El número 34 (2008) de la revista italiana d’investigacions hispanistes Spagna Contemporanea incorpora un’article de recerca del membre del CEFID Andrea Geniola sobre les actituds de l’església espanyola durant la transició pel que fa a la qüestió autonòmica i nacional. A “Iglesia y transición en las páginas de Ecclesia (1976-1983)” l’autor indaga el tractament i el seguiment que la revista d’Acció Catòlica va fer sobre la progresiva articulació de l’Estat de les Autonomies. En aquest recorregut “Ecclesia” es revela com a un important altaveu dels diferents plantejaments que es donen dins l’església espanyola.
Amb l’excusa del setantè aniversari de la mort d’Antonio Gramsci, el número 191 (2008) de la revista Nous Horitzons aborda la figura i el pensament del fundador del Partit Comunista Italià. El número, coordinat per Marià Hispano i Tommaso Nencioni, abasta diferents moments de la vida del polític sard, amb una especial atenció a la interpretació gramsciana de Marx i a la recepció a Catalunya de l’obra de Gramsci, gràcies a les traduccions de Manuel Sacristán. En aquest “homenatge a Gramsci” poden trobar-se les aportacions de dos membres del CEFID, Andrea Geniola i Steven Forti. Geniola analitza la postura de Gramsci en relació a la qüestió nacional sarda, i es deté en la reflexió de l’autor dels Quaderns de la presó sobre Sardenya i els seus problemes polítics, socials i culturals. Al seu torn, Forti se cenyeix en el Gramsci del biennio rosso, tot proposant una nova lectura de la postura del grup de l’Ordine Nuovo en el debat sobre els soviets i els consells de fàbrica en la Itàlia del 1919-1920.
La revista Cuadernos de Historia Contemporánea, publicació del Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad Complutense de Madrid, dedica aquest volum, el número 30 (2008), a la figura de l’historiador Manuel Tuñón de Lara, desaparegut el 1997, i a dues de les seves principals línies d’investigació, la història social i la del moviment obrer. Pere Ysàs signa una de les aportacions que integren aquest monogràfic, “El movimiento obrero durante el franquismo. De la resistencia a la movilización (1940-1975)”. En l’article s’analitzen les diferents etapes que visqué el moviment obrer durant la dictadura franquista: una primera fase, durant la postguerra, de submissió a l’Estat i als patrons, conseqüència de la brutal repressió patida, però en la qual van fer-se també evidents certes formes de rebuig, resistència i, fins i tot, protesta; i una segona etapa, a partir dels anys seixanta, de reorganització -principalment a través de les CCOO- i generalització de la conflictivitat, afirmant-se el moviment, d’aquesta manera, com un agent determinant per al desenvolupament de la crisi final de la dictadura.
El procés de renovació de les revistes d’història que ha tingut lloc els darrers anys ha donat peu a l’aparició de diverses publicacions. És el cas de Segle XX, Revista catalana d’història, de la qual aquest 2008 ha sortit el primer número. La revista, impulsada per la Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de la CONC i editada per Afers, neix amb la voluntat de ser “un espai de relació entre la Universitat i la societat, amb l’objectiu de donar a conèixer la recerca històrica i els principals debats historiogràfics amb una voluntat crítica i plural, tenint en compte els departaments universitaris, centres de recerca consolidats i associacions interessades en el passat recent”. Formen part del seu consell de redacció, entre altres, Pere Ysàs i Nàdia Varo Moral, i n’és subdirector Javier Tébar. En aquest primer número hi trobem, a més d’articles de recerca i assagístics, un espai dedicat al debat, i també un bon nombre de ressenyes i notes de lectura.
El número 20, de 2008, de la revista Historia y Política dedica la seva part monogràfica a un dossier sobre el recorregut de les esquerres a l’Espanya democràtica. El primer article del dossier “Las izquierdas en la España democrática” és un assaig de Carme Molinero i Pere Ysàs sobre les esquerres durant els anys setanta i la transició. En “Las izquierdas en los años setenta” s’analitza el protagonisme del PSOE i del PCE durant la fase de descomposició del franquisme i llur destacat paper en la transició. A més a més s’hi fa especial referencia al doble procés de consolidació del PSOE, per una banda, i de crisi del PCE, per l’altra, que portaria el primer a conquerir el govern i el segon a un espectacular procés destructiu.
