Font: Imatge extreta de la presentació de la conferència

Conferència I: Júlia Martí Comas de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG)

El dimarts 4 de març va venir a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia la Júlia Martí Comas de l’ODG per parlar-nos sobre la crisi climàtica i la justícia ambiental des d’una perspectiva ecofeminista. L’Observatori del Deute en la Globalització és un observatori d’investigació que elabora anàlisis crítica de processos complexos i/o estructurals, per mostrar els impactes i riscs visibles i invisibles del sistema polític i econòmic, produint eines que faciliten l’interpretació del context actual.

La Júlia recentment ha publicat el llibre “Decreixement ecofeminista. Desaccelerar per recuperar la vida” on articula les propostes dels ecofeminismes i el decreixement amb l’objectiu de buscar alternatives al sistema capitalista. Podeu obtenir més informació i descarregar-lo lliurement en el següent enllaç.

  • Les múltiples crisis

La mirada de les múltiples crisis entén la conjuntura ecosocial actual dins d’una crisi del propi sistema (financera, d’estancament, inflacionària), com ecològica (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, esgotament de recursos), i de reproducció social i de cures, però també democràtica (manca de legitimitat de les institucions de la democràcia representativa).

Entenent aquesta crisi com a un fenòmen multidimensional, evitem la mirada de túnel. La qual, només s’enfoca en les emissions de carboni per a dur a terme una transició sostenible. En aquest context complex i multidimensional hem de promoure una anàlisi crítica de la transició verda. Una mirada més àmplia cap a la crisi ecosocial ha de poder veure com la precarietat de la vida, la degradació dels ecosistemes i els conflictes socials tenen a veure amb les conseqüències del canvi climàtic.

  • Impactes globals

El nostre model de producció i consum energètic té com a fonts principals el gas, el petroli i el carbó. Les energies renovables suposen una font minoritària. L’extractivisme verd busca mantenir el nostre nivell de consum però amb renovables, el que genera tensions geopolítiques i impactes a escala global.

L’ODG ha publicat l’informe “Neocolonialisme en nom de la transició verda. La mineria de terres rares a Madagascar” on exposa com la mineria de terres rares (imprescindibles per la transició energètica) a Madagascar suposa un exemple del neocolonialisme en nom de la transició verda que impulsen els països del Nord Global. Al final de la sessió hem visionat el curtmetratge documental publicat recentment, el podeu trobar d’accés lliure al següent enllaç.

  • Mirada ecofeminista

Font: Imatge extreta de la presentació de la conferència, obtinguda de l’informe “Ecofeminismos: apuntes sobre la dominación gemela de mujeres y naturaleza”

La mirada ecofeminista aporta una mirada crítica envers el model iceberg de les economíes patriarcals capitalistes. Hi ha una part de l’economia que està invisibilitzada: el treball de cures, el treball de susbsistència i el treball informal.

Es planteja la idea de que no només la natura és finita, el treball de cures també ho es. Els temps de la reproducció són incompatibles amb els temps de la producció capitalista cada cop més accelerats i exigents. Es du a terme una precarització de la vida, hi ha cada vegada més dificultats per acedir als rescursos per a la reproducció de la vida, degut a factors com la inflació, l’empobriment o el canvi climàtic.

Quan parlem d’ecofeminismes ens referim a la corrent que intersecciona l’ecologia i el feminisme. És una corrent teòrica, una proposta política i de movilització i una proposta vital. Connecta la dominació, explotació i degradació de la naturalesa no humana i l’opressio de les dones i altres grups socials (pobles originaris, LGTBIQ…). La vida és sostenible, segons l’ecofeminisme, quan es tenen en compte les interdependències socials i les ecodependències ecològiques.

  • Alternatives ecofeministes

La Júlia planteja cinc alternatives ecofeministes: arrelament, dret col·lectiu a les cures, resiliència i solidaritat, suficiència i justícia climàtica i reproductiva. Les quals exposa en més detall en la seva obra “Decrecimiento Ecofeminista. Desacelerar para recuperar la vida”. Respecte a les propostes pràctiques, planteja polititzar allò quotidià, una interseccionalitat pràctica per ampliar el subjecte ecofeminista i un internacionalisme des dels espais de lluita.