La segona conferència del Cicle sobre Crisi Ecosocial va comptar amb la participació de dos ponents molt vinculats a tant a l’economia social i solidària com a xarxes d’activisme ecologista. També van participar en l’organització de les Jornades Futurs (Im)possibles.
El Rubèn Suriñach i l’Eva Vilaseca, ambdòs vinculats a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i a l’Assemblea per la Transició Ecosocial de Catalunya (ACTE), de la que ens parlen al finalitzar la xerrada, van introduir-nos a la perspectiva dels escenaris de futur.
- Realisme ecològic
El Rubèn enceta la xerrada amb el concepte de realisme ecològic, pel que hem d’actuar amb la consciència envers l’extralimitació de recursos naturals.
Hi ha tot un seguit d’indicadors que apunten cap a aquest traspàs dels límits biogeofísics, i el canvi climàtic és només un d’aquests (ex.: acidificació dels oceans, canvis en les precipitacions, biodiversitat, canvis edafològics…). Per tant, cal treballar des de la lògica de l’adaptació, la resiliència i la mitigació.
Si la transició ecosocial és inevitable, com fer-la?
- Cancelació del futur
Abans de fer-la, cal poder imaginar-la.
Partint d’aquesta idea de la necessitat d’adaptar-nos a la crisi ecosocial, la Jornada Futurs Impossibles va permetre observar les dificultats sistèmiques per a pensar en sistemes alternatius. Aquesta diagnosi està nodrida de fets històrics, principalment vinculats a la consolidació del neoliberalisme. Això ha condicionat, gràcies a tota la campanya que els seus defensors porten fent des dels 80s (ex.: la TINA – o There is No Alternative de Margaret Thatcher) que no es veiés alternativa possible al capitalisme imperant.
La utopia neoliberal es consolida fins el 2008. La crisi va suposar un punt d’inflexió, perquè el creixement econòmic va mostrar els seus límits. Ara bé, aquest «xoc de realitat» no va suposar sempre un trencament de la legitimitat del neoliberalisme. La precarietat s’ha pogut cronificar, així com la sensació que «no viurem millor que els nostres pares». Aquest element de xoc i precarietat, sumat a la proliferació de les distopies, pot haver afavorit al fenomen de cancelació del futur.
Cancelem el futur quan no el podem pensar, imaginar, planificar, simplement perquè viure el present ens fa sentir més segurs. Les distopies contribueixen a que ens fem un cau en el present pensant que «en uns anys, tot pot ser pitjor».
No heu tingut la típica conversa sobre «com de malament està el món» i com «la humanitat s’estingirà» perquè «no hi ha res a fer»?
A això ens referim.
- La proposta dels escenaris de futur
El Rubèn proposa treballar amb 4 tipus de ficcions per a pensar, de diferents maneres, i atenent a diferents lògiques, el futur. Per una banda, podem pensar si primarà la lògica de mercat, o la lògica comunitària, i alhora, si hi haurà més o menys conflictivitat social. Com comentem, els 4 escenaris de futur son ficcions, i maneres de veure el «sistema» en el que viurem des de diferents òptiques. Son categories que serveixen per a l’anàlisi polític del món en el que vivim. Pel Rubèn i l’Eva, poder dibuixar aquests escenaris pot permetre afrontar la cancelació del futur.
LES ELITS FAN LA TRANSICIÓ: ESCENARI ECOFEIXISTA i ESCENARI GREEN NEW DEAL CORPORATIU
Un escenari ecofeixista seria en el que les elits i el poder corporatiu duen a terme un procés de segregació social, acaparament de terres i recursos. El conflicte se situa entre les classes populars (divisió interna d’aquesta classe), ja que es produeix una regressió democràtica i es tendeix a l’autoritarisme.
El també anomenat Green New Deal corporatiu és un escenari similar a l’anterior. Es produeix un adormiment social, els governs i el capital privat fan maquillatge verd (renovables i electrificació del transport), mentre la població que no es tan privilegiada veu com empitjoren les condicions.
Com serien les portades dels diaris en cadascun d’aquests escenaris?
QUI LIDERA EL CANVI, LES INSTITUCIONS O L’AUTO-ORGANITZACIÓ?
En un escenari de Green New Deal transformador s’assumeix un lideratge d’un canvi ecosocial més inclusiu des de les instiucions. Hi ha baixa conflictivitat social perquè la transició la duen a terme les institucions, però la població no té la iniciativa.