El número 229 (2008) d’Hispania. Revista Española de Historia, editada pel CSIC, consta de diversos articles de temàtica diversa entre els que cal fer esment del treball realitzat pel membre del CEFID Àlex Amaya Quer, titulat “La figura de Franco en el discurso de la Organización Sindical Española durante los años del Desarrollismo a través del Diario Pueblo (1957-1969)”. L’article planteja un anàlisi de la imatge propagandística de Franco emesa per la premsa de la OSE durant els anys seixanta, periode de grans transformacions socio-econòmiques a Espanya i en què el falangisme va trobar el context addient per impulsar el discurs de la Organización Sindical com a via d’ampliació de la seva base social. Una eina important en aquest procés va ser la renovació de la imatge mitificada de Franco, ajustada als interessos del nacional-sindicalisme. Per altra banda, en aquest número d’Hispania també es pot trobar una ressenya del llibre de la professora Carme Molinero La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista (2006), escrita pel professor Luciano Casali, de la Università di Bolonia.
El número 47 de la revista Storia e problemi contemporanei (2008) està dedicat a la pacificació i la reconciliació a Espanya, en la línea encetada pel congrès celebrat a Alessandria-Novi Ligure al novembre de 2006 sota el títol “Spagna 1936- 2006: tra pacificazione franchista e riconciliazione democratica”. Cal destacar les aportaciones de la professsora Carme Molinero, titulada “La politica di riconciziliazione nazionale, patto per la libertà o patto per l’oblio?”, i del professor Pere Ysàs, que porta el nom de “Vittoria e riconciliazione nella classe politica franchista degli anni setanta”. En el primer cas es reflexiona sobre les interpretacions interessades sobre l’estratègia de reconciliació nacional del PCE llançada al 1956, per justificar posteriorment la necessitat d’oblit. En la segona aportació esmentada, es mostra, a través d’abundant documentació d’arxiu, la preocupació dels dirigents franquistes pel tema de la reconciliació.
El número 68 de la revista Ayer (2007) publica el dossier “Crisis y descomposición del franquismo”, editat per Ismael Saz Campos. Els articles reunits configuren una imatge poc benèvola de la darrera fase del franquisme en els àmbits de la societat, la cultura i els nacionalismes, de la política exterior i de la interior. A tots hi és present la voluntat de no simplificar la complexitat dels diferents processos, de superar la tendència a la compartimentació dels diversos nivells d’anàlisi, d’articular el que hi va haver de canvis i continuïtats en el règim franquista. El número inclou també un article de Pere Ysàs titulat “¿Una sociedad pasiva? Actitudes, activismo y conflictividad social en el franquismo tardío”, en el qual s’expliquen els fonaments, `les característiques i els efectes d’un conjunt de fenòmens que no sols desmenteixen la imatge d’una societat passiva, sinó que van tenir un paper molt rellevant en la vida sociopolítica dels tres darrers lustres de la dictadura.
El número 66 de la revista Ayer (2007) porta per títol “Poderes privados y recursos públicos”, i reuneix articles que intenten reprendre, des de posicions no reduccionistes, l’ànalisi de les relacions entre l’esfera política i l’econòmica, per tal de paliar la creixent tendència a la separació entre ambdós camps d’estudi. El número també inclou un article de Carme Molinero, que porta per títol “La política de reconciliación nacional. Su contenido durante el franquismo, su lectura en la Transición”, en què l’autora fa un repàs a la gènesi i l’evolució de la política de “reconciliació nacional” pregonada pel PCE des de 1956.
La revista Historia del Presente, en el número 9 (2007), dedica el seu expedient a l’anàlisi de les relacions entre la dictadura franquista i la seva oposició, posant un èmfasi especial en la importància de l’estudi del desenvolupament d’aquestes relacions a partir dels anys seixanta. Pere Ysàs tracta l’impacte de la protesta social (“La imposible paz social. El movimiento obrero y la dictadura”), Carmen González i Manuel Ortiz Heras fan un ampli anàlisi de la naturalesa repressiva del franquisme (“Control social y control policial en la dictadura franquista”) i Abdón Mateos se centra en el paper de la deslegitimació exterior de la dictadura (“El impacto de la denuncia internacional y del exilio político”).