Durant els dies 12 i 13 de desembre de 2017 es va realitzar en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB la Jornada “Comunicació, Art contemporani i Cibercultura”.
La Jornada va estar centrada en la vinculació de la comunicació i les pràctiques artístiques contemporànies des de l’àmbit colombià; espai que va servir a més per estrènyer llaços entre grups de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Antioquia (Medellín – Colòmbia).
Jorge Urueña, professor en les llicenciatures de Comunicació Social i d’Humanitats i dels Master en Gestió Cultural i en Educació de la Universitat de Antioquia, va obrir el primer dia de la jornada abordant la construcció de la imatge de la narcoviolencia a Colòmbia a partir de l’univers transmedia, des de les manifestacions artístiques i els mitjans de comunicació nacional.
Segons Urueña, a través de l’estudi semiòtic de l’art de finals del segle XX i la cultura narco, s’analitza des de les categories: gènere, guerrilla/paramilitarismo, sistema educatiu, herència política i poder religiós; la configuració i la relació existent de la narcoviolencia com a fenomen globalitzat que comparteix els valors de la societat de consum, a més insisteix que el que s’està intentant és “narrar la història dels més de 100 anys del conflicte colombià, mitjançant camps científics vinculats amb les arts… Explicar la història de la violència per no repetir-la”.
Per al tancament de la jornada, la conferencia via Skype per part del Professor Diego Arango, director del Programa de Doctorat en Arts de la Universitat de Antioquia, es va centrar en la conjunció de la comunicació, l’art contemporani i les transformacions tecnològiques, com a debat en la reconceptualización artística i les significacions en el complex context colombià.
Arango va explicar el nou escenari amb el qual des de l’acadèmia s’observen les manifestacions artístiques contemporànies, la qual trenca amb els esquemes tradicionals i contemplativos de l’art, per passar a un estadi de construcció d’obres col·laboratives, en les quals tant artista com a públic i plataformes, ofereixen altres perspectives interactuantes i comunicatives constructores de sabers, per la qual cosa “el coneixement és clau per interpretar les obres, si no aquestes manquen de sentit i significació”, va afegir.
Aquesta jornada deixa com a saldo acadèmic tant la nova mirada en les quals s’està treballant la comunicació i altres disciplines de les ciències humanes, així com l’art contemporani contribueix a la resignificaciónde la història i els conflictes de la societat global; a més, l’esdeveniment va servir per enfortir contactes entre grups de recerca transdisciplinarios d’Espanya, com el LAPREC, i els seus parells a Colòmbia, la qual cosa és un pas cap als nous escenaris que afronta el camp de la comunicació.
