Ricard Gelabert Peiri va graduar-se en Ciències Químiques el 1992 i va ser Doctor en Química el 1999 per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va completar la seva fase postdoctoral amb el grup del Dr. William H. Miller al Pitzer Center for Theoretical Chemistry, a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA) entre 1999 i 2002. Durant aquest període, va contribuir al desenvolupament de la teoria quàntica i semiclàssica de la dinàmica química.

Després de ser investigador Ramón y Cajal de 2003 a 2005 i va ser nomenat Professor Agregat al Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2006. Amb més de 58 articles científics publicats i supervisant 3 tesis doctorals, ha jugat un paper destacat en l’avanç de la comprensió dels efectes quàntics en sistemes químics, especialment en la naturalesa i propietats dels complexes de metalls de transició amb dihidrogen elongats.

En els seus treballs postdoctorals, va contribuir al desenvolupament de la teoria semiclàssica de la dinàmica química i va centrar-se en la reactivitat en estats excitats electrònicament. Ha estat pioner en l’estudi de proteïnes fluorescents i commutadors moleculars activats per la llum, amb un enfocament particular en l’aplicació d’aquests processos en teixit viu.

La seva recerca recent s’ha centrat en els fotointerruptors moleculars basats en l’azobenzè, investigant les seves possibilitats d’aplicació en teràpies fotoactives i en el control de respostes biològiques mitjançant la llum. A través de la seva feina, ha col·laborat amb destacats investigadors i institucions a nivell internacional, ampliant el coneixement en àrees clau de la química teòrica i aplicada.