Tot i que la vuitena sessió del Cicle estava classificada com a taller pràctic, durant el decurs de les sessions ens vam trobar amb la possibilitat d’incorporar una breu presentació sobre una recerca molt interessant vinculada a la conferència sobre extractivisme i migracions.

Gràcies a la FAS vam saber del projecte de doctorat de l’Angham Daiyoub, una ecòloga procedent de Síria que estudia la relació entre la guerra i la conservació de la biodiversitat en aquest país amb una perspectiva de gènere.

L’Angham treballa amb el CREAF i col·labora amb la FAS i el centre de recerca ICTA-UAB. L’orientació de la seva recerca busca entrelligar el conflicte sociopolític siri amb un de caràcter ambiental, tenint en compte també els desplaçaments forçosos de població que son conseqüència de la conflictivitat.

Per saber-ne més, llegeix l’entrevista que la FAS va fer a l’Angham el gener de 2023.

En la xerrada del 30 d’abril, l’Angham ens va fer cinc cèntims de la recerca desenvolupada. En primer terme, ens feia preguntar-nos per què la destrucció de boscos durant la guerra no és notícia. Reflexionàvem sobre la prioritat d’atendre les víctimes civils, que no es posa en dubte. Tanmateix, la -no- aparició de la natura en la imatge d’una guerra amaga una de les causes subterrànies, però clau, que originen un conflicte d’aquesta magnitud. Ens estem referint a les guerres pels recursos naturals.

Alhora, la destrucció de la natura afecta, de retruc, a la població desplaçada. L’Angham ha estudiat, per exemple, la destrucció del bosc en zones amb major població refugiada síria. Una de les dades més impactants que ens presentava l’Angham té a veure amb la desaparició d’un 20% de massa forestal en deu anys (2010-2019), el que suposen 60 mil hectàrees. A més de les dades genèriques de destrucció de la natura, la doctoranda recull un seguit de casos d’estudi que vinculen la pèrdua de la biodiversitat amb el conflicte armat.

  • Instal·lacions de bases militars (Cas d’estudi sobre la base militar russa acordada el 2015)
  • Canvis en el paisatge i canvis culturals (Cas d’estudi sobre la deforestació per part del govern turc)
  • Caça d’espècies en perill d’extinció (Cas d’estudi sobre la gazella marica)
  • Gestió de residus (abocadors d’Al Bassa i de Wadi Al Hudda)

Per aprofundir en el coneixement del treball de l’Angham podeu consultar, per exemple, l’informe que va redactar amb NOVACT, i que trobeu enllaçat a continuació. En aquests es detallen els casos d’estudi que citem anteriorment.

INFORME PUBLICAT PER NOVACT SOBRE INJUSTÍCIA AMBIENTAL A SÍRIA : *Guerres i destrucció de la natura

La xerrada va ser molt curta per la complexitat que estàvem començant a abordar. A més, algunes de les idees introduïdes a la xerrada sobre “Extractivisme global i migracions climàtiques” es relacionaven molt bé amb l’explicació de l’Angham.

Quan la destrucció de la natura forma part d’un projecte de control del territori (control dels recursos petroliers, sense anar més lluny), les persones afectades solen ser les víctimes civils d’una guerra i poden passar a ser considerats refugiats. Ara bé, d’alguna manera, la destrucció de la natura forma part de les causes que els converteixen en refugiats (el territori es malmet, la població no hi pot viure, i es converteix en desplaçada). En primer terme, els considerarem víctimes d’un conflicte armat, però amb la mirada de la justícia ambiental, també víctimes de la destrucció de la natura.

L’Angham posa el focus en tots aquests elements per a aportar una mirada ecofeminista al conflicte (encara actiu) siri.