En el marc de la convocatòria d’eleccions a la Junta de PTGAS, volem exposar de manera clara i fonamentada els fets que han marcat aquesta legislatura i que expliquen la situació actual.
Per primera vegada, la convocatòria d’eleccions s’ha tramitat sense informar CCOO, tot i ser la primera força sindical. Es tracta d’un fet greu que trenca les pràctiques habituals i el respecte institucional, ja que fins ara aquest tràmit —igual que el calendari electoral— s’havia acordat a la Junta entre totes les seccions amb representació, d’acord amb els principis de participació i pluralitat. Fins i tot els sindicats que ho han fet han enviat tant el preavís com la proposta de calendari a la gerència i no a CCOO, sobren comentaris.
Aquesta dinàmica no és nova. Fa un temps vam tenir constància de reunions entre la vicegerència de persones i la resta de seccions sindicals excloent directament CCOO, la secció amb més representació.
Davant d’aquesta irregularitat manifesta vam requerir a la direcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el compliment de la legislació vigent i que mai més es produís cap reunió negociadora on s’exclogués cap sindicat amb representació, tal com marca la normativa vigent. Per tant, no reclamem cap millora sinó el compliment de la normativa actual.
La gerència va encarregar un informe jurídic que va exposar el que diu la llei de forma ser inequívoca: a les meses de negociació del personal funcionari hi han de participar totes les organitzacions sindicals amb representació.
Des de fa temps la nova direcció de la junta insisteix en el fet que nosaltres hem trencat la unitat sindical de la Junta. Res més fals. La Junta mai ha anat a una, les postures majoritàries no han estat mai respectades quan algú ha considerat que la seva posició estava per sobre o que estratègicament es volia anar en contra del posicionament majoritari, en contra de la representació sindical. Apel·lar a un passat inexistent no pot servir per penjar-nos aquesta etiqueta de trencadors de la unitat sindical. I de fer perdre força a les reivindicacions laborals. Totes les seccions hem de lluitar per un bé comú, però amb les nostres diferències i un tarannà diferent,
Malgrat aquest posicionament clar, la situació no s’ha corregit. Fa uns mesos, la presidència de la Junta va sol·licitar una reunió amb el rector a la qual van assistir totes les seccions excepte la majoritària, CCOO, que no va ser convocada i en desconeixem el motiu.
Els avenços reals no s’assoleixen amb informacions esbiaixades o malintencionades, sinó a través del diàleg, la negociació efectiva i el respecte als espais legítims de representació. És en les meses de negociació, amb la participació de totes les parts i sota els principis de bona fe i legalitat, on es construeixen acords sòlids.
La força de la Junta i de les negociacions es basa en portar les reivindicacions de la plantilla a les taules de negociació, tot i que sabem que en molts casos no són tan ràpides com ens agradaria.
Darrerament, hem vist massa situacions en què en lloc de defensar els nostres drets laborals s’han defensat posicionaments de la gerència. I només s’han dedicat a criticar a l’uníson a CCOO.
Continuarem treballant perquè la Junta de PTGAS sigui un òrgan unitari, útil i efectiu en la defensa dels drets de totes les treballadores i treballadors, al mateix temps que totes les seccions sindicals tinguin el seu matís en els acords, una feina que hem de fer junts.