Portada del llibre “Futurs (im)possibles” (Pol·len, 2024)
Conferència II: Eva Vilaseca i Rubèn Suriñach
El dimarts 18 de març van venir a la facultat dos ponents vinculats a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i a l’Assamblea per la Transició Ecosocial de Catalunya (ACTE). l’Eva Vilaseca és biòloga i s’ha especialitzat en Ecologia i Economia Social i Solidària, treballa des de la cooperativa Espai Ambiental i des de la cooperativa EcoHub, impulsada recentment per en Rubén Suriñach. En Rubén és economista especialitzat en economia social i solidària i economies transformadores, ha estat durant molts anys vinculat a la XES, actualment és el coordinador de la cooperativa EcoHub i és autor de la novel·la “Tot era massa fràgil” (Pol·len Edicions).
Són coordinadors i autors del llibre “Futurs (im)possibles” (Pol·len, 2024) i han impulsat el projecte Escola de Transicions, un curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques a la Universitat de Barcelona (UB).
Construir un futur en un món que s’acaba: Escenaris, possibilitats i estratègies per una transició ecosocial
- Realisme ecològic
La gran acceleració i el descens energètic
La Gran Acceleració fa referència a la correlació entre l’obtenció d’energia barata i l’augment exponencial d’indicadors econòmics, socials i ambientals. L’ús històric dels combustibles fòssils ha permès aquest creixement, però, essent recursos finits, estan destinats a esgotar-se. A una escala històrica més àmplia, la seva disponibilitat ha estat una excepcionalitat que ha impulsat el desenvolupament humà. No obstant això, ens enfrontem ara al declivi energètic i a la necessitat urgent d’adaptar-nos-hi.
Després de la Gran Acceleració arriba el Gran Descens, l’inici de l’era de les conseqüències. Els impactes ambientals derivats del model de creixement actual es fan evidents a través de fenòmens com els límits planetaris.
La transició ecològica no és una opció, sinó un procés inevitable. El decreixement es presenta com una condició biofísica imprescindible per garantir la sostenibilitat. La qüestió clau és com abordar aquest descens i reduir la nostra petjada ecològica de manera equitativa i efectiva.
- Combatre la distòpia
El concepte TINA (There Is No Alternative), encunyat per Margaret Thatcher, proporciona la idea de que no hi ha cap alternativa viable al capitalisme. Mark Fisher anomena realisme capitalista al procés cultural mitjançant el qual se’ns inculca la creença que no podem imaginar una altra forma de vida fora del capitalisme.
A partir del col·lapse financer del 2008, la utopia capitalista occidental es trenca. L’ideal del progrés basat en el creixement econòmic i l’ascensor social esdevé inassolible per a les noves generacions, que constaten que viure millor que els seus predecessors ja no és una possibilitat. Això provoca un efecte psicosocial que es tradueix en una cancel·lació del futur, on cada cop menys persones s’atreveixen a imaginar horitzons alternatius.
Aquest fenomen es veu reflectit en les produccions distòpiques de masses, on el motor de la narració no és l’esperança, sinó la supervivència individualista en un món devastat. Aquest relat té un efecte pervers: genera acomodament en el present, fomenta el pensament conservador i paralitza qualsevol intent de projectar un futur diferent.
Per revertir aquesta situació, cal trencar amb aquesta narrativa i obrir la capsa del futur. És essencial disputar la distòpia i entrenar el pensament utòpic, promovent una imaginació col·lectiva capaç de narrar futurs desitjables i possibles.
Taula de World Economic Forum sobre els riscos dels propers anys
Font: World Economic Forum
Hem d’anar més enllà de la disputa cultural i del bloqueig distòpic i apostar per l’anticipació estratègica mitjançant la construcció participativa d’escenaris de futur, teixit social i comunitari. Els quatre primers riscos mostrats a la taula estàn relacionats amb la transició ecològica, és en aquest marc en el que hem de treballar els escenaris de futur. Aquest futur que s’aproxima és complex i ens mourem entre un procés endreçat i planificat i la necessitat de respondre a emergències donades per fenòmens climàtics.
