Conferència/Taller 1: Anselm Rodrigo del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
El dimarts 11 de març va venir a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia l’Anselm Rodrigo, doctor en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtic d’Ecologia a la UAB i investigador del CREAF. Va exposar-nos la situació actual d’emergència climàtica a la universitat, on sóm i que estem fent.
- Podem parlar realment d’emergència climàtica a la UAB?
Representats democràtics, com la Moncloa i el Parlament Europeu, declaren l’emergència climàtica a l’Estat. El 21 de maig del 2019 la UAB declara l’estat d’emergència climàtica.L’equip de govern de la universitat ha acordat afegir-se a la delcaració d’estat d’emergència climàtica tot secundant la iniciativa de l’Assemblea Ecologista de la UAB, que ha redactat una carta oberta adreçada al conjunt de la Universitat. A més, la UAB va dedicar el curs 2019-2020 al tema del canvi climàtic, protagonitzant la festa major i altres activitats institucionals.
- Podem parlar d’emergència climàtica des de la ciència?
L’augment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera durant els últims 800.000 anys no sembla seguir un cicle natural. Des que hi ha vida a la Terra, mai no s’havien assolit aquests nivells de CO₂, i la gran majoria d’aquestes emissions provenen de la combustió de combustibles fòssils i dels canvis en l’ús del sòl. D’altra banda, s’ha observat un augment de les temperatures globals amb una relació causa-efecte molt clara des del punt de vista estadístic, on els gasos d’efecte hivernacle juguen un paper fonamental. L’any 2024 va ser el més calent registrat a escala global. Aquest escalfament global ha provocat una sèrie d’efectes climàtics variats, entre els quals destaquen fenòmens extrems com onades de fred, incendis, temperatures més elevades i pluges torrencials.
Font: Imatge extreta de la presentació
- Emergència climàtica a Catalunya
El canvi de clima a Espanya comporta una modificació de les condicions de vida i de conreu, representant un perill per a l’agricultura, tal com indica la classificació Köppen, una classificació climàtica natural mundial que identifica cinc tipus de clima principals. Com observem en la imatge a Catalunya entren en joc els climes àrids i desèrtics deixant enrere el clima mediterrani, amb els impactes que això suposa. També es calcula que disminuirà notablement la quantitat d’aigua als rius, sent la conca mediterrània especialment sensible a aquests canvis de clima.
Comparació Köppen 1971-2000 vs. Köppen 2041-2060
Font: Imatge extreta de la presentació, per consultar l’estudi visitar aquest enllaç
Nota: Dfc: Clima boreal; Csa i Csb: clima mediterrani; Cfb: clima coeànic; Bsh i BsK: Clima semiàrid o semidesèrtic calent o fred; Bwh i BwK: Climes àrids calent o fred
A més, s’observa un augment del nivell de l’aigua del mar que podria provocar la desaparició del delta de l’Ebre, fenomen identificat en el mapa de C40 Cities, el qual mostra les ciutats afectades. Quan el CO₂ s’incorpora al mar, es produeix un augment de l’acidesa i una baixada del pH. Encara que els efectes d’aquest fenomen no estan del tot clars, es preveu que afecti la vida marina, ja que molts organismes depenen d’aquest equilibri, amb conseqüències tant directes com indirectes que ens deixen incerts sobre quin serà l’escenari alternatiu.
Mapa de C40 Cities amb les ciutats afectades per la pujada del nivell del mar
Font: Imatge extreta de la presentació
- Els més vulnerables són els que menys emeten
La vulnerabilitat dels països davant el canvi climàtic depèn tant de les condicions climàtiques que afecten cada regió (com inundacions, tempestes, etc.) com dels sistemes i regulacions que tinguin per gestionar i recuperar-se d’aquests esdeveniments.
Així, el mapa d’emissions de CO₂ i de vulnerabilitat evidencia que els països amb majors emissions sovint tenen recursos i polítiques que els permeten afrontar millor aquests fenòmens, mentre que els països que menys emeten es troben, en molts casos, en una situació de major vulnerabilitat.
Mapa d’emissions de CO2 per cápita
Font: Imatge extreta de la presentació
Mapa de mitjana global de vulnerabilitat humana
Font: Imatge extreta de la presentació
- Podem fer alguna cosa?
Els escenaris de futur mostren un panorama on es contempla un mapa amb un millor rendiment a 1,5 graus comparat amb 2 graus. Si actuem de manera decidida, podrem reduir significativament alguns dels efectes adversos del canvi climàtic.
Per mantenir l’augment de la temperatura a 1,5 graus, és imprescindible reduir les emissions globals en un 45% i complementar aquesta reducció arribant a un 70% d’energia renovable.
