Qui hauria de dir «jo» en una investigació empírica?
CONFERÈNCIA PLENÀRIA
Anthony Pym
Quan cal informar sobre qualsevol recerca empírica, se’ns presenta el problema si podem utilitzar la primera persona del singular, el jo. En alguns àmbits de les humanitats aquest pronom està proscrit perquè es considera que compromet l’objectivitat i els resultats expressats d’aquesta manera no es podrien prendre seriosament. En altres àmbits, la utilització està cada cop més admesa i es validen fins i tot les expressions directament subjectives. Com ens hauríem de posicionar davant d’aquesta qüestió?
Més enllà de l’estètica, en aquest seminari es plantejarà el fet que tota recerca parteix d’un interès personal i que ho hauríem d’acceptar i validar, a més de promoure una auto-reflexió crítica sobre els propis interessos precisament a través de l’ús de la primera persona del singular. En la segona part del seminari s’exposaran casos, la majoria de l’àmbit dels estudis de traducció, que mostren com l’empirisme i l’auto-reflexió crítica són companys necessaris de les nostres epistemologies. Per separat, poden provocar avorriment o egoisme, en canvi, units aporten un coneixement vàlid, compromès i innovador.
ANTHONY PYM és professor distingit de Traducció i Estudis Interculturals de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, professor extraordinari de la Universitat de Stellenbosch, de Sud-Àfrica, i professor emèrit de la Universitat de Leicester, de Regne Unit. Va ser President de la Societat Europea d’Estudis de Traducció de 2010 a 2016. És doctor en sociologia per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales a Paris. És l’autor o editor de més de trenta llibres i més de 240 articles i capítols de l’àmbit de la traducció i estudis interculturals. El seu llibre més recent, escrit amb Yu Hao, es titula How to augment language skills. Generative AI and machine translation in language learning and translator training (Routledge).