- Escenaris de futur
Font: Imatge extreta de la presentació
A partir de dos eixos: continuitat institucional/discontinuitat institucional i lògica de mercat/lògica de bé comú, podem dibuixar quatre possibles escenaris de futur per fer front a la transició ecosocial.
Un escenari ecofeixista es caracteritza perquè les elits i el poder corporatiu duen a terme un procés de segregació social i concentració de terres i recursos. El conflicte sorgeix entre les classes populars, que es fragmenten internament, degut a una regressió democràtica i a una tendència cap a l’autoritarisme.
D’altra banda, el que s’anomena Green New Deal corporatiu és un escenari similar. Aquí es produeix un adormiment social, en què governs i capital privat fan un maquillatge verd (a través de renovables i de l’electrificació del transport), mentre que la població menys privilegiada experimenta un empitjorament de les condicions.
- Cinc estratègies de canvi
A continuació es presenten cinc grans estratègies de canvi sobre les que incidir per treballar en la transició ecològica justa, seguint la teoria del canvi o de transformació social.
- Mobilització, denúncia i resistència
- Incidència política
- Construcció d’alternatives econòmiques
- Reforç del teixit i governança comunitària
- Canvi cultural
- Transició ecosocial
L’únic camí cap a un futur possible i habitable és una transició ecosocial. Es presenta la proposta de l’economia del dònut de Kate Raworth, una proposta que vincula els límits planetaris que no podem traspassar en forma de sostre ecològic, i una base social conformada per drets bàsics garantits per tothom. És l’espai entre aquests dos eixos el lloc cap a on hem de dirigir-nos per garantir un futur ecosocial.
- Com hi arribem?
Tècnicament és possible però els reptes son que sigui ecològicament necessari, políticament viable i culturalment desitjable. La necessitat recau en construir noves narratives i poder imaginar aquest futur com a possible a més de concretar els passos de com fer-ho.
- Construir un projecte polític per Catalunya
La nostra prioritat hauria de ser que, davant la crisi ecosocial, les estratègies i propostes polítiques es dirigeixin a fer que aquesta sortida sigui desitjable i acceptable per la gran majoria, un ecologisme pel 99%.
- Centrat en les necessitats de la gent
L’ecologisme actual sovint es presenta de manera individualista (ex. reciclatge) o resistencialista (ex. límits al creixement). Podem, en canvi, proposar solucions que també abordin les necessitats quotidianes: habitatge, antiracisme, feminisme, etc. Així, la qüestió de la fi del món i l’arribada a final de mes es converteixen en lluites convergents.
2. Defensa de tres drets bàsics
- Drets socials (lluites socials)
- Drets de la natura (defensa del territori)
- Dret al futur (per les noves generacions)
3. Un ecologisme macro
Cal proposar accions ambicioses, concretes i realistes. Les propostes micro i localitzades (com les comunitats energètiques) són importants, però també cal plantejar canvis més amplis que defineixin el com i el què s’ha de fer per transformar la situació.
4. Donar resposta a la qüestió del treball
La tensió entre l’agenda ecologista i els interessos de la classe treballadora és central. L’ecologisme ha de plantejar la creació de llocs de treball, forjant aliances sindicals pertinents i desenvolupant propostes concretes que abordin aquesta qüestió.
5. Un projecte compartit
L’objectiu és construir una proposta política que respongui a aquestes necessitats, basada en un procés ampli de grans aliances. Des de l’ACTE, proposem erigir una estratègia política compartida, ambiciosa, que busqui ponts i defineixi un horitzó comú. És necessari construir el nostre projecte polític davant aquesta crisi, com reflecteix el Pacte Ecosocial de Catalunya.
En el següent enllaç podeu consultar les Mesures per una Transició Ecosocial a Catalunya presentades per l’ACTE, integrada per 273 entitats i moviments socials, professionals i activistes de diversos sectors. L’ACTE es presenta amb l’objectiu d‘impulsar una transició ecològica i social a Catalunya que sigui justa i democràtica.