Campillo, Maria; Vilanova, Francesc (eds.), La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics. Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2000.
Aquesta obra pertany a la col·lecció Quaderns de l’Arxiu Pi i Sunyer que, dins de la sèrie Ruptures de l’any 1939, ens presenta amb esperit de difusió documents originals de l’Arxiu Pi i Sunyer que formen part d’edicions crítiques o de treballs d’investigació relacionats amb les principals temàtiques que tenen cabuda dins d’aquest arxiu: la Guerra Civil Espanyola, l’exili republicà de 1939, el primer franquisme i els anys trenta i quaranta en el seu context europeu. En aquest cas, el llibre en qüestió ens presenta una important relació de la correspondència que Carles Pi i Sunyer va mantenir amb personalitats rellevants del tramat cultural català durant la Guerra Civil en la seva condició, bàsicament, d’exconseller de Cultura de la Generalitat republicana, concretament 108 cartes escrites entre el final de gener de 1939 i el començament de juny de 1940. D’aquesta forma, la col·lecció de la Fundació Carles Pi i Sunyer posa a la disposició dels investigadors i dels lectors interessats per aquests temes uns materials.
Riquer i Permanyer, Borja de, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya. Vic, Eumo, 2000.
És aquest un llibre que recull part de les nombroses aportacions que Borja de Riquer ha fet al debat sobre les identitats nacionals i el seu procés de formació dins la Catalunya i Espanya contemporànies. Es recullen així les fecundes hipòtesis que Borja de Riquer ha introduït en el debat historiogràfic sobre la dèbil nacionalització del projecte espanyol, les explicacions sobre el naixement del nacionalisme català contemporani o les contradiccions en què es mogueren les primeres propostes polítiques de caràcter catalanista. Tanmateix aquest no és només un llibre de debat, o combat, historiogràfic, sinó que s’ha realitzat des de la voluntat d’intervenir en les polèmiques del nostre present fundades en el desconeixement, quan no en el tòpic, del nostre passat. S’inscriu així en aquella tasca que els historiadors han de realitzar si volen ajudar, com diu Vilar, a pensar històricament el nostre present.
Mir, Conxita, Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra. Lleida, Milenio, 2000.
Vivir es sobrevivir reflexa el viure quotidià d’una societat rural de postguerra, a partir de l’estudi del control polític, econòmic o moral desplegat per la justícia franquista. Concretant tant l’impacte de la justícia militar com de la civil, el llibre ens introdueix en l’àmbit de les relacions entre poder i societat, així mateix contempla diversos aspectes de la violència política franquista, alguns dels quals encara resten poc estudiats. El fenomen del suïcidi, la protecció de la família o la situació de la dona, per exemple, s’investiguen en el context quotidià de misèria i control social que va acompanyar la construcció del nou règim, que va afectar especialment als grups marginals, protagonistes especials en aquesta història. S’aborda, també, la funció política de l’església a partir de les actituds mostrades pels clergues rurals davant les sol·licituds d’informació de les autoritats. I s’analitza el caràcter de la repressió militar en un poble de la Catalunya interior, a fi de conèixer una mica més la dimensió pública i privada del procés repressiu, ja sigui a partir dels comportaments dels nous poders locals o de les xarxes familiars i veïnals de col·laboració amb aquests.