La penúltima conferència del Cicle sobre Crisi Ecosocial es titulava “Extractivisme global i migracions climàtiques”. El títol es correspon amb la complexitat dels temes que es van tractar. A continuació, en fem algunes pinzellades i adjuntem alguns enllaços per a poder ampliar la informació.
Les dades les recollim de les aportacions del Miguel Pajares (d’Ecologistes en Acció) i de la Beatriz Felipe i el Jaume Pujolràs (de CiCrA Justícia Ambiental).
En primera instància, CICra ens va explicar quina és la seva tasca. La cooperativa va néixer de la necessitat de fer un tipus de recerca “menys acadèmica” i que pogués tenir una vessant activista. El seu camp de treball son les migracions i la seva relació amb la crisi climàtica. Des dels inicis, han estat analitzant com la crisi climàtica es relaciona amb la mobilitat humana.
- Responsabilitats diferenciades: ens introdueixen aquest concepte (present en tractats internacionals sobre canvi climàtic) per expressar que l’anàlisi de les conseqüències del canvi climàtic i la crisi ecològica s’hauria de fer ponderant la responsabilitat de cada territori en l’emissió, històrica, de gasos d’efecte hivernacle. [Article sobre les responsabilitats diferenciades]
- La complexitat de parlar de migracions climàtiques: un dels temes més tractats es relaciona amb la categorització de les migracions. En primer terme, perquè hi ha molts tipus de migracions. Dins les migracions contemplem els trasllats, dins el propi país o fóra d’aquest. Alhora, una dada repetida per tots els ponents es refereix a que, sempre, i defugint dels mites, les grans migracions (p.ex. d’Àfrica o Amèrica Llatina a Europa) son minoritàries, ja que predominen les migracions a regions properes. Per si el concepte de migració no fos complex, referir-nos a la migració climàtica ho complica encara més. En Miguel ens ho explica posteriorment amb el concepte d’impactes ambientals. Per la seva banda, CICrA ens deixa amb un estudi anomenat “Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions. Estudi de casos” que ens pot servir per a millorar en la comprensió del que son les migracions climàtiques.
- El gran chaco americano: aquesta zona entre Paraguai, Argentina, Bolívia i Brasil ha estat objecte d’estudi de la XCN per la quantitat de fenòmens climàtics que hi conflueixen (clima extrem que es mou entre les sequeres severes i les inundacions). L’estudi va ser breu, perquè no van disposar de més de tres setmanes per a recollir informació, tota de caràcter qualitatiu. Tanmateix, ens explicaven els seus descobriments en relació a la percepció sobre els canvis en el clima de la seva població. Aquesta es divideix entre la població indígena i els Amish, una comunitat cultural que descendeix de migració suïssa, alemanya i austríaca durant els segles XVIII i XIX. Segons la Bea i el Jaume, van trobar certa diferència entre la percepció de canvi climàtic antropogènic dels indígenes (que afirmen percebre canvis molt sobtats al clima) i el la dels Amish. De nou, les dades que van obtenir no son encara prou representatives, però van poder traçar hipotètiques línies de recerca pel futur al voltant de la percepció del canvi climàtic, també entre gèneres (part de l’estudi el van realitzar amb grups focals exclusivament de dones).
- L’acaparament pesquer i les migracions climàtiques: ens presenten un estudi divulgatiu en el que analitzen el paper que juguen els factors ambientals en els moviments forçats de població de caràcter internacional de les persones africanes que viuen actualment a Barcelona. Volien estudiar aquestes persones tenen una percepció de “migració climàtica” considerant que l’acaparament pesquer hagi afectat seriosament la seva vida en el país d’origen. L’estudi es va realitzar amb entrevistes a població migrada vivint a Barcelona, i els resultats assenyalen que no és directa la relació entre la migració i la causa climàtica, en els casos estudiats almenys. Tanmateix, sense abandonar el rigor de la recerca científica, es pot afirmar que l’explotació pesquera i altres factors climàtics (sequera) son factors que es consideren importants per part dels entrevistats. L’informe es pot consultar aquí.
Després de la intervenció del Jaume i la Beatriz, Miguel Pajares ens va oferir treneta minuts de dades sobre la relació entre l’extractivisme i la migració climàtica. Pel Miguel, parlar de desplaçaments provocats pel canvi climàtic és parlar dels impactes de l’extractivisme. Es fixa especialment en la mineria, una pràctica extractivista de llarg recorregut. La mineria implica l’ocupació de terres, la deforestació, l’expulsió i la contaminació de l’aigua. Tot això son impactes ambientals que no es relacionen amb les conseqüències del canvi climàtic, sinó més aviat amb les causes.
- La mineria, un tema molt actual: de mineria se’n fa de molts tipus. Actualment, l’anomenada transició energètica porta a l’extracció de minerals anomenats “crítics”, que son necessaris per a la fabricació d’instal·lacions d’energies renovables. En Miguel cita l’Alicia Valero Delgado, una investigadora que estudia els límits materials de la transició energètica. La mineria té un impacte directe sobre la vida de les persones que pot ser ràpid (ex.: expulsar població i/o traslladar comunitats senceres per la construcció o ampliació d’una mina).
- Trasllats cap a les ciutats: seguint amb la idea, abans assenyalada per la Beatriz i el Jaume, de les migracions intraterritorials, el Miguel també relaciona l’abandonament de les zones rurals amb causes climàtiques (terres que no es poden cultivar, per una banda, i/o acaparament de terres i expulsió forçada, per l’altra). Aquest abandonament de les zones rurals porta, de retruc, al creixement de les ciutats. Una de les zones del planeta que està perdent acceleradament zones de cultiu per fenomens climàtics és el Sahel (Burkina Faso o Mali especialment), es fixa el Miguel.
Per acabar amb la quarta conferència del Cicle, vam obrir el torn de preguntes. Vam encetar temes de rellevància com, per exemple, si la consideració de refugiats climàtics és desitjable per a les persones subjectes a aquesta categoria. Per la Beatriz, no sempre, ja que s’ha vist com alguns habitants dels estats insulars defugen de ser classificats en aquesta categoria.
Alhora, el públic es preguntava si és millor o pitjor classificar els migrants segons la causa. Pels ponents, aquest és un tema que requereix de molt estudi. Per una banda, la categorització pot portar a la creació de mecanismes d’ajuda específics per a persones que pateixen desplaçaments forçats per impactes ambientals o per les conseqüències del canvi climàtic. Tanmateix, a més d’intentar establir mecanismes de protecció internacional per a les persones que travessen fronteres en aquests contexts i incorporar també mecanismes de protecció dels desplaçaments forçats dins els propis estats, cal millorar les vies de migració dignes i segures per a tothom.
Aquesta ha estat una de les xerrades que han permès obrir més idees subjectes a l’estudi i el debat, segurament, per la seva actualitat i rellevància a llarg termini.
Si us ha motivat especialment l’estudi del tema podeu fer una ullada als llibres del Miguel Pajares i la Beatriz Felipe, per exemple.
