“Imaginar els residus és imaginar el món en què han estat produits. És invocar una valoració sociològica i moral al voltant del valor personal, l’organització social i el desenvolupament de la societat”
(O’Brien 2008: 171)
Conferència V: Blanca Callén
La última conferència d’aquest cicle la va dur a terme el passat dimarts 6 de maig la Blanca Callén, professora del Departament de Psicologia Social de la UAB. La Blanca investiga a l’àrea dels Estudis Socials de la Ciència i la Tecnologia i l’acció col·lectiva, i els últims anys ha treballat en torn a les deixalles electròniques i la cultura de la reparació en el context de la crisi climàtica. És co-fundadora i membre del col·lectiu Restarters BCN.
En primer lloc, la Blanca ens va posar al dia sobre la situació actual dels residus electrònics. Les dades són extretes del E-Waste Monitor i resulten molt útils per a visibilitzar la problemàtica.
- La problemàtica de les deixalles electròniques
Segons les previsions, la quantitat de deixalles electròniques generada al món està creixent de manera exponencial. La velocitat de generació és cinc vegades superior a la capacitat de gestió i recollida per al seu reciclatge. A escala global, produïm uns 7,3 kg de deixalles electròniques per persona i any. Tanmateix, Regne Unit, Europa, Estats Units i Canadà encapçalen aquest rànquing amb 16 kg anuals per persona, mentre que a l’Àfrica la mitjana és d’uns 2 kg. Resulta latent la diferència en el grau de generació de deixalles electròniques entre el nord i el sud global.
Quin tipus de deixalles electròniques es generen en més quantitat?
Són sobretot els petits aparells electrònics: cigarretes electròniques, càmeres de vídeo, microones, etc.
- Per què augmenten tant els residus electrònics (e-waste)?
El desenvolupament econòmic actual està fortament lligat amb la tecnologia, tenim una gran dependència a aquesta. Aquesta relació genera un augment en les taxes de consum, cicles de vida curts en els productes i cada vegada menys opcions de reparació. La cerca de creixement econòmic constant deixa com a rastre un augment anual global dels aparells electrònics i, en conseqüència, dels residus (els quals contenen materials perillosos i tòxics). La Blanca ens mostra dades de com el 80% del total dels residus no són recollits per al seu reciclatge. D’aquesta manera, queda evidenciat com el model de reciclatge actual no és capaç de seguir el ritme accelerat de creixement mundial dels residus electrònics.
Com podem observar en la següent imatge presentada per la Blanca, segons les dades obtingudes el 2018, el 80% de la brossa no es recicla.
- Quines són les mesures institucionals? Com es respon al problema?
En el centre de les propostes institucionals es troba la resposta estesa del productor, és a dir la responsabilitat que qui posa en el mercat un producte s’ha de fer càrrec del seu tractament. La realitat ens porta al fet que només un terç dels residus acaben finalment en plantes de tractament on es manipulen adequadament els seus components.
D’una banda, hi ha una taxa incorporada en el producte per part del fabricant que serveix per a finançar el reciclatge posterior, el desconeixement per part dels compradors afavoreix un enriquiment il·legítim per a les grans corporacions.
D’altra banda, hi ha una mesura que estableix que els comerços de més de 400 metres quadrats han d’acceptar l’entrega de qualsevol petit aparell (de menys de 25 centímetres) però encara hi ha botigues que no accepten recollir-lo.
Quan distingim els països que generen residus dels que els reben, s’observen clares diferències entre el “nord global” i el “sud global”. Els principals receptors són la Xina, l’Índia, el Pakistan, Egipte, Ghana, Costa d’Ivori, el Brasil i Mèxic, mentre que Europa i Amèrica encapçalen la llista de països generadors.
Les dades per regió mostren que, el 2022, Europa va ser la zona amb més residus electrònics per càpita (17,6 kg), seguida d’Oceania (16,1 kg) i les Amèriques (14,1 kg). Aquestes mateixes regions destaquen també pel seu avançat sistema de recollida, tractament i reciclatge, amb taxes de recollida de 7,5 kg a Europa, 6,7 kg a Oceania i 4,2 kg a les Amèriques.
- Conflictes i respostes ecosocials en el cicle de vida d’un dispositiu electrònic
Distingim dues fases en les quals ens trobem amb conflictes, la primera fase fa referència al disseny i producció. A continuació esmentem els tres principals conflictes:
- Obsolescència programada: els dispositius duren menys temps del que haurien, hi ha un temps de vida limitat dissenyat de forma específica i intencionada
- L’escassetat de materials: Els recursos naturals necessaris per a desenvolupar aquestes tecnologies inclouen les terres rares, un exemple és el coltan, el 80% de les reserves mundials d’aquest material estan en el Congo. Aquest fet genera una dependència geopolítica alhora que va acompanyada d’una lògica extractivista.