Aquest objectiu es pot aconseguir de dues maneres: augmentant la generació d’energia renovable o reduint el consum energètic global. És fonamental reduir el total d’energia utilitzada alhora que s’incrementa la proporció d’energia procedent de fonts renovables.
A nivell mundial, les emissions provenen principalment de la producció d’electricitat, la climatització i el sector agrícola, entre d’altres. En el context català, segons dades del monitor públic d’emissions de Catalunya (324.cat), aproximadament el 30% de les emissions per sectors es deriva del transport.
Gràfica d’emissions a Catalunya per sectors (2022)
Font: Imatge extreta de la presentació
- A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
La informació sobre l’emergència climàtica no és fàcil de trobar, ja que no només falta una etiqueta específica que la identifiqui, sinó que la seva localització resulta complicada. Si la informació és complicada de trobar representa que no és important, s’hauria de demanar que es pugui accedir de forma clara i donar-li més rellevància.
La UAB aprova un programa d’actuacions per assolir neutralitat climàtica el 2030
La UAB ha aprovat un ambiciós programa de Política Climàtica per tal d’eliminar l’ús de combustibles fòssils, disminuir la petjada de carboni i compensar les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2030. Hem d’anar vigilant que aquest programa es vagi complint i vagi assolint els objectius marcats.
Emissions de CO2 a la UAB
Gràfica d’emissions de CO2 de la UAB segons abast
Font: Imatge extreta de la presentació
Nota: Abast 1: emissions directes (gas natural i transport del que es té control, bus intern i flota pròpia); Abast 2: electricitat; Abast 3: mobilitat per accedir al campus, viatges de feina, tractament de residus i consum d’aigua
Les emissions relacionades amb el Abast 3 són les més importants en les que incidir, ja que el transport privat com a mitjà d’accés al campus és el principal causant d’emissions de CO2. Les enquestes d’hàbtis de mobilitat anuals de la UAB mostren un mapatge molt complet sobre la forma d’accés al campus, així i tot, en la última no es pot trobar d’on venen les persones. No només és responsabilitat dels usuaris, és imprescindible apostar per una bona xarxa de transport públic.
Podem consumir diferent i sobretot menys
El més útil és reduir el consum, en comptes de centrar-nos en reutilitzar o reciclar. Diverses organitzacions, com OXFAM, Ecologistes en Acció o la Cooperativa Opcions, ofereixen eines per fomentar un consum responsable. També cal evitar envasos d’un sol ús, ja que poden provocar un efecte rebot, com es veu amb els gots utilitzats a les màquines de cafè.
Pel que fa a la universitat, és important qüestionar-se què s’està fent en aquest àmbit. Per exemple, si s’entén que consumir més verdures pot reduir les emissions de CO₂, seria oportú que els menús vegetarians fossin més presents al campus. Tanmateix, la implementació d’aquesta mesura és complicada: si per rebre les concessions es requereixen mesures com drets laborals garantits i normatives sanitaries, perquè és legal donar-les si no hi ha una intenció de reducció d’emissions? Si fos més assequible i fàcil de fer, ja s’haurien implantat, però la situació actual planteja diversos obstacles.
Actualment, la UAB està desenvolupant el projecte de sostenibilitat alimentària “Recooperem” orientat a reduir el malbaratament alimentari; es proposa que el que sobra a les facultats es destini a una cooperativa per a la seva reutilització. Així mateix, seria convenient demanar informació sobre l’origen dels productes i promoure-ne el consum de proximitat.
D’altra banda, s’han fet millores notables com el canvi a il·luminació LED i la millora de l’aïllament tèrmic, així com la intenció de substituir les calderes de gas, tot aconseguint un bon resultat. Les energies renovables al campus representen actualment un 4%, quantitat mínima però millor que res, i es preveu un augment de la instal·lació de plaques solars, l’ús de biomassa i una disminució general del consum.
- Què podem fer?
Organitzar-nos i participar activament són claus per impulsar el canvi. És fonamental establir i utilitzar sistemes de participació estudiantil, com ara l’Assemblea Ecologista de la UAB, per posar aquesta temàtica a l’agenda diària de la universitat.
Hi ha moltes formes d’organitzar-se; per exemple, les ocupacions d’End Fòssil van servir de catalitzador per desenvolupar un model d’assignatura optativa per a tots els graus, encara que actualment es trobi estancat, que abordava la crisi ecosocial. Cursos com aquest que estem duent a terme són necessaris per organitzar-nos i presentar propostes de millora per reclamar les mesures necessàries per afrontar la situació d’emergència climàtica a la universitat.