Títol: Necessitats de formació a la Catalunya del futur (2030) i canvis necessaris al sistema de formació professional reglat per cobrir-les (FP2030)
Any de finaltzació: 2021
Equip: Pilar Pineda Herrero (co-IP), Toni Mora (co-IP), Carla Quesada Pallarès, Angelina Sánchez Martí, Manuel Fernando Flores MalloPilar Pineda Herrero (co-IP), Toni Mora (co-IP), Carla Quesada Pallarès, Angelina Sánchez Martí, Héctor Fernández Sequi, Manuel Fernando Flores Mallo
Breu descripció: L’estudi FP30 planteja l’anàlisi de les necessitats de formació professional que s’han de cobrir a la Catalunya del futur, com proporcionar l’educació necessària i amb quin model de formació. Per assolir els objectius de l’estudi es pretén cobrir tres àmbits d’anàlisi. El primer es centra en conèixer les necessitats de formació professional futures de l’economia catalana. El segon considera la situació actual de la formació professional, per saber els canvis que precisa el sistema de formació professional per assolir els reptes de futur de l’economia catalana. El tercer i darrer àmbit analitza quin tipus de formació professional pot ajudar millor a assolir els reptes de futur, valorant la formació professional dual i la modalitat a distància respecte al sistema tradicional de formació.
Títol: Dual vocational education and training as a company strategy for safeguarding the skilled labour supply
Any de finalització: 2016
Equip: Pilar Pineda Herrero, Berta Espona Barcons, Miren Fernández de Álava i Carme Martínez Roca
Breu descripció: Aquesta recerca analitza l’FP dual com a estratègia empresarial per a la salvaguarda de l’oferta de mà d’obra qualificada a Espanya en el sector de l’automoció. L’estudi fa servir el mètode d’estudi casos, amb entrevistes d’experts, semiestructurades i en profunditat. Es tracta d’un estudi coordinat, finançat pel BIBB (Institut Federal per la Formació Professional-Alemanya), que es realitza a 5 països de la UE.
Títol: EAPC17 – L’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent a les Administracions públiques
Any de finalització: 2017
Equip: Pilar Pineda Herrero, Carla Quesada Pallarès, Nick Williams, Miren Fernández de Álava, Berta Espona Barcons, Héctor Sequi, Raminta Beirate, Leanna Hills-Joyce, Esther Brull i Eliseu Oriol
Breu descripció:
La situació de crisi econòmica ha tingut un impacte negatiu en molts àmbits i col·lectius. Concretament, a l’Administració pública aquest impacte es veu reflectit en la escassetat de processos selectius per formar part del cos públic, en la precarietat laboral i en la reducció dels recursos per a la formació continua. Aquesta situació requereix d’unes mesures efectives per tal de revertir els seus efectes laborals, socials i econòmics; per tant, es presenta una recerca focalitzada en l’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent dels professionals a les Administracions públiques, donat que per millorar la situació actual es requereix d’un canvi de perspectiva on es valori l’emprenedoria i l’assumpció de riscos controlats de cara a la innovació.
Aquesta recerca pretén descriure i comprendre el fenomen de l’emprenedoria a l’Administració pública. Per aquest motiu, s’utilitza un disseny mixt complex; combinant l’enfocament quantitatiu i qualitatiu durant tot el procés de recerca. Donat que és important considerar altres contextos per tenir una visió comparada i aprendre de les bones pràctiques, aquesta recerca considera com a àmbits d’estudi l’Administració pública de Catalunya (Espanya) i Yorkshire (Regne Unit), centrant la població d’estudi en aquestes dues administracions. L’impacte dels resultats obtinguts en aquest estudi està dirigit a involucrar els diferents interlocutors de la comunitat (administracions locals, polítics, acadèmics, personal de departament de recursos humans, etc.) mitjançant l’ús del Sandpit, com a metodologia innovadora per a la presa de decisions, per tal de prioritzar i individualitzar accions per millorar el talent a l’Administració pública.
Consultar els documents: informe de resultats, presentació
Títol: MEEL – Modelo de Evaluación del eLearning en la Administración Pública
Any de finalització: 2014
Equip: Pilar Pineda Herrero, Anna Ciraso Calí, Berta Espona Barcons i Carla Quesada Pallarès
Breu descripció:
La disminució constant de la inversió de fons públics en activitats de formació contínua limita el desenvolupament personal i professional dels empleats públics, però la seva voluntat de participar en accions formatives segueix creixent. Per tenir abast a la totalitat d’empleats públics amb els fons disponibles, així com proporcionar una millor conciliació de la vida laboral i familiar, les institucions públiques aposten per formacions suportades parcialment o totalment per plataformes on line: l’eLearning. Però no n’hi ha prou amb garantir l’accés a la formació per a tots els empleats públics, sinó que cal garantir que aquesta formació impacti positivament en l’acompliment del treballador i, per tant, de la institució pública.