- Toxicitat: Tant en la dimensió de la salut com mediambiental.
Què es podria fer?
- Per a combatre l’obsolescència programada es pot fer pressió perquè s’implementin lleis que facilitin desmantellar un producte. Hi ha una directiva europea d’eco-disseny que ho promou en certs productes, així i tot, encara no hi ha cap mena de sancions vinculades i aquesta directiva encara no s’aplica a tots els tipus d’aparells electrònics.
- D’altra banda, respecte a l’escassetat de materials, una solució és la reutilització de materials reciclats. Una altra mesura podria ser la promoció d’un sistema internacional de verificació similar al que s’utilitza per als diamants que tingui l’objectiu de certificar que les matèries primeres han sigut extretes de forma justa. Fairphone és una empresa que produeix telèfons mòbils amb materials extrets de forma justa i la seva producció es regeix pel principi de justícia social.
- Finalment, per a resoldre el problema de la toxicitat i els seus impactes en la salut i el medi ambient, s’han implementat mesures com la directiva RoHS per part de l’ONU que restringeix l’ús de substàncies tòxiques en la producció d’aparells.
Quin món socio-material recrea l’actual disseny i producció de tecnologia?, De quines altres maneres es podria dissenyar i produir tecnologia? o Què significa la innovació socio-tècnica?
A continuació passem a la segona fase: el consum i la vida útil dels aparells electrònics. Distingirem les tres principals problemàtiques.
- Obsolescència percebuda: Fa referència a quan es fan canvis menors estètics en els nous productes per a fer-nos creure que ja estem desfasats i que necessitem comprar el nou producte, ja que el que tenim “no serveix”.
- Incompatibilitat de software i formats: Es du a terme quan ens desfem d’un aparell per una incompatibilitat o falta d’actualització.
- Costos: La diferència de preu entre un producte nou i la reparació de l’aparell actual, com més externalitzada és la producció d’un aparell més baix serà el seu preu (però més alt el seu cost: baixos salaris, males condicions laborals, pocs controls sanitaris…)
Què es podria fer?
- Per combatre l’obsolescència percebuda, en primer lloc, podem pensar dues vegades si necessitem realment o no un aparell, en comptes de comprar-lo podem demanar-lo a una biblioteca d’aparells de Barcelona o buscar en el mercat de segona mà.
- D’altra banda, per resoldre la incompatibilitat de software i formats com a alternativa, podem instal·lar Linux o formats oberts.
- Finalment, el millor per reduir els costos és allargar la vida d’un producte i evitar el residu. El 80% de l’energia que utilitzarà un ordinador en tota la seva vida es consumeix en el moment de la producció. El millor aparell és el que ja tens.
Si no sabem com funcionen els nostres aparells podem afirmar que som els seus propietaris? Qui posseeix les eines o el coneixement?
A continuació ens movem a la fase final: el processament dels residus.
Les quatre fases que hem de seguir per evitar contribuir a fer créixer la brossa electrònica són: reparar, donar, reutilitzar i, finalment, reciclar.
El reciclatge resulta un frau, els residus acaben en abocadors, incineradores i exportats a països en vies de desenvolupament. És per això que l’important és centrar-se en les tres primeres fases i evitar la generació de residus electrònics.
Anualment, Greenpeace o IFixIt publiquen rànkigs de productes electrònics que es poden reparar.
La Blanca també es refereix a la comunitat de Restarters Barcelona, que organitzen jornades de reparació d’electrònics. Entre d’altres iniciatives que podem trobar a la ciutat de Barcelona, com Reparat Millor que Nou.
- Propostes:
Respecte a la donació, si teniu aparells electrònics que ja no feu servir Labdoo recull ordinadors de segona mà i els recondiciona per a donar-los a les escoles. D’altra banda, un company del cicle ha presentat la seva entitat, ACORDES (Associació per la Cooperació amb Recursos pel Desenvolupament), on treballen amb voluntaris des de 2004 en projectes de cooperació internacional i recullen aparells en funcionament per a donar-los a escoles de les comunitats més vulnerables. El seu email, per si voleu contactar amb ells és ongdacordes@gmail.com.
Qui es responsabilitza dels nostres residus? En quins contextos o sota quines condicions deixa de ser brossa per a convertir-se en una altra cosa? I si no fos brossa, quines altres coses podria ser?
- Dinàmica del conflicte
Hi ha forces que empenyen perquè els nostres aparells es converteixin més ràpidament en brossa, i hi ha forces que empenyen per a què no, depenent de la nostra vida quotidiana podem alinear-nos en un moment o un altre a algunes d’aquestes forces.