Joan B. Culla, La dreta espanyola a Catalunya. 1975-2008. Barcelona, La Campana, 2009.
El llibre de Joan B. Culla té l’objectivitat de l’historiador que s’ha documentat durant anys, però també l’agudesa de qui vol fer entenedors els complexos orígens, els avatars a les urnes, els cíclics problemes de lideratge d’una força política que ha arribat a obtenir suports electorals superiors al 20% dels vots. Partint del naixement i la consolidació d’Alianza Popular, el llibre analitza de manera penetrant les dues dècades de vida del PP català, les ziga-zagues tàctiques que ha dibuixat, els ascensos i les caigudes dels successius líders (els germans Fernández Díaz, Vidal-Quadras, Piqué, Sirera…), l’equilibri impossible entre les exigències de la política catalana i el rigorós unitarisme del PP estatal. La dreta espanyola a Catalunya és una investigació sense precedents narrada amb la prosa clara, intencionada i de fina ironia d’un exigent historiador.
Xavier Domènech i Laura Zenobi, Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona, ECOS, 2009.
La reedició ampliada del catàleg «Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil» ofereix la possibilitat d’accedir de nou a un treball esgotat actualment i, a la vegada, als continguts que s’elaboraren per a la seva versió italiana. Aquest treball aborda d’una manera panoràmica el…s fets, les experiències, les memòries creuades i els significats d’uns esdeveniments, els bombardejos de Barcelona durant la guerra, que ens parlen d’un moment clau del desenvolupament de la guerra total a escala mundial i de la capacitat d’un temps i d’un país per reaccionar contra aquesta.
Antoni Lardín Oliver, 1939. La repressió franquista a Collbató. Collbató, Associació Cultural del Montserrat, 2009.
Com indica el títol, aquest llibre tracta sobre la repressió franquista a Collbató a la immediata postguerra, durant els mesos posteriors a l’ocupació feixista de la ciutat el gener de 1939. D’una banda, s’identifiquen els nou veïns executats el febrer de 1939 al cementiri de la propera localitat de Castellbel i el Vilar, on encara resten els seus cossos en una fossa comuna. D’altra banda, també s’identifiquen els que van patir presó, els obligats a refer el servei militar o integrar-se a batallons disciplinaris, els funcionaris públics depurats i els que hagueren de prendre el camí de l’exili. Per últim, s’inclou un petit annex documental que reprodueix fragments del judici sumaríssim contra un veí de la localitat condemnat a vint anys de presó per rebel·lió militar.
Manuel Bueno Lluch i Sergio Gálvez Biesca (ed.), “Nosotros los comunistas”. Memoria, identidad e historia social. Sevilla, Fundación de Investigaciones Marxistas / Atrapasueños, 2009.
Nosotros los comunistas és un llibre que parla de l’altra cara de la història del comunisme: la protagonitzada pels seus militants. Si el PCE ha estat denominat el “partit de l’antifranquisme” es deu, principalment, al seu capital humà. Malgrat el seu protagonisme en els resultats finals de la transició, però, el paper de la militància comunista ha estat relegat dels relats institucionals i acadèmics. Aquesta obra, per contra, s’endinsa en les vivències, il·lusions i fracassos de les dones i homes comunistes que van encapçalar la resistència i oposició antifranquista i presenta, per tant, una història des de baix i amb els de baix. El volum recull les ponències del II Congreso de Historia del PCE, organitzat per la Fundación de Investigaciones Marxistas. Entre altres textos, hi podem trobar les aportacions de Xavier Domènech Sampere (“Cenizas que ardían todavía: la identidad comunista en el tardofranquismo y la transición”), Carme Molinero (“Una gran apuesta: la oposición política a través de la movilización social”) i Manuel Aznar Soler (“Los intelectuales y la política cultural del PCE”).
Amparo Gómez Rodríguez i Antonio Francisco Canales Serrano (ed.), Ciencia y fascismos. La ciencia española de posguerra. Barcelona, Laertes, 2009.
Les relacions entre ciencia i política han estat una constant al llarg de la història de la ciència moderna. El seu estudi des d’un punt de vista històric, però també teòric i epistemològic és essencial per a la comprensió de la ciència i la tecnologia modernes i el seu desenvolupament. Aquest és un llibre col•lectiu en què s’aborda l’estudi d’aquestes relacions, amb especial atenció al cas de la ciència espanyola de postguerra. Diversos treballs analitzen la construcció d’un nou teixit institucional, acadèmic i científic després de la destrucció del llegat de la República, tant des del punt de vista general de la política científica del règim franquista, com des de la perspectiva específica de les diverses disciplines. Tot plegat, en una visió comparada del que estava succeint en règim anàlegs, com el nazisme alemany o el feixisme italià. En definitiva, el llibre situa en primer pla l’espinós tema de les relacions entre ciència, poder polític i ideologia, una qüestió crucial en els nostres dies.
