Últimes notícies
129 vides: De quan la pesta negra va arribar a Vilafranca
L’exposició dona a conèixer una part important del jaciment arqueològic que va aparèixer durant les obres de construcció del nou VINSEUM. Amb l’enderroc de l’edifici de Cal Pa i Figues, l’estiu de 2018, va emergir inesperadament una necròpolis medieval, improvisada per l’arribada de la pesta negra i de la qual s’han recuperat les restes de 129 persones.
Noves dades dels nadons del jaciment iber d’Ullastret: ni sacrificis, ni selecció per sexe
Els 15 nadons descoberts al jaciment iber d’Ullastret van tenir mort natural i un enterrament a casa, segons un estudi de la UAB amb les tècniques científiques més avançades
L’estudi microscòpic de les dents de llet desvela el misteri de la mort dels nadons ibers enterrats dins les llars
Un estudi de la UAB amb la col·laboració de la UVic-UCC i el Sincrotró ALBA conclou que els nadons de la cultura ibera (VIII-I a. C.) que van ser inhumats en contextos domèstics van morir per causes naturals, com ara complicacions del part o prematuritat, i no per pràctiques rituals.
Identifiquen les restes del germà d’Aurora Picornell i cinc víctimes més del franquisme a Son Coletes i a Formentera.
La troballa correspon a les excavacions realitzades entre 2020 i 2023 a Manacor, dins el II, III i IV Pla de Fosses i en la segona part de les excavacions al cementeri de Formentera (IV Pla de Fosses).
Identificat el bacteri de la pesta negra, Yersinia pestis, en un individu que va ser enterrat al cementiri del Castell de Besora, a la comarca d’Osona, el segle XIV.
Despertant la Dama de les muntanyes – Programa especial des del Museu d’Arqueologia de Catalunya per descobir la Senyora de les Muntanyes i el conjunt sepulcral de la cova de Montanissell (2024).
La descoberta, ara fa 20 anys, de la cova sepulcral de Montanissell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell) amb les restes de 8 esquelets pertanyents a una població que va viure en aquesta zona del Prepirineu lleidatà fa uns 5500 anys, a l’edat del Bronze, continua sent un enigma, tot i els importants fruits que ha donat la recerca científica en aquestes dècades d’investigació.
Les restes trobades a Cal Pa i Figues evidencien el pas de la pesta per Catalunya al segle XIV (2023). Un estudi antropològic i genètic signat per Núria Armentano i Cristina Santos ha confirmat les sospites que van sorgir durant l’excavació arqueològica de Cal Pa i Figues, oberta entre els anys 2018 i 2021 i motivada per les obres de construcció del futur nou VINSEUM: una part dels individus inhumats a la necròpoli del segle XIV que s’hi va descobrir van morir a causa de la pesta negra.
Fòrum de ciència – Entrevista a Assumpció Malgosa Morera a Ràdio l’Escala (2022)
El cementiri islàmic d’El Born – Taula rodona amb Assumpció Malgosa, Cristina Santos, Núria Armentano, Dolors Bramon, Lídia Font, Antoni Rigo i Anna Molina (2021)
L’any 1991 a la Plaça Comercial es va descobrir l’única necròpolis de ritual funerari islàmic trobada a Barcelona. Per primera vegada es documentava a la ciutat una necròpolis d’aquest tipus, que data aproximadament de l’any 1100. Des d’aleshores, noves intervencions arqueològiques han confirmat que l’espai d’enterrament ocupava un gran sector d’aquesta àrea del barri de la Ribera. Gràcies als estudis i a la tecnologia, ara disposem d’informació diversa sobre les persones enterrades.