“I’m not sure if I can… but I want to sing!”. Research on singing as a soloist through the art of improvising verses

Singing individually is both a necessary activity within the music class and an essential part of the cultural activity of improvising verses through singing (glosa). In this article we show how the introduction of the glosa in the educational system of Catalonia has made it possible to obtain positive results with regard to participation in singing, especially solo singing. The analysis of the data also shows how this type of singing activity has a positive effect on negative attitudes towards singing derived from western perceptions of who or who isn’t competent to sing, depending on gender, age and social status.

Cantar individualment és, a la vegada, una activitat necessària dins de la classe de música i un imperatiu en l’activitat cultural d’improvisar versos a través del cant (glosa). En aquest article mostrem com la introducció de la glosa dins del sistema escolar de Catalunya ha permès obtenir uns alts resultats en relació amb la participació en el cant, especialment per a fer de solista. L’anàlisi de les dades també permet descobrir com aquesta tipologia d’activitats cantades introdueix millores respecte a actituds negatives envers el cantar provinents de concepcions occidentals sobre el gènere, l’edat o la percepció social de qui és i qui no és apte per cantar.