Jordi Guixé i Montserrat Iniesta (ed.), Polítiques públiques de la memòria. I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic. Vic/Barcelona, Eumo/Memorial Democràtic, 2009.
Les polítiques públiques de la memòria, impulsades per diferents governs contemporanis s’han encaminat a recordar i difondre la lluita i l’esforç d’aquells ciutadans que van donar el millor de si mateixos per restaurar els valors i principis democràticcs davant l’opressió de règims totalitaris, dictadures i formes autoritàries de governs bens propers als nostres dies.
El I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic: polítiques públiques de la memòria, celebrat l’octubre de 2007 i organitzat per la Direcció General de la Memòria Democràtica, va ser una àgora de pensament, estudi i debat sobre el comú d’experiències entre centres memorials d’arreu del món al voltant de les polítiques públiques de la memòria com a base d’un patrimoni col·lectiu. Aquesta obra en presenta les principals aportacions, entre les que es troben dos textos dels membres del CEFID Ricard Vinyes i Xavier Domènech, i va acompanyada d’un DVD que inclou totes les intervencions.
Maria Jesús Espuny Tomás i Olga Paz Torres (coord.), 30 años de la Ley de Amnistía. Madrid, Dykinson, 2009.
Aquesta obra, que recull les ponències presentades en el marc de les VIII Jornades Interdisciplinàries d’Estudi de la Diplomatura de Relacions Laborals realitzades al novembre de 2007 a la Facultat de Dret de la UAB, aporta el coneixement, significat i trascendència de la Llei d’Amnistia de 1977 així com el plantejament d’aquesta norma des d’una reflexió actual, que permet la identificació dels conceptes bàsics de les actuacions objecte de l’amnistia i els seus efectes lligat al procès polític de la Transició com a sinònim del pas de la dictadura franquista a la democràcia. Diversos membres del CEFID han contribuït a l’obra: Maria Jesús Espuny n’és una de les coordinadores, mentre que Pere Ysàs i Carme Molinero en desenvolupen l’apartat històric. A “La Transición española a la democracia: historia y mitos” Pere Ysàs revisa les tres dècades després de la transició fent referència a les principals interpretacions sobre el canvi polític i les diferents versions al voltant de l’origen i la naturalesa de la transició. A “La Ley de Amnistía de 1977: la reivindicaión antifranquista y su lectura treinta años después” Carme Molinero analitza l’amnistia com el punt d’arribada d’un procés iniciat amb els resultatas electorals del 15 de juny de 1977.
Enric Prat Carvajal, Mercè Renom, M. Luz Retuerta (dir.) i Esther Hachuel (coord.), Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, Edicions del Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, 2009.
En aquesta obra col·lectiva es presenten diferents moviments socials històrics o del temps present. Amb una cronologia àmplia, shi apleguen estudis de conflictes i de moviments socials, des de les revoltes antisenyorials i les lleves de fa tres segles, fins al moviment obrer o altres moviments socials que han donat resposta als problemes dels temps recents, com el feminista, el pacifista, l’ecologista o el moviment okupa.
Lluís Burillo i Isabel Graupera, Històries de vida. Fonts orals de la lluita obrera i l’antifranquisme al Baix Llobregat. Cornellà del Llobregat, Fundació Utopia Joan N. García-Nieto, 2009.
Aquest llibre és una obra concebuda per acostar la història a la gent, a partir del testimoni de les persones que fan la història; en aquest cas, la història del moviment obrer del Baix Llobregat, explicada en primera persona pels treballadors i treballadores de la comarca. Els protagonistes de l’obra són, doncs, els mateixos subjectes dels fets històrics analitzats, fets que arriben al lector a través de les seves pròpies paraules. La principal riquesa de l’obra rau en la utilització de l’arxiu de fonts orals que custodia la Fundació Utopia Joan N. García-Nieto, que va partir de la iniciativa Joan N. García-Nieto i María Carmen García-Nieto a inicis dels anys noranta. El llibre va acompanyat d’un CD-ROM amb els enregistraments sonors de les entrevistes utilitzades.
Encarna Nicolás i Carmen González (ed.), Mundos de ayer. Investigaciones históricas contemporáneas del IX Congreso de la AHC. Murcia, Universidad de Murcia, 2009.