És per això que proposem avaluar -en termes de satisfacció, aprenentatge, implantació i transferència- la formació on line realitzada en diferents institucions de l’INAP. Per això, es dissenyen instruments específics per a aquestes accions eLearning: una bateria d’indicadors per esbrinar l’ús i la participació en les plataformes dels cursos i una check-list per al disseny dels cursos. S’analitzaran les dades d’aquests instruments, com els d’aprenentatge, factors de transferència i transferència percebuda, amb la finalitat d’avançar propostes de millora per a l’eficàcia de la formació eLearning.
Consultar els documents: informe executiu, informe complert
Títol: Evaluación de la Eficacia de la Formación para la Innovación: Análisis de Casos de Éxito
Any de finalització: 2013
Equip: Pilar Pineda Herrero (dir.), Anna Ciraso Calí, Maria del Mar Duran Bellonch, Berta Espona Barcons, Natalia García Castaño, Alba Castejón Company, Àngela Janer Hidalgo, Carla Quesada Pallarès i Carlos Silva Ríos. Amb la col·laboració de: Eduardo Cascallar, Mariel Musso i Xavier Úcar Martínez
Breu descripció:
Per les organitzacions ser innovador pot marcar la diferència entre mantenir-se actiu al mercat o desaparèixer eliminat per una competència ferotge. Les accions de formació per a la innovació poden ser una eina a disposició de les empreses que els permeti l’adquisició de les competències professionals en base a les noves necessitats que van apareixent fruit del context econòmic i financer actual. Per la seva importància i pel gran nivell d’inversió que suposa la formació per qualsevol organització, és necessari tenir models d’avaluació de la seva eficàcia, entenent que una acció formativa serà eficaç si els treballadors i treballadores apliquen els aprenentatges realitzats en ella al seu lloc de treball, produint un impacte en l’organització. Aquest estudi descriu la situació de la formació per a la innovació a Espanya, analitza les seves característiques, avalua la seva eficàcia i la compara amb la formació no orientada a la innovació. Els resultats obtinguts permeten establir els criteris definitoris d’una acció formativa innovadora, entesa com formació per a la innovació en l’organització, i les seves característiques principals. A més a més l’estudi aporta una eina validada per l’avaluació de l’eficàcia de la formació contínua: un model que permet detectar aquells factors que influeixen en la transferència dels aprenentatges al lloc de treball, i identificar àrees d’intervenció per millorar-la. També s’ofereixen dades comparatives entre formació per a la innovació i no orientada a la innovació. I finalment es presenten propostes de millora per aconseguir una formació contínua més eficaç.
Títol: Evaluación de la Iniciativa de Formación de Demanda. Ejercicio 2007 y 2008
Any de finalització: 2011
Equip: Pilar Pineda (dir.), Jorge Calero, Carolina Fernández-Salinero, Mauro Mediavilla, Victoria Moreno, Carla Quesada, Xavier Úcar i Karla Villaseñor. Amb la col·laboració de: Verónica Lozano, Berta Espona i Elwood F. Holton III.
Breu descripció:
L’existència d’un sistema de suport econòmic a la formació, amb la formació de demanda, contribueix a que la formació contínua sigui una realitat per tots els treballadors, augmentant així la competitivitat de la mà d’obra i de l’economia del nostre país. L’Acord de Formació Professional per al Treball entre el Govern i les Organitzacions Empresarials i Sindicals el 2006, i la posterior publicació del reial decret 395/2007 han possibilitat que nombrosos treballadors rebin formació per millorar el seu exercici professional, la seva contribució productiva a les organitzacions i la seva empleabilitat al mercat laboral. L’avaluació de les iniciatives regulades per aquest decret i, en concret, de la iniciativa d’accions de formació a les empreses (formació de demanda), és necessària tant per evidenciar els resultats de la inversió pública realitzada en formació, com per introduir millores que augmentin l’eficàcia del sistema en un futur. En aquest estudi es reporten els resultats de l’avaluació de la Iniciativa de Formació de Demanda a l’Estat Espanyol, integrada per les accions de formació a l’empresa (AAFF) i els permisos individuals de formació (PIF), referent als exercicis 2007 i 2008.
Títol: Les dones en els programes de formació contínua: anàlisi sobre els factors que determinen la participació de les dones en formació
Any de finalització: 2011
Equip: Pilar Pineda Herrero (dir.), Carla Quesada Pallarès, Alexandra Stoian i Maria del Mar Duran Bellonch
Breu descripció:
En els últims anys la dona s’ha incorporat activament al mercat laboral i la seva participació en aquest és cada vegada més gran. Però aquesta participació no ha estat acompanyada per una millora de la qualitat, és a dir, millors llocs de treball. Precisament la formació contínua és una de les millors estratègies amb les que compten els i les professionals en actiu per millorar els seus coneixements, habilitats i actituds pel desenvolupament de la seva carrera professional i convertir-se així en un i una professional més competent. Ara bé, algunes dades indiquen que existeixen elements o factors que influencien el grau de participació de la dona en formació contínua i, per tant, tenen conseqüències en el seu desenvolupament professional. Partint d’aquesta situació aquest estudi té per objectiu descriure quin és el nivell de participació diferencial de les dones i els homes en els programes de formació contínua i analitzar els factors que afavoreixen i dificulten la participació d’elles en aquests. Finalment es proposen estratègies per millorar la participació de les dones en els programes de formació contínua com a via per optimitzar les seves oportunitats laborals.
