El passat dijous 5 d’abril va tenir lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Dret  de la UAB un seminari sobre el Brexit, organitzat per l’Institut d’Estudis Europeus i el projecte de recerca “Brexit y libertad de establecimiento“.

El seminari va permetre als assistents obtenir una visió  més clara de la situació actual en la que es troba el procés del Brexit, ja que va comptar amb la participació de Kieran Bradley (assessor especial del Tribunal de Justícia de la UE sobre Brexit) i de Marta Requejo (investigadora de l’Institut Max Planck de Luxemburg).

A l’inici del seminari, Kieran Bradley va destacar que el Brexit es un procés amb un objectiu molt clar però molt complex: la sortida del Regne Unit de la UE.

Bradley va assenyalar que, com a tot procés, el Brexit compta amb diverses fases que van des de la decisió presa pel Regne Unit, fins a la seva sortida definitiva de la UE, i que, actualment, el procés es troba en la fase que ell considera més important, la fase de negociacions.

A partir d’aquest punt, el seminari es va centrar, precisament, en els avenços realitzats en les negociacions i en la importància de les mateixes, ja que, si no s’arribés a un acord entre ambdues parts, la sortida del Regne Unit podria resultar caòtica i repercutiria de manera negativa tant als ciutadans, com als mercats, els quals es trobarien sense unes “regles de joc” clares, aplicables a la relació entre el Regne Unit i la resta d’Estats Membres de la Unió.

Per exemple, Bradley va destacar el problema que es crearia a Irlanda en cas de què no s’arribés a un acord sobre la circulació de mercaderies i persones, específicament a la frontera amb Irlanda del Nord, ja que, tal i com va senyalar, es tracta de dos mercats tan cohesionats, per raons geogràfiques, que gairebé funcionen com un sol mercat.

Tot i la gran importància d’arribar a acords que permetin una sortida harmonitzada, les negociacions no estan sent precisament senzilles. A tall il·lustratiu d’aquesta dificultat, Bradley destaca que només cal fixar-se en el fet que al començament les parts no estaven d’acord ni tan sols en el contingut dels temes que s’havien de negociar, ja que el Regne Unit volia incloure en la negociació les futures relacions amb la Unió, mentre que la UE optava per deixar aquesta negociació per un moment posterior, un cop el Regne Unit hagi abandonat la UE.

En aquest punt del seminari, Marta Requejo es va referir a la durada de les negociacions, ja que, segons preveu el dret de la Unió, si no s’ha arribat a un acord el dia 29 de març del 2019, el Regne Unit abandonarà automàticament la UE. Malgrat això, la ponent, va destacar la importància de l’existència d’un període de transició, que duraria fins al 31 de desembre de 2020, durant el qual el dret de la Unió encara s’aplicaria en les relacions entre particulars d’un Estat Membre i del Regne Unit, ampliant així el temps per arribar a acords que facilitin la sortida del Regne Unit.

Tot i la dificultat de les negociacions, Marta Requejo va expressar un punt d’optimisme, ja que el passat mes de març, es va presentar un esborrany amb els acords als quals s’ha arribat fins el moment que fa pensar en una sortida relativament tranquil·la del Regne Unit.

Per finalitzar l’acte es va dur a terme un breu debat que va donar l’oportunitat als assistents d’expressar les seves opinions sobre el futur i les conseqüències del Brexit.

Aida Galan Vives
Pràctiques professionals del Grau de Dret
al Centre de Documentació Europea (UAB)