Mundos de ayer és una obra col·lectiva producte de les conferències, ponències i debats que van tenir lloc, com a marc per a la reflexió, el IX Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea (AHC), celebrat a la Facultat de Lletres de la Universidad de Murcia el setembre de 2008. Aquest Congrés va tenir una amplíssima i satisfactòria acollida entre participants i assistents que, a més a més, es van beneficiar de la productiva oportunitat de compartir el novedós format de la seva organització en setze tallers simultanis que van dotar de continguts i propostes els cinc blocs temàtics en què es va estructurar l’encuentre. Aquesta monografia aborda temes tan atractius com els referits a Europa i les seves memòries (E. Traverso), les commemoracions en la història (A. Azuela), l’Estat i les seves institucions (M. Chust i J.A. Serrano; J.L. Rodríguez; J. Ponce), cultures polítiques i conflictes ideològics (M. Pérez Ledesma i M. Suárez Cortina; J. De la Cueva i Feliciano Montero; F. Archilés), les societats agrària, urbana i les insvestigacions socioambientals (S. Cruz; J. Pérez Serrano; A. Ortega i M. González de Molina), la conflictivitat social (E. González Calleja i J.L. Ledesma; C. Molinero i P. Ysàs), fonts i subjectes de la història (M. Ortiz), les relacions internacionals d’Espanya (J.B. Vilar; J.C. Pereira) i la transició a la democràcia espanyola en perspectiva comparada amb els contextos d’altres països (C. González y E. Nicolás).
Pere Ysàs (ed.), La configuració de la democràcia a Espanya. Vic, Eumo / Universitat de Vic, 2009.
Aquest llibre s’ocupa d’un procés essencial de la història contemporània espanyola, i ho fa a través dels treballs de nou reconeguts especialistes que, des de diverses perspectives disciplinàries, analitzen el paper que van tenir els principals actors polítics i socials en la configuració de la democràcia a Espanya.
A l’obra s’estudien les eleccions generals de juny de 1977 i el sistema de partits sorgit d’aquests comicis. S’hi analitzen els condicionants del procés d’elaboració i la Constitució de 1978, les similituds amb la de 1931, i l’ambigüitat en la redacció del model d’organització territorial de l’Estat. S’hi explica el paper que van jugar les organitzacions sindicals, disposades a subordinar els seus objectius més específics en benefici de la consecució i consolidació de la democràcia, i les patronals, ben allunyades d’aquesta actitud. S’hi tracta el paper dels mitjans de comunicació i l’absència dels intel·lectuals en les estratègies de la transició. El llibre es clou amb dos articles que analitzen el paper -ben diferent, fins i tot contradictori- de dues institucions amb una influència essencial en la societat espanyola: l’Eslgésia Catòlica i les Forces Armades.
Ricard Vinyes (ed.), El Estado y la memoria. Barcelona, RBA, 2009.
L’interès creixent per les conseqüències i usos de la memòria dels passats conflictiu ha engegat la reacció d’un liberalisme memorial fonamentat en una doctrina que consisteix en afirmar que la millor política pública de memòria és no tenir-ne, al·legant la nombrosa i cada cop més abundant informació sobre aquests passats i el perill de nous conflictes que aquest conneixement suposaria. Les autores i autors d’aquest llibre analitzen amb una perspectiva transversal les relacions entre ciutadania, memòria i Estat, parlen de polítiques, paisatges, assalts i residències de la memòria des d’àmbits professionals diversos, argumentant així la dimensió pública que poseeix i la imprescindible secularització d’un tema amb freqüents derivacions canòniques. Participen a la obra els membres del CEFID Xavier Domènech, Jordi Font, Jordi Guixé, Conxita Mir, Manel Risques, Pere Ysàs i Ricard Vinyes que, a l’ensems, en fa l’edició.
Martí Marín (dir.), Memòries del viatge 1940-1975. Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, 2009.
Aquesta obra col·lectiva reflexiona sobre l’experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a través d’una suma de capítols temàtics que ens aproximen a les xifres bàsiques (M. Marín), les circumstàncies del viatge, les xarxes migratòries, la política d’habitatge i l’extensió del suburbi durant la postguerra (I. Bordetas), la repressió del fet migratori (I. Boj i J.V. Aroca), la integració en el món del treball (J. Tébar), la tardana planificació de les necessitats d’habitatge (A. Ferrer i C. Ruiz) i els mecanismes associatius que conduïren a l’arrelament (M. Marín).