En el marc de el Cicle de Conferències “Aula Mediterrània”, a proposta de el Erasmus MundusJoint Master Degree Crossing the Mediterranean: towards Investment and Integration (MIM), organitzat per el Institut Europeu de la Mediterrania en l’edició 2017-2018, el professor Thomas Tufte ha presentat el seu nou llibre.

La conferència ha abordat la comunicació per al canvi social des de l’anàlisi dels moviments socials i el paper dels mitjans digitals. En aquesta Conferència van participar activament, els estudiants del Master MIM, convidats i totes les persones assistents a l’esdeveniment.Thomas Tufte és actualment professor titular de la Universitat Leicester. Investigador i professor associat amb diferents universitats al món. Els seus principals temes de recerca són comunicació per al desenvolupament i canvi social, moviments socials i participació ciutadana. És autor de diferents llibres i articles en aquests temes. D’esmentar el seu últim llibre publicat l’any 2017 titulat “Comunicació i canvi social: una perspectiva ciutadana”. Ha treballat com a assessor i consultor per a diferents organitzacions internacionals com a UNESCO, UNICEF, Banc Mundial, La Fundación Rockefeller, entre uns altres. Però, sobretot el seu currículum acadèmic, ressalta la seva senzillesa, proximitat i calidesa humana.

ENTREVISTA: THOMAS TUFTE.
Mitjans digitals en perspectiva de comunicació per al desenvolupament.

Thomas Tufte és actualment professor titular de la Universitat Leicester. Investigador i professor associat amb diferents universitats al món. Els seus principals temes de recerca són comunicació per al desenvolupament i canvi social, moviments socials i participació ciutadana. És autor de diferents llibres i articles en aquests temes. D’esmentar el seu últim llibre publicat aquest any 2017 titulat “Comunicació i canvi social: una perspectiva ciutadana”. Ha treballat com a assessor i consultor per a diferents organitzacions internacionals com a UNESCO, UNICEF, Banc Mundial, La Fundació Rockefeller, entre uns altres. Però, sobretot el seu currículum acadèmic, ressalta la seva senzillesa, proximitat i calidesa humana. En el marc de la seva visita a Barcelona per participar en el Cicle de Conferències “Aula Mediterrània”, a proposta de l’Erasmus MundusJoint Master Degree Crossing theMediterranean: towards Investment andIntegration (MIM), organitzat pel InstitutEuropeu de la Mediterrania en l’edició 2017-2018, el professor Thomas Tufte ha presentat el seu nou llibre i una conferència sobre el tema de comunicació per al canvi social des de l’anàlisi de moviments socials i el paper do els mitjans digitals en ells. Presentem a continuació l’entrevista concedida després de la seva presentació:

Entrevista realitzada el dia 14 de desembre de 2017. Barcelona-Espanya.
Thomas Tufte (TT) Entrevistador (I)

I: Per què i com han ajudat els mitjans digitals al canvi social i al desenvolupament?
TT: La resposta curta és que si han ajudat. Va haver-hi un optimisme i una fascinació molt gran en el temps posterior a la primavera àrab, on molts investigadors es van enfocar en el paper de les xarxes socials en el procés de canvi social. I des de les protestes del 15M fins al succeït a Egipte, Turquia, Tunísia, entre uns altres, es denomina la primera fase des del punt de vista acadèmic i la recerca. Aquesta fascinació i optimisme porta ha nomenar aquesta etapa com les revolucions de Facebook i Twitter. Però els investigadors sabien molt bé que això no era la totalitat del procés. Aquesta perspectiva, al meu entendre, va ser bastant tecnocentrista. Però gràcies a les dades i a l’anàlisi empírica actual, coneixem que les xarxes socials posseeixen un paper, però són un element entre una composició d’elements mediàtics i no mediàtics que, en el seu conjunt, porten al canvi social i articulen processos de canvi. 
Però no és la tecnologia la que genera el canvi, sinó és el seu ús que, per descomptat, determina un procés de canvi i crea pràctiques comunicatives.
I: Per a la següent pregunta, partim del pressupost que les xarxes socials han generat un canvi comunicatiu en l’actualitat i aquests mitjans han ajudat a empoderar a les persones. Quin és la seva opinió enfront d’aquest procés?
TT: L’apoderament és un procés social. És un procés que parteix de la dinàmica social de les persones i les seves experiències. I en est, se situen els mitjans i l’ús dels mitjans. Així, referint-me a la meva resposta anterior, els mitjans en si mateixos creen oportunitats i són eines per articular processos socials. No és el mitjà sinó el seu ús el que ens ajuda a empoderarnos. Per exemple, imaginem a una persona que mai ha tingut l’experiència de parlar amb un micròfon. I ella pren per primera vegada en la seva vida un micròfon i parla enfront d’un públic. Aquest exemple, pot ser una experiència que empodera i crea una sensació forta que porta a la persona a sentir-se empoderada. Però, empoderar significa treure poder d’algú o prendre poder. No és el micròfon el que empodera. Ho fan les persones, no les tecnologies.
I: Dins del tema del desenvolupament, veiem que les xarxes socials s’han mercantilitzat vehiculant una perspectiva basada en una lògica econòmica. Visió primària del desenvolupament, que s’ha volgut superar, on es absolutiza totes les seves finalitats a la millora mercantil. Quin és el seu comentari a propòsit d’aquest fenomen?
TT: Clar, és una força econòmica bastant gran. La mercantilización de les xarxes socials l’hem vist en totes les xarxes socials: Facebook, Google, Instagram, WhatsApp, entre uns altres. Però jo diria, que és una ambivalència. A causa que, al mateix temps, són aquestes plataformes les que són utilitzades per generar crítiques, comunicació, diàlegs i formulació de noves visions. D’una banda, Facebook aprofita i comercialitza. Però per un altre, ofereix espai per a la discussió i per al diàleg. Clarament, és una força comercial forta i part de la configuració mediàtica d’avui dia. Però ofereix oportunitats i límits al mateix temps.
I: Per concloure, comparteixi’ns tres criteris per a l’ús de xarxes socials sota una perspectiva de comunicació per al desenvolupament.
TT: Primer, usar-los amb cautela i reflexió crítica. Segon, aprofitar-los per a diàlegs i discussions amb finalitats socials. I tercer, per als investigadors i acadèmics, analitzar-los molt bé, amb perspectiva crítica, a causa de la seva complexitat. Són avui dia, un element integrat en les nostres vides quotidianes de forma completa i hem de procurar entendre’ls bé.

Entrevista realitzada per: Pedro Nicolás AldanaA. / @fraternico 
Amb l’agraïment especial a: Dr. Teresa Velázquez