En canvi, en un escenari decreixentista els canvis els lidera la iniciativa de la societat civil organitzada. Aquest és l’escenari més “radical” perquè l’actual sistema de democràcia representativa perd pes a mida que guanya la força de l’auto-organització.
Les notícies en cadascun d’aquests escenaris podrien ser:
- Disruptors ecològics i conflictes socials
Els escenaris de futur s’han dibuixat durant el transcurs de diferents tallers que s’han dut a terme pel territori català. En tots aquests es compartia la diagnosi de la futura inestabilitat socioeconòmica, causada per disrupcions ecològiques.
Cal fer èmfasi en la idea que tots aquests elements vinculats a la transició ecosocial i els escenaris son instruments vinculats a la incidència política. Ens serveixen per a dibuixar futurs possibles i per a pensar com treballar per a que tinguin lloc, o bé per evitar-los, si no son desitjables. No s’han de prendre com a previsions de futur! A més, podem trobar molts elements d’aquests escenaris en el present, fins i tot dels dos escenaris més “radicals” (ecofeixista i, en oposició, decreixentista).
En acabar, l’Eva i el Rubèn ens proposaven 5 estratègies de canvi
- Mobilització, denúncia i resistència
- Incidència política
- Construcció d’alternatives econòmiques
- Reforç del teixit i governança comunitària
- Canvi cultural
- Principis de la transició ecosocial
viure amb menys, per viure millor i per viure tots i totes
És el lema que ens presenta l’Eva iniciant la seva part de la ponència, centrada en el «com» d’aquesta transició ecosocial que sí que podem imaginar.
- Propostes que ja existeixen
La transició ecosocial s’ha de centrar en les necessitats. El sistema econòmic no les pot falsejar per a nodrir els beneficis capitalistes. Per a fer una proposta contra-capitalista, Kate Raworth ha dibuixat l’economia del donut, de la que l’Eva ens parlava per a posar-nos un exemple de proposta d’anàlisi. Aquesta proposta s’anomena així perquè es grafica amb un donut, amb 3 cercles al seu interior. El que vol explicar el donut és que entre les necessitats socials i els límits ecològics s’hi troba una economia sana (economia regenerativa i distributiva).
- Canvis per canviar-ho tot
A la presentació hem intentat desbloquejar el camí cap a la transició ecosocial (que no és que no estigui succeïnt, però segueix sent un camí per recòrrer) amb 4 blocs.
| CANVIAR LA RELACIÓ NATURA-TERRITORI Restaurant ecosistemes, democratitzar l’accés als béns naturals, sobiranies, renaturalització de les ciutats… |
| CANVIAR EL SISTEMA ECONÒMIC Decréixer, descarbonitzar, relocalitzar, reconversió productiva . Preguntar-nos quins son els sectors econòmics essencials per a la vida. |
| CANVIAR EL SISTEMA DEMOCRÀTIC Garantint els drets socials, la cobertura de les necessitats bàsiques, la regeneració democràtica, renda bàsica universal, repensar com ens organitzem el temps, serveis públics, solidaritat internacionalista i cultura de la pau. |
| CANVIS CULTURALS Vides més senzilles, més comunitàries, més felices, cultura de la suficiència; educació ecosocial, art i cultura, economia social i solidària, imaginació i desig. |
- L’ACTE: mans al canvi!
Amb tota aquesta informació present, i amb un futur imaginable tan engrescador, l’Eva i el Rubèn han format part de la constitució de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial o ACTE (juliol de 2023). L’objectiu és que aquest sigui un punt de trobada de moviments, que, alhora, permeti donar suport a processos de transició locals. Fins ara, han impulsat reunions monogràfiques per abordar, des de l’ecologisme, situacions com la de l’actual Revolta pagesa.
Fins i tot intenten utilitzar la seva veu de canal de difusió d’aquestes lluites.
Vegeu el canal de telegram de l’ACTE sobre les mobilitzacions de la pagesia catalana.
Així és com, de la diagnosi (realisme ecològic), la imaginació (escenaris de futur) i la proposta (assemblea) els ponents ens porten a la universitat la transició ecosocial, la qual sembla ser un camí de vida que moltes persones no només imaginen, sinó que ja forma part de les seves vides.