Títol: Avaluació de la Formació Professional a Catalunya (Línies 1 i 2)
Any de finalització: 2009
Equip: Pilar Pineda Herrero (dir.), Mª Jesús Martínez Usarralde, Rafael Merino Pareja, Ramon Plandiura Vilacís, Eduardo Rojo Torrecilla, Cristina Suárez Gost i Andreu Termes López.
Breu descripció:
En tot país democràtic, la política educativa té com a trets vertebradors l’equitat, la qualitat i l’eficàcia. El sistema educatiu ha de tendir a la potenciació d’aquests trets i l’administració educativa té la responsabilitat de mostrar als ciutadans el grau en que l’educació els assoleix, contribuint així al desenvolupament i a la cohesió de la societat. L’avaluació és l’eina central per determinar si el sistema educatiu és eficaç, equitatiu i de qualitat. Amb el Pla d’Avaluació de la formació professional reglada a Catalunya (FPR), impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, l’administració educativa catalana inicia un procés d’avaluació sistèmica de la FP, amb la finalitat de valorar el resultat dels diferents canvis normatius que ha experimentat i la seva resposta a les necessitats actuals de la societat, tot identificant millores que ajudin a avançar, des d’una perspectiva tant nacional com europea. Aquest informe es troba dins aquest pla i respon a les línies 1 i 2 d’avaluació. La primera línia es concreta en avaluar el context normatiu de la FPR i en fer una anàlisi comparativa dels sistemes de FPR a Catalunya, a les CCAA més destacades i a determinats països de la OCDE. La segona es centra en avaluar l’adequació de la política de FPR a les necessitats i oportunitats de qualificació existents a Catalunya, a Espanya i a Europa, que apareixen recollides en les principals agendes i plans de formació. El període d’avaluació va del curs 2001-2002 al curs 2006-2007, tot i que en l’estudi també es fa esment d’aquelles directrius, normes, iniciatives i experiències posteriors a l’any 2007, però que són significatives per entendre l’evolució del període avaluat i per interpretar millor la situació de la FPR del moment, especialment de cara a fer propostes de millora sòlides i contextualitzades. L’equip multidisciplinar autor de l’informe utilitza tres perspectives d’anàlisi de la realitat: normativo-documental, anàlisi de dades quantitatives, anàlisi de treball de camp qualitatiu i perspectiva comparada. L’estudi es tanca amb un seguit de conclusions que pretenen valorar la situació de la FP a Catalunya i algunes propostes que poden millorar aquest nivell del sistema educatiu en un futur pròxim.
Títol: Evaluación de la Calidad de la Formación Continua en el sector de la Educación Infantil
Any de finalització: 2006
Equip: Pilar Pineda, Xavier Úcar, Mª Victoria Moreno, Esther Belvis, Isabel Álvarez, Vilma Garrido, Enric Vilaplana, Ferran Ferrer, Anna Forés i Sònia Roig
Breu descripció:
Una bona educació infantil és el fonament pel desenvolupament posterior de les persones, tant a nivell personal com professional; una bona educació infantil requereix uns professionals ben preparats i la formació continua aquí té un pes decisiu. Aquest estudi avalua la situació de la formació contínua al sector de l’educació infantil amb l’objectiu d’identificar les seves fortaleses i debilitats, i elaborar propostes que permetin optimitzar-la. L’avaluació es realitza a dos nivells: descriure el grau d’implantació de la formació continua al sector, és a dir, conèixer la cultura, la motivació i les iniciatives cap a la formació per part dels i les professionals i dels centres d’educació infantil; i, avaluar els resultats de la formació, és a dir, la satisfacció, l’aprenentatge, l’adequació pedagògica i la transferència que la formació genera als centres educatius. A més a més, l’estudi contempla l’anàlisi de les pràctiques d’avaluació de la formació que realitzen les empreses del sector i, també, l’avaluació de la seva adequació per fer de la formació una eina realment eficaç i estratègica per la qualitat dels centres d’educació infantil. L’estudi és a nivell estatal, per tant, s’analitza la situació de la formació contínua al sector de l’educació infantil a tot el territori espanyol. No obstant es posa especial atenció a aquelles comunitats que destaquen del conjunt, bé sigui pel caràcter innovador de les seves pràctiques de formació contínua en educació infantil, o bé per les particularitats de l’administració educativa que gestiona l’oferta formativa. Les CCAA estudiades en profunditat són: Andalusia, Aragó, Catalunya i Navarra.