Per Yuni Salazar i Ismael Blanco
Com són les relacions entre les pràctiques d’innovació social amb altres entitats? Des d’on s’impulsen les iniciatives? Reben suport per part de l’administració pública? Què esperen de les institucions? Aquestes són algunes de les preguntes plantejades a les enquestes i entrevistes, preguntes que permeten conèixer la interacció entre les pràctiques d’innovació social no només amb l’administració, sinó també amb altres actors claus com les entitats del tercer sector i el mercat, i com aquestes relacions promouen o dificulten el creixement i el desenvolupament d’aquestes iniciatives.
Com neixen? El 65% d’aquestes pràctiques es defineixen com a “Exclusivament ciutadanes” i aquelles que són promogudes o reben algun tipus de suport de l’Administració (1/3 del total), com és el cas dels Bancs de Temps i els Horts Urbans, no requereixen d’un finançament important: les parcel·les dels horts són cedides amb algunes normes d’ús i condicions d’accés, i en el cas dels Bancs del Temps, el valor principal és precisament el temps (i no els diners).
Figura 1. Caràcter de l’iniciativa per categoria: relacions amb les administracions públiques
Els col·lectius que protagonitzen les iniciatives d’innovació social estableixen relacions freqüents amb altres col·lectius similars. El 60% d’aquests col·lectius pertany a una xarxa d’entitats. Més del 50% es reuneix almenys un cop al mes amb altres col·lectius (la majoria, més del 60%, de la mateixa localitat).
Figura 2. Relacions amb altres col·lectius similars
La relació entre aquestes pràctiques amb les institucions s’ha desenvolupat d’una manera diferent a les que es donen habitualment entre l’administració pública i el Tercer Sector . Les pràctiques d’innovació social reclamen per part de l’administració pública accions concretes que reforcin la seva autonomia i la seva escalabilitat: cessió d’espais per a desenvolupar-se i una major difusió dels seus projectes. L’escassa importància que, en termes generals, concedeixen a la qüestió de les subvencions i dels contractes sembla indicativa de la voluntat de preservació de la seva autonomia respecte les administracions.
Figura 3. Actuacions per part de l’administració que es consideren més importants
El major suport institucional que reben aquestes iniciatives prové de l’Administració local (Ajuntaments i districtes). La relació amb les escales administratives més àmplies és pràcticament inexistent. Crida l’atenció l’absència de suport la Unió Europea, malgrat l’èmfasi que aquesta institució ha posat en la qüestió de la innovació social al llarg de la darrera dècada.
Figura 4. Grau de relació amb les administracions públiques
La relació de les pràctiques mostrades en el Mapa de la Innovació Social amb entitats del Tercer Sector és baixa. El 66% de les pràctiques enquestades no reben suport del Tercer Sector, però, per què? Són mons diferents? Representen objectius i projectes tan diferents, que no els permeten una interacció molt més positiva?
Figura 5. Suport per part d’entitats del Tercer Sector
Pel que fa a la relació amb el “Mercat”, en les entrevistes es reflecteixen diferents visions. D’una banda, hi ha qui emfasitza el risc de cooptació i que el mercat, al tenir una base econòmica més sòlida, acabi apropiant-se de les pràctiques d’innovació social desvirtuant-ne el seu sentit original. Hi ha una altra perspectiva que veu al mercat com una oportunitat, en el sentit que pot reforçar i escalar aquest tipus d’iniciatives fent-les arribar a molt més gent (en aquest sentit, s’esmenten diferents exemples d’economia col·laborativa).
Pel que fa a les relacions amb l’administració pública, el principal interrogant és quin ha de ser el seu paper. De l’administració se n’espera un suport indirecte que no posi en qüestió l’autonomia de les pràctiques d’innovació social. Ara bé, hi ha qui remarca que la innovació social no pot ser una excusa per al retrocés del sector públic. També hi ha qui destaca que la presència de les administracions públiques és necessària per tal de reequilibrar les desiguals capacitats d’acció col·lectiva de diferents grups socials. Per últim, s’assenyala que la innovació social ha d’anar acompanyada i es pot retroalimentar de la innovació institucional en el sector públic.