Conferència IV: Miguel Pajares

El passat dimarts es va dur a terme la quarta conferència del cicle formatiu sobre l’extractivisme global i les migracions climàtiques a càrrec d’en Miguel Pajares. En Miguel es va llicenciar en Ciències Biològiques i es va doctorar en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. És membre investigador del Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat, adscrit al Departament d’Antropologia Social de la Facultat de Geografia i Història de la UB. És President d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i també membre d’Ecologistes en Acció. Autor de llibres i articles relacionats amb la immigració, l’asil, els drets humans i la lluita contra el racisme. També és autor de cinc novel·les de crítica social, publicades entre el 2013 i el 2022. Als últims anys, el seu estudi s’ha centrat en les migracions climàtiques, i ha publicat: Refugiados climáticos, un gran reto del siglo XXI (2020) i Bla-bla-bla, el mito del capitalismo ecológico (2023).

Desastres mediambientals:

  • Geofísics (no hi ha intervenció humana)

Els desastres geofísics, com els terratrèmols, els tsunamis i les erupcions volcàniques, són fenòmens naturals sense intervenció humana que provoquen desplaçaments interns; no obstant això, segons l’IDMC (Centre de Monitoratge de Desplaçaments Interns, Noruega), aquests esdeveniments representen només una petita part del total de desplaçaments forçats per desastres naturals.

  • Provocats per la indústria (hi ha intervenció humana)

Els desastres medioambientals provocats per la indústria són especialment greus al sud global, on la perifèria del capitalisme acull grans transnacionals del nord (minerals, agroindústries…) que generen contaminació i degradació ecològica; per exemple, als països costaners d’Àfrica Occidental, la implantació de la pesca industrial als anys 90 va desplaçar els pescadors locals i va esdevenir una de les causes principals de les migracions d’aquelles regions.

A continuació ens centrarem en les principals activitats industrials que produeixen desastres mediambientals i de les seves conseqüències.

Agricultura i ramaderia industrial:

La expansió de les grans corporacions transnacionals al sud global està generant greus impactes degut a l’explotació dels territoris, generant diversos impactes:

  • Acaparament de terres

L’acaparament de terres al sud global foratja profundes injustícies: Mali, un dels països més pobres del món, va arribar a ser el segon exportador del món en cotó, s’exporta per a la roba del nord global. El Govern va adjudicar grans extensions sense reconèixer títols de propietat locals perquè transnacionals del nord instal·lessin monocultius de cotó, sucre o matèria primera per a biocombustibles. De manera similar, a Somàlia, malgrat ser un dels principals exportadors de bestiar i carn és alhora un dels països on hi ha més fam del món. Les grans empreses de l’agricultura industrial acaparen el territori i generen desplaçaments forçats.

  • Pèrdua de productivitat pels fertilitzants químics

L’ús intensiu de fertilitzants químics, si bé augmenta rendiments a curt termini, degrada la qualitat del sòl (acidificació, pèrdua de matèria orgànica i desequilibri de la microbiota), fet que a mig o llarg termini provoca una caiguda de la productivitat, dependència creixent de més insums químics i, en regions del sud global, l’empobriment de petits agricultors que sovint han de migrar en no poder sostenir la producció sota aquests costos ambientals i econòmics.

  • Contaminació de rius i aqüífers subterranis

La contaminació de rius i aqüífers subterranis per vessaments industrials, agroquímics i aigües residuals sense depurar enverina fonts d’aigua potable i sistemes agrícoles locals, provoca malalties, erosiona els mitjans de vida de comunitats dependents de la pesca i el conreu, i força desplaçaments.

  • Deforestació

La desforestació, impulsada principalment per l’expansió de conreus i pastures per alimentar bestiar, expulsa comunitats indígenes i nadiues que depenen del bosc per al seu sustenteniment, ja que, segons dades del World Resources Institute (2024), cada dia es perden prop de 14.400 camps de futbol de bosc, fet que a més agreuja la pèrdua de biodiversitat i accelera el canvi climàtic.

Font: World Resources Institute

Mineria:

La mineria és una de les activitats que més es desenvolupa en països del sud global, i també constitueix una necessitat que s’ha accentuat amb el capitalisme i la globalització.

La mineria a cel obert, que suposa al voltant del 80 % de l’activitat minera mundial, remou enormes extensions de terra i desplaça completament camperols i habitants locals; a més, per separar els minerals s’usa gran quantitat d’aigua en països amb estrès hídric, privant els agricultors del recurs essencial i contaminant-lo amb productes químics.

