El dia 17 de gener vam celebrar al Centre de Documentació Europea una tertúlia per tractar els punts a favor, en contra i les desconeixences que es presenten en el marc del tractat transatlàntic que es vol establir amb els EEUU.

Aquest acte va constar d’una introducció del Sr. Mark Jeffery, Cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, que va anar seguida d’un debat, moderat per Francesco Camonita, en el que hi va haver força participació.

Per començar es va aclarir que el TTIP encara no és un acte jurídic, atès que només hi ha una intenció de poder desenvolupar-lo, que es va originar l’any 2013. Això no obstant, i, com era d’esperar, ja han començat a sorgir crítiques a les dues bandes de l’oceà.

També, en la seva introducció, M. Jeffery va posar èmfasi en dos aspectes interessants. D’una banda va cridar l’atenció sobre el fet que les polítiques comercials, que fins ara eren temàtica exclusiva dels experts, hagin acaparat l’atenció del debat públic. I, d’altra banda, va subratllar que el comerç internacional manté el 15% dels llocs de treball a la UE i que el volum d’exportació en relació als EEUU representa un 20% del total. En aquest mapa podreu veure informació detallada sobre les empreses exportadores de cada ciutat europea amb els EUA.

A continuació, i per desenvolupar la seva exposició, el Sr. Jeffery es va centrar en els següents aspectes:

  1. La situació política als EEUU i a la UE. En aquest punt va destacar que la UE ha pogut aconseguir mantenir-se en una posició forta, malgrat el context de globalització econòmica que tenim a l’actualitat. I també que caldrà esperar a veure com es desenvolupen les forces polítiques en ambdós territoris.
  2. Aquest projecte de tractat també cerca la possibilitat d’harmonitzar l’ordenament jurídic de la UE al que es desenvolupa als EEUU, evitant les barreres que obstaculitzen el comerç. Aquesta tasca es concreta en l’apropament de posicions quant a les exportacions, la defensa dels consumidors, el medi ambient o la propietat intel·lectual.
  3. El procés emprat per portar a terme les negociacions. En aquest apartat es destaquen: a) que es doni una autorització per poder negociar, b) que es pugui fer una redacció amb les propostes i c) la presa de decisions per arribar a un acord entre parts iguals.

Ara bé, degut al conjunt tant heterogeni que conforma la UE, fa que esdevingui encara més difícil el procés de negociació. Si sumem a aquest fet el poder que tenen les empreses multinacionals per desenvolupar-se, sembla evident que l’arribada a un possible acord haurà de passar per un seguit d’obstacles inevitables, però que el Sr. Jeffery considera que es podran deixar enrere.

Ja per acabar, i com a fruit del que acabem d’explicar, tot fa pensar que el procés de negociació serà llarg i que encara ens manquen dades sobre el desenvolupament del tractat per conèixer-lo. És per aquest motiu que s’han de destacar l’existència d’aquestes conferències que ens serveixen per tenir una opinió més fonamentada i amb més criteri sobre la situació actual del tractat transatlàntic.

Ana Katia Rodríguez & Marc Cano
(estudiants en pràctiques)

La crònica anterior és un encàrrec fet pel nostre Centre a dos dels nostres estudiants en pràctiques i que és bàsicament un resum tal i com ells van entendre el que s’havia explicat i debatut.

El seu treball es complementa amb l‘entrevista al Director de la Respresentació de la Comissió Europea a Barcelona, Sr. Ferran Tarradellas, que li ha fet el periodista Albert Guasch al programa El Pregoner de Mataró Ràdio, que dirigeix el Francesc Andrés Masoliver. La trobareu a partir del minut 20:45 del programa.

El Sr. Tarradellas ha respost amb molta claretat a totes les preguntes que li ha fet a l’Albert sobre les qüestions més controvertides que tenen a veure amb el TTIP. Són 28′ d’entrevista realment molt interessants en els que s’han tractat temes com la diferència entre harmonització, eliminació de barreres o cooperació regulatòria; el respecte al principi de precaució que preval a la UE;  els beneficis que podria suposar per a les Pimes o el paper del tribunal que es vol impulsar per resoldre conflictes entre inversors.