnerable areas, while (2) and (3) show moderate regulation (−0.37 °C and − 0.26 °C respectively) and slight nighttime warming (0.24 °C and 0.31 °C). Despite these reductions, none fully counterbalance the projected 6 °C increase by 2100, highlighting the limited capacity of adaptation strategies under severe warming scenarios and providing critical insights into effective and feasible measures to mitigate heat impacts and reduce vulnerability in urban environments.
Català:
La necessitat que les ciutats es preparin per a la creixent freqüència, persistència i intensitat de les onades de calor fa que la modelització d’aquests esdeveniments sigui essencial per avaluar l’eficàcia de les estratègies d’adaptació a la calor. Utilitzem el mètode de Pseudocalfament Global (Pseudo Global Warming o PGW) per projectar episodis d’onades de calor simulats amb el model Weather Research and Forecasting (WRF), acoblat amb la Parametrització de l’Efecte dels Edificis i el Model Energètic d’Edificis a una resolució d’1 km, utilitzant l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a cas d’estudi. Avaluem tres estratègies d’adaptació urbana plausibles per reduir les temperatures, l’estrès tèrmic i la vulnerabilitat a la calor actualment i en condicions de mitjans i finals del segle XXI sota l’escenari de forçament radiatiu SSP3-7.0: (1) Augmentar l’albedo dels terrats pintant de blanc tots els terrats viables. (2) Implementar cobertes verdes de sedum amb reg on sigui possible. (3) Augmentar l’agricultura periurbana, els parcs urbans i la fracció urbana, tot reduint el bosc urbà d’acord amb el Pla Director Urbanístic aprovat recentment. Observem que l’estratègia (1) proporciona el refredament més gran (−1,75 °C durant el dia) a les zones més vulnerables, mentre que la (2) i la (3) mostren una regulació moderada (−0,37 °C i −0,26 °C respectivament) i un lleuger escalfament nocturn (0,24 °C i 0,31 °C). Malgrat aquestes reduccions, cap estratègia no contraresta totalment l’augment projectat de 6 °C per al 2100, fet que destaca la capacitat limitada de les estratègies d’adaptació sota escenaris d’escalfament sever i proporciona informació clau sobre mesures efectives i viables per mitigar els impactes de la calor i reduir la vulnerabilitat en entorns urbans.
Figure: Graphical abstract summarizing the complete process of the study.