Les energies renovables: un nou impuls extractivista

L’actual model de la transició energètica promogut per la Unió Europea té com a objectiu deixar de banda els combustibles fòssils i que tota l’energia sigui elèctrica i produïda a partir de fonts renovables. El que explica en més detall en Miguel en el seu últim llibre Bla-bla-bla, el mito del capitalismo ecológico (2023), els combustibles fòssils actualment ens aporten el 80% de l’energia que consumim, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) afirma que les renovables aporten un 10% del total (incloent-hi biomassa i agro-combustibles), mentre que l’energia solar i l’eòlica aporten el 2,5% a escala global.

Seguint aquestes dades, en Miguel ens exposa com resulta impossible deixar de consumir combustibles fòssils i que tota l’energia sigui elèctrica i produïda amb fonts renovables. Si volem arribar a aquest objectiu, de cap manera podem arribar als nivells energètics que ens proporciona actualment el petroli, la transició energètica del món capitalista mantenint l’estructura empresarial i el consum actual és un projecte fallit per avançat, hem d’anar cap a un altre model de societat amb menys consum energètic i altres formes de vida.

El món capitalista està fent aquesta aposta per la transició energètica, i per a això necessita molts més minerals dels que ja estàvem extraient abans, concretament metalls del grup de les terres rares els quals inclou un grup de 17 metalls més o menys escassos. Aquests resulten clau a l’hora de dur a terme la transició energètica, ja que permeten convertir l’electricitat en moviment i el moviment en electricitat, un aerogenerador els necessita. És per això que l’aposta pels cotxes elèctrics suposa dedicar a la mobilitat particular i privada un conjunt d’aquests minerals escassos (com el liti i el cobalt) que hauríem de fer servir en la producció d’autobusos i trens, és a dir en la promoció de mitjans de transport col·lectius i públics.

L’extracció d’aquests recursos és du a terme principalment al sud global perquè al nord global es tanquen mines per la seva gran contaminació i el fort rebuig social, fet que genera el desplaçament de les grans multinacionals de l’extracció minera al sud, aprofitant la manca de regulació ambiental i el baix cost laboral per explotacions a gran escala que sovint desplacen comunitats locals i degraden ecosistemes.

L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) recentment ha publicat l’informe Neocolonialisme en nom de la transició verda. La minería de les terres rares a Madagascar on exposa l’extractivisme dut a terme a Madagascar en busca de les anomenades terres rares per a tal de dur a terme la transició energètica al nord global.

Aquest model de transició energètica generat per la indústria i les grans corporacions transnacionals està produint desplaçaments de la població.

Característiques dels desplaçaments climàtics i mediambientals:

  • Desplaçaments temporals

Aquests desplaçaments són més propis de fenòmens climàtics sobtats, segons el IDMC són una mitjana de 25 milions de persones a l’any. La majoria de les persones quan es dona per finalitzat el desastre natural tornen a la seva terra, així i tot, hi ha algunes persones que si aquest fenomen succeeix de forma molt repetida acaba abandonant el territori.

  • Desplaçaments permanents

Els desplaçaments permanents són causats principalment per fenòmens climàtics de generació lenta, tals com les sequeres o les temperatures creixents. Aquests fenòmens generen un canvi que, moltes vegades, desemboca en una desaparició dels hàbitats, generant desplaçaments i migracions permanents. Aquest tipus de desplaçament són els més importants.

La major part d’aquests desplaçaments són interns, dins del mateix país. Habitualment són persones que es desplacen del medi rural cap a la ciutat, aquest resulta el motiu principal pel qual les grans ciutats estan creixent de forma exponencial els últims anys en tot el sud global.

On es dirigeix la gent que emigra?

Les persones que emigren principalment es dirigeixen als països limítrofs del sud, les migracions a grans distàncies resulten minoritàries. Països com Mali o Burkina Faso han estat molt afectats per les conseqüències dels conflictes bèl·lics, el canvi climàtic i l’agroindústria. Les migracions provocades per aquests impactes han generat un gran flux de desplaçaments, només el 5% acaba a Europa, l’altre 95% es dirigeix als països costaners de l’Àfrica occidental, on es troben les grans ciutats en fases de creixement (un exemple seria Lagos).

De les migracions que arriben a Europa, les que considerem de llarga distància, actualment no sabem quina part del total és deguda a motius climàtics. En Miguel ens explica com no s’han dut a terme els suficients estudis i recerques per a saber de les migracions que estem rebent al nord quin és el pes de les migracions degudes a motius climàtics, sabem que existeixen, però desconeixem la magnitud.