El Simposi Apollodoriana s’organitza i se celebra en el marc del projecte sobre mitografia grega, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación “Los mitos en Grecia: edición y comentario de los mitógrafos antiguos” (FFI2010-16301). Sota l’epígraf mitografia s’apleguen un conjunt d’escrits en prosa que transmeten reculls sistemàtics de narracions mítiques, seguint criteris diferents i amb finalitat principalment informativa o erudita, datables, sobretot, en darrers temps de l’hel·lenisme i en els primers segles de l’edat imperial. Els seus predecessors són els anomenats logògrafs del segle v aC. A diferència d’aquests, que seleccionen i depuren les versions dels mites amb una actitud propera a la dels filòsofs físics (així Hecateu de Milet), a voltes des de les seves ciutats estant (Acusilau des d’Argos, Ferecides des d’Atenes), com a fonts de la història dels orígens, i dels atidògrafs dels segles iv i iii, que recerquen −i manipulen− les llegendes locals sobre institucions i costums, els reculls dels mitògrafs tenen com a finalitat immediata la informació dels lectors en l’abundant tresor mític dels grecs, enriquit al llarg dels segles pels successius tractaments literaris. Tret d’aquesta voluntat expositiva, els texts mitogràfics no formen un grup homogeni pel que fa als continguts i a la forma, la qual cosa fa que la integració en un capítol dels nostres manuals, com a gènere o com a subgènere literaris, no sigui gaire fàcil. Per altra banda, ben sovint les dates són difícils de determinar, la identificació dels autors no és segura, i a voltes ens les havem amb textos pseudoepigràfics, com ara justament el text que constitueix el centre de debat del present Simposi.
En el marc dels Projectes d’investigació dirigits pel Prof. Francesc Cuartero en el període 1991-2011 i, actualment, per Jordi Pàmias (8 projectes finançats en total), l’equip d’investigadors ha impulsat l’estudi i l’edició crítica, traduïda i comentada dels principals mitògrafs grecs. Però la principal recopilació de mites que ens ha llegat l’Antiguitat és la Biblioteca atribuïda a Apol·lodor, que constitueix, sens dubte, la nostra font principal per a reconstruir la mitologia antiga. El propòsit i la destinació d’aquesta col·lecció de mites són determinats pel títol de l’obra i pel contingut i la disposició del text. El títol, Bibliotheke en grec, transmès pels manuscrits i per la notícia de del patriarca bizantí Foci (s. ix), és usat en l’accepció de summa de resums o d’extractes de llibres que tracten una matèria. Així, semblantment a la Biblioteca històrica, amb la qualDiodor de Sicília, en el segle i aC, posava a l’abast del gran públic un vast panorama de la història del món, la Biblioteca del Pseudo-Apol·lodor ofereix com un compendi totalitzador del tresor mitològic dels grecs, presentat com una successió de generacions que comença amb els orígens del cosmos i dels déus i s’acaba amb les darreres generacions heroiques, les que protagonitzaren les guerres tebanes i la gesta troiana : al capdavall, dins els mateixos límits compresos per la matèria mítica de la Teogonia i el Catàleg hesiòdic.
L’interès renovat per Apol·lodor, juntament amb els supòsits teòrics en què es basa la nova edició de Cuartero, obliguen a replantejar-se de cap a peus l’estatus d’aquesta obra en el panorama global de la cultura antiga i de l’estudi modern del mite. Mancada de voluntat d’estil, sovint una successió cuitosa d’històries i de noms, la Biblioteca invita, però, a anàlisis més acurades, les quals semblem demostrar que ens les havem amb alguna cosa més que un simple llibret destinat al record i a la consulta. Si l’anàlisi del llenguatge el situa dins el moviment de la Segona Sofística (al voltant del segle ii dC), la presència de formes i de paraules arcaiques (que poden procedir de les fonts originàries de les històries mítiques) i sobretot la referència constant a l’època arcaica i al començament de la clàssica suggereixen un desig de ressuscitar un passat tingut per gloriós, ben propi de l’època, com a bandera de combat cultural contra la potència romana, dominant. Podem pensar que el recurs a fonts gregues antigues i l’omissió de les prolongacions itàliques, d’inspiració romana, de les llegendes heroiques de Grècia no deixen d’ésser significatives. El conjunt dels mites té per escenari exclusiu els límits del món grec, els quals són convenientment assenyalats. Per contra, els marges occidentals són esmentats més rarament i limitada, i molt més l’oest extrem, sempre com una unitat global, escenari de fetes heroiques o divines. Roma no és citada ni una sola vegada. La contribució en el Simposi de les professores M. Consuelo Álvarez i Rosa Iglesias, especialistes en mitografia llatina, ajudarà a fer llum sobre aquest aspecte: l’absència de Roma en el manual sembla ser un eloqüent silenci.
Les contribucions dels diferents especialistes pretén fer llum sobre diversos aspectes dels mites transcrits per Apol·lodor. Si tenim present que el mite es pot abordar des de punts de vista diversos i es pot interpretar segons línies científiques diverses, la nòmina de participants ajudarà a recompondre, amb una perspectiva àmplia, els diversos significats que poden tenir els mites, agafats individualment, o bé la summa, la recopilació sistemàtica en la seva totalitat. Algunes de les línies d’anàlisi proposades són: relació entre mite i història, anàlisi dels mites des del punt de vista narratiu (el relat descompost en cada una de les unitats narratives, que pot abordar-se de diversos punts de vista, entre els que s’inclouen l’estructuralisme i el post-estructuralisme), funcions socials del manual d’Apol·lodor, com a eina d’autorepresentació d’unes elits a la recerca d’una identitat grega, interpretacions dels mites concrets des de diferents escoles (ritualista, psicoanàlisi, historicista, cognitiva), i estudi del manual dintre la tradició històrico-literària de Grècia. Hem de recordar, amb paraules del mateix Prof. Cuartero que la Biblioteca forma part “de l’immens hipertext construït per la cultura literària hel·lenística i dels primers segles de l’imperi, compost pels corpora dels grans gèneres literaris, dels historiadors, dels filòsofs, tots ells immersos en una trama, diversa i espessa, de texts intermedis”.
El comitè científic ha decidit que les ponències tindran una durada d’uns 25 minuts per permetre, d’aquesta manera, el col·loqui i el debat posterior entre els diferents membres participants al Simposi. Un mes abans de la data prevista per a la celebració, el coordinador del Simposi sol·licitarà als ponents el text (encara que sigui provisional) i els materials subsidiaris (handout)que han de presentar públicament. D’aquesta manera es pretén facilitar a la resta de participants el seguiment crític de l’exposició i la discussió i debat crític.
Amb la futura publicació de les actes del Simposi esperem oferir la primera monografia dedicada íntegrament a aquest autor i així omplir un buit en la història de la literatura, la cultura i el